Història de la Franja de Ponent: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |right|thumb -> |miniatura
Línia 16:
L'assentament dels [[Antiga Roma|romans]] a l'[[Aragó]], a finals del segle [[Segle_III_aC|–III]], va ser, en general, ràpid, no obstant l'oposició dels [[ilergets]] [[Indíbil]] i [[Mandoni]] ([[205_aC|-205]]). Però deu anys després, sota el consolat de [[Marc Porci Cató Censorí|Marc Porci Cató]], es van aixecar contra [[Antiga Roma|Roma]] la major part dels pobles [[ibers]], essent derrotats per aquell. La Franja va quedar adscrita primer a la província d'[[Hispània Citerior]] i després, a la [[Tarraconense]]. Durant les [[Segona Guerra Civil de la República de Roma|guerres civils]] de l'època de [[Juli Cèsar|Cèsar]], la zona va ser escenari bèl·lic, presenciant la victòria de [[Juli Cèsar|Cèsar]] a la [[Batalla d'Ilerda]]. Al segle [[Segle V|V]], quan l'[[imperi Romà]] es trobava ja a les seves acaballes, la zona va ser envaïda i saquejada per bandes de [[Bagaúdia|bagaudes]], bandits i malfactors de l'època. A principis del segle V van arribar los [[Visigot|visigots]] a la península com a aliats de l'[[imperi Romà]] ([[476]]), però amb l'afebliment i [[Caiguda_de_l'Imperi_Romà|caiguda final de l'Imperi]], es van fer senyors d'aquestes terres.
 
[[Fitxer:Petronila Ramon Berenguer.jpg|180px|right|thumbminiatura|[[Ramon Berenguer IV]] i [[Peronella d'Aragó|Peronella]]. Oli de 1634 conservat al [[Museu del Prado]].]]
 
== L'Edat Mitjana ==
Línia 25:
La crisi produïda a la mort d'[[Alfons I d'Aragó|Alfons el Bataller]] ([[1134]]) es va resoldre amb el [[Tractat de Barbastre]] de [[1137]] on el rei d'Aragó, [[Ramir II d'Aragó|Ramir el Monjo]], va acordar amb el comte de Barcelona, [[Ramon Berenguer IV]], que aquest es casaria amb la seva filla [[Peronella d'Aragó|Peronella]] i s'encarregaria del govern del regne. [[Ramon Berenguer IV|Ramon Berenguer]] conquerirà [[Tortosa]] ([[1148]]), [[Mequinensa]], [[Lleida]] i [[Fraga]] ([[1149]]).<ref name=GECB/> A la mort de [[Ramon Berenguer IV|Ramon Berenguer]], el seu fill [[Alfons el Cast]] va heretar tota la Franja tret del [[Matarranya]], que va conquerir ([[1169]])<ref name=GECM/> i que va ser repoblat per [[francs]] i, sobretot, [[catalans]] de [[Lleida]].<ref name=GECM/> No obstant això, el [[Matarranya]] es va integrar al [[regne d'Aragó]]. Anys després [[Jaume el Conqueridor]] va conquerir [[Mallorca]] ([[1231]]) i [[València]] ([[1238]]), completant el que s'anomenaria [[Corona d'Aragó]] a la [[península Ibèrica|península]].
 
[[Fitxer:Ferrando_I_d%27Arag%C3%B3n.jpg|180px|right|thumbminiatura|[[Ferran d'Antequera]]. Pintura de [[Manuel Aguirre y Monsalbe]] (1851-1854)]]
 
== El Compromís de Casp ==