Cabilencs: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Qanun At Ali u Herzun.jpg|280px|thumb|Qanun dels Aït Ali o Herzun]]

L'[[organització social]] dels cabilencs, antics ramaders i agricultors sedentaris, ha estat àmpliament estudiada pel [[Sociologia|sociòleg]] [[França|francès]] [[Pierre Bourdieu]].<ref>Una gran part de la seva obra antropològica es basa en l'anàlisi de la societat cabilenca (''Esquisse d'une théorie de la pratique'' (1972), ''Le sens pratique'' (1980), ''[[La domination masculine]]'' (1998)…) .</ref> Aquest model ha estat àmpliament modificat per la forta [[migració humana|emigració]] i urbanització que ha trasbalsat les relacions socials,<ref>''L'exil kabyle'', Mohand Khellil, éd. L'Harmattan, 2000, {{p.|173-176}}{{ISBN|2858021414}}</ref> però es poden traçar els contorns de la societat tradicional ..

La unitat social base de la societat cabilenca és la família extensa de l' ''Axxam'' (llar). La ''Txarubt'' (facció) és l'extensió de la família ampliada, cada component de la facció es basa en l'herència simbòlica d'un avantpassat de línia paterna. La ''txarubt'' assegurava la integritat de cada individu i la defensa de l'honor del nom en comú abans de la introducció dels cognoms per l'administració colonial, era el mitjà més utilitzat d'identificació. En algunes viles importants (''tudart'') hi ha una zona d'estructuració que inclou diferents faccions (''tixarubin''), que és l'''adrum''. La unió d'aquestes divisions formen la vila. Nombroses viles poden unir-se i formar una ''laarch'' (la tribu), una unió de tribus dona la ''taqbilt'' (una confederació), qui donarà el seu nom als [[berbers]] de la regió anomenats cabilencs.<ref>[http://www.depechedekabylie.com/read.php?id=30113&ed=MTM0OA Grève et rassemblement aujourd’hui] Sur le site depechedekabylie.com -consulté le 3 mai 2012</ref>

Cada vila forma una ''tajmaât'' («assemblea»), una organització petita o gran segons la importància numèrica de la vila, semblant a la [[república]] [[democràcia|democràtica]].<ref>''Dictionnaire de la culture berbère en Kabylie'', Camille Lacoste-Dujardin, La Découverte, Paris, 2005 {{ISBN|2707145882}}</ref> Es compon de tots els homes que han arribat a la majoria d'edat, i on, en principi, tots els ciutadans, independentment del status econòmic poden parlar per exposar les seves idees i prendre posicions en les propostes d'acords . Els ancians, als que s'atribueixel títol d' ''imgharen'' perquè eren caps de [[cap de família|família]], o fins i tot del llinatge viu, van gaudir d'una audiència i respecte especials, ja que el ''tajmaât'' dona una gran importància a les seves decisions, i la democràcia cabila de vegades és més semblant a una [[gerontocràcia]].