Sòcol de CPU: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Robot posa data a plantilles de manteniment |
||
Línia 10:
[[Fitxer: Socket i386DX.jpg|100px|thumb|Antic Socket PGA per a un processador [[Intel 80386]]]]
A causa de l'augment del nombre de pins, es va començar a utilitzar empaquetatges ''[[Plastic Leaded Chip Carrier|plastic leaded chip carrier]]'' (PLCC) com per a l'[[Intel 80.186]]. Aquesta portador pot ser instal·lat directament sobre la placa base (soldats) o amb un sòcol PLCC que permet el canvi del microprocessador. Actualment{{Quan|data=agost de 2019}} és utilitzat per algunes plaques base per als circuits integrats de memòria ROM. En aquest sòcol, l'integrat s'extreu en utilitzar un tornavís de punta plana com a palanca.
En alguns [[Intel 80386]] es va usar l'empaquetatge ''[[pin grid array]]'' (PGI) en el qual una superfície del processador té un arranjament de pins, i que requereix un sòcol amb forats sobre la seva superfície, que reté l'integrat per pressió. En la versió per al processador [[Intel 80.486 SX]] es va implementar l'anomenat [[Socket 1]] que tenia 169 pins. Segons estudis d'Intel,{{Citació necessària|data=agost de 2019}} la pressió requerida per a instal·lar o expulsar l'integrat és de 45 kg, el que va conduir a la invenció de sòcols de baixa pressió LIF i per últim al sòcol de pressió nul, en anglès ''[[ZIF|zero insertion force]]'' o [[ZIF]].
== Funcionament ==
El sòcol va soldat sobre la placa de base de manera que té connexió elèctrica amb els [[circuit imprès|circuits impresos]]. El processador es munta d'acord amb uns punts de guia (vora de plàstic, indicadors gràfics, pins o forats que faltaven) de manera que cada pin o a agulla de contacte quedi alineat amb el respectiu punt del sòcol. Al voltant de l'àrea del sòcol, es defineixen espais lliures, elements de subjecció i forats, que permeten la instal·lació de dispositius de dissipació de calor, de manera que el processador quedi entre el sòcol i aquests dissipadors.
En els darrers anys{{Quan|data=agost de 2019}} el nombre de pins ha augmentat de manera substancial a causa de l'augment en el consum d'energia i a la reducció de voltatge d'operació. En els últims quinze anys,{{Quan|data=agost de 2019}} els processadors han passat de voltatges de 5V a alguna cosa més d'1 V i de potències de 20 Watts, a una mitjana de 80 Watts.
Per transmetre la mateixa potència a un voltatge menor, han d'arribar més amperes al processador el que requereix conductors més amples o el seu equivalent: més pins dedicats a l'alimentació. No és estrany trobar processadors que requereixen de 80 a 120 amperes de corrent per funcionar quan estan a plena càrrega, el que resulta en centenars de pins dedicats a l'alimentació. En un processador Socket 775, aproximadament la meitat de contactes són per al corrent d'alimentació.
| |||