Diferència entre revisions de la pàgina «Pius XII»

8 octets eliminats ,  fa 11 mesos
m
|right|thumb -> |miniatura
m (neteja i/o estandardització d'infotaules)
m (|right|thumb -> |miniatura)
El 1929 el papa [[Pius XI]] el nomena [[cardenal]] del títol de ''Ss. Giovanni e Paolo'' i dos mesos després, a la dimissió de Gasparri, [[Secretaria d'Estat de la Santa Seu|Secretari d'Estat]]. Van pesar els anys de servei al dicasteri regit per aquest [[cardenal]], la seva experiència en política internacional i el fet que parlés fluidament sis idiomes, però a més Pacelli era sens dubte el millor expert en política alemanya i era Alemanya el país que marcava el ritme de l'època. Va negociar i va signar els concordats de la [[Santa Seu]] amb el [[Gran Ducat de Baden]] (1932), la [[república d'Àustria]] (1933) i el [[regne de Iugoslàvia]] (1935). Destaca històricament la signatura del concordat entre la [[Santa Seu]] i l'[[Alemanya nazi]], amb el suport dels dirigents conservadors i catòlics alemanys [[Franz von Papen]] i [[Ludwig Kaas]]. Aquest concordat continua vigent en l'actualitat, per bé que matisat per acords particulars d'alguns ''[[land|länder]]''. D'altra banda, una de les seves actuacions més importants com Secretari d'Estat va ser donar forma a la qual després seria l'[[encíclica]] ''[[Mit brennender Sorge]]'' del papa [[Pius XI]], la qual va suposar una dura condemna de les polítiques del règim nazi. Aquesta encíclica va ser escrita a iniciativa dels bisbes alemanys, redactada a [[Roma]] en un primer esborrany per [[Michael von Faulhaber]], cardenal del títol de ''Santa Anastasia'' i [[Arquebisbat de Munic|arquebisbe de Munic]] i [[Bisbat de Freising|Freising]]. Pacelli va ser l'autor del text definitiu. Datada el 14 de març de [[1937]], va ser llegida en totes les esglésies alemanyes el [[Diumenge de Rams]] (21 de març), cosa que provocà la ira de [[Hitler]].
 
[[Fitxer:Tizian 041.jpg|right|thumb|200pxminiatura|L'1 de novembre de 1950 Pius XII va definir el dogma de l'Assumpció ('''[[Ticià]]''': ''Assunta'' (1516–1518).]]
Durant la permanència en el segon lloc de la jerarquia vaticana, va viatjar als Estats Units, a l'[[Argentina]], a [[Hongria]] i a [[França]]. Es va reunir amb mandataris d'aquests països, circumstància que li va començar a atorgar gran projecció internacional. Pacelli va acumular a la Secretaria d'Estat (a la qual no va renunciar ni tan sols essent papa) els càrrecs d'arxiprest de la [[Basílica de Sant Pere del Vaticà|Patriarcal Basílica Vaticana]] (1930), de gran [[canceller]] del Pontifici Institut d'Arqueologia Cristiana (1932) i de [[cardenal camarlenc]] de la Santa Església Romana (1935).
 
1.516.390

modificacions