Prehistòria: diferència entre les revisions

{{AP|Península Ibèrica prehistòrica}}

[[Fitxer:Techo de Altamira (replica)-Museo Arqueológico Nacional.jpg|thumb|330px|Pintura al sostre de la [[cova d'Altamira]]]]

La prehistòria de la [[península Ibèrica]] comença amb l'arribada dels primers [[homínid|homínids]] fa 1.200.000 anys, i acaba amb les [[Guerres Púniques|guerres púniques]], moment en què el territori entra als dominis de la història escrita. En aquest llarg període, alguns dels seus llocs més significatius foren per acollir els últims [[neandertals]], per desenvolupar alguns dels elements més impressionants de l'art paleolític, juntament amb el sud de [[França]], per ser seu de les primeres civilitzacions de [[Europa Occidental|l'Europa occidental]], fins a convertir-se en l'objectiu [[colonialisme|colonial]] més desitjat per la seva posició estratègica i les seves moltes riqueses minerals. El poblament d'homínids de la península Ibèrica es remunta al [[paleolític]]. Les primeres restes d'homínids han estat descobertes en diversos llocs de la península. L'evidència significativa d'una continuada ocupació de la península per l'home de neandertal també ha estat descoberta. Els [[homo sapiens]] van entrar-hi per primera vegada cap al final del paleolític. Durant un temps, neandertals i humans moderns coexistiren fins que els primers va ser portats cap a l'extinció. L'humà modern segueix habitant la península en els períodes del [[mesolític]] i el [[neolític]].

El territori ibèric té una gran quantitat de jaciments prehistòrics. Moltes de les restes prehistòriques més ben conservades es troben a la regió d'[[Atapuerca]], rica en coves de pedra calcària que s'han conservat al llarg d'un milió d'anys d'evolució humana. Entre aquests llocs es troba la cova de [[Gran Dolina]], on sis esquelets d'homínids, datats d'entre 780.000 i 1.2 milions d'anys, van ser descoberts al 1994. Els experts han debatut sobre si aquests esquelets pertanyen a l'espècie ''[[Homo erectus]]'', ''[[Homo heidelbergensis]]'', o a una nova espècie anomenada ''[[Homo antecessor]]''. A la Gran Dolina, els investigadors han trobat evidència d'eines per [[carnisseria|esbocinar]] animals i altres homínids, la primera evidència de [[canibalisme]] en una espècie d'homínid. L'evidència de [[foc]] també s'ha trobat al lloc, la qual cosa suggereix que van cuinar la seva carn. També a Atapuerca, està l'indret de la Sima de los Huesos, o "Avenc dels Ossos". Els excavadors han trobat les restes de 30 [[homínid|homínids]] datats d'haver-hi viscut fa 400.000 anys. Les restes s'han classificat provisionalment com ''Homo heidelbergensis'' i poden ser avantpassats dels neandertals. Cap evidència d'habitatge s'ha trobat al lloc a excepció d'una pedra de destral de mà, i totes les restes del lloc són d'adults joves o adolescents. La similitud d'edat suggereix que les restes no van ser el resultat de cap accident. La col·locació aparentment deliberada de les restes i la manca d'habitatge pot significar que els cossos van ser soterrats deliberadament a la boca com un lloc d'enterrament, cosa que faria del lloc la primera evidència d'enterrament d'homínids.