Llanera (Astúries): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|right -> |miniatura
m bot: - al capdavant Popular i després de l'aixecament l'exercit va + al Front Popular i després de l'aixecament l'exèrcit va
Línia 38:
 
=== Segle XIX des d'ara ===
En el [[segle XIX]], Llanera aconsegueix la seva independència d'Oviedo i fixa el seu capital en Posada, corresponent-li el seient número 39 en la Junta General del Principat. Una mica que destaca és la importància que va guanyant aquest concejo com via de comunicació i a això se li va començar a unir una industrialització incipient, s'instal·len indústries com Ceràmica Guisasola, una fàbrica d'explosius, explotacions mineres en Ferroñes. Altre esdeveniment va ser la instal·lació de la línia de ferrocarril León-Gijón que va convertir a Villabona en un important nus ferroviari. En [[1936]] Llanera va donar el triomf al capdavantFront Popular i després de l'aixecament l'exercitexèrcit va romandre fidel a la República. Llanera va ser presa a l'octubre de [[1937]] al final de la guerra d'Astúries, però van continuar després algunes accions guerrilleres.
 
En 1960 hi ha un gran impuls industrialitzador, s'inauguren el polígon de Silvota, però la crisi dels anys setanta també va afectar a aquest concejo, amb el tancament de diverses indústries. Cal destacar un ressorgiment a la fi del [[segle XX]] i comença a instal·lar-se un nou polígon industrial el de Asipo, se situa allí també Mercasturias, i el Parc Tecnològic d'Astúries, arribant a un gran desenvolupament no només industrial sinó residencial.