Poder judicial d'Espanya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{FR|data=setembre de 2016}}
[[Fitxer:LA LEY FLANQUEADA POR LA JUSTICIA Y EL DERECHO. TRIBUNAL SUPREMO DE ESPAÑA.jpg|thumb|La Llei flanquejada per la Justícia i el Dret. Grup escultòric realitzat per Miguel Blay que corona la façana de la [[Convent de les Salesas Reales (Madrid)|seu]] del [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem]].<ref>{{ref-web|url=https://es-la.facebook.com/150426278367459/photos/a.171886302888123.43812.150426278367459/439436046133146/|títol=Consejo General del Poder Judicial|editor=Facebook|data= 28 de febrer de 2013}}</ref>]]
El '''poder judicial d'Espanya''' és el conjunt de [[jutjat|jutjats]] i [[tribunal de justícia|tribunals]], integrat per [[jutge|jutges]] i [[magistrat|magistrats]], que tenen la potestat d'administrar [[justícia]] en nom del [[Rei d'Espanya|Rei]].{{sfn|Pérez de Lama|1998|p=289}} No és un poder concentrat en un òrgan concret, sinó que es troba en diversos òrgans en distints nivells jeràrquics i territorials. La característica comuna en tots ells és la capacitat de dictar resolucions definitives que vinculen a la ciutadania i els poders públics.{{sfn|López Guerra|2019|p=131}} El poder judicial té assignada una administració, l'administració judicial, pel Títol VI de la Constitució.{{sfn|Pérez de Lama|1998|p=45}}
Segons marca la Constitució, hi ha una organització judicial estatal i queda exclosa tota potestat jurisdiccional fora d'aquesta (havent-hi unes excepcions).{{sfn|López Guerra|2019|p=132}} L'òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres és el [[Tribunal Suprem d'Espanya]],{{sfn|Pérez de Lama|1998|p=292}} després hi ha l'[[Audiència Nacional]], els tribunals superiors de justícia i les audiències provincials.{{sfn|Rebollo Delgado|Pais Rodríguez|2004|p=184}} Fora de l'organigrama del poder judicial es troben: el [[Tribunal Constitucional d'Espanya]], un òrgan constitucional i l'intèrpret suprem de la [[Constitució espanyola de 1978|Constitució espanyola]];{{sfn|Rebollo Delgado|Pais Rodríguez|2004|p=189}} el [[Tribunal de Comptes d'Espanya|Tribunal de Comptes]]; i els tribunals conseutudinaris (com el Tribunal de les Aigües de València).{{sfn|López Guerra|2019|p=133}}
També, en els casos que la llei així ho permet, els Jutjats i Tribunals s'encarreguen del coneixement i decisió d'assumptes que no susciten contesa entre parts, en els denominats processos de [[assumpte no contenciós|jurisdicció voluntària]]. Aquests són principalment la protocol·lització de [[testament]]s hològrafs (escrits pel testador ''de pròpia mà'') i altres actes civils que requereixen intervenció judicial. Així mateix, Jutges de Primera Instància i, si escau, els Jutges de Pau, tenen al seu càrrec els [[Registre de l'Estat Civil|Registres de l'Estat Civil]], sent responsables de la custòdia i ''llevanza'' dels llibres que registren el naixement, [[estat civil]], els fets que afectin a la capacitat d'obrar i la [[mort|defunció]] de les [[persona física|persones]].{{CC|2019}}
|