Alet: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules de geografia política i altres canvis menors
Robot normalitza infotaula de geografia política
Línia 1:
{{Infotaula geografia política}}'''Alet''' (o '''Alet dels Banhs'''; en [[francès]], ''Alet-les-Bains'') és un municipi de [[França]] de la regió d'[[Occitània (regió administrativa)|Occitània]], al departament de l'[[Aude]], al districte i al cantó de [[Limós]], dins el [[País de Coisan]].
{{Infotaula de municipi de França|d'|Alet|
|escut=Blason ville fr Alet-les-Bains (Aude).svg
|fotografia = France-alet-les-bains-lavoirs.jpg
|fotografia_descripció = Vells safareigs de la ciutat on els habitants<br />es proveeixen d'aigua mineral
| latitud = 42.9975
| longitud = 2.256944
| cantó = Limós
| codi_insee = 11008
|codi_postal = 11050
|superfície = 23,54
|altitud = 150
}}'''Alet''' (o '''Alet dels Banhs'''; en [[francès]], ''Alet-les-Bains'') és un municipi de [[França]] de la regió d'[[Occitània (regió administrativa)|Occitània]], al departament de l'[[Aude]], al districte i al cantó de [[Limós]], dins el [[País de Coisan]].
 
Alet fou un monestir dedicat a Santa Maria, fundat el [[813]] per donació de [[Berà I|Berà]], comte de [[Rasès]], sobre un convent que ja existia el [[526]] (''Vicus Electus''), i que va adoptar la regla benedictina el [[817]]. El [[1050]] s'esmenta com a ''Monasterium Beatae Mariae virginis quod vocatur Ellectus'', i d'''Ellectus'' va derivar ''Eleit'' i posteriorment ''Alet''. Cap al final del [[segle XII]] l'abat Pons Amiel va fer emmurallar l'abadia i la vila de la vora. Al temps dels [[càtar]]s el Papa [[Joan XXII]] va decidir escindir el bisbat de [[Carcassona]] en dos, i va crear [[Bisbat d'Alet|el d'Alet]] el [[1308]]; l'abadia va passar a ser-ne la catedral, i els abats, comtes d'Alet. Aviat la catedral va sofrir destrosses per diverses guerres, sobretot dels [[hugonot]]s el [[1573]], i va anar-se degradant fins a la [[Revolució Francesa]], en què fou confiscada i venuda, i va ser gairebé destruïda. A mitjan [[segle XIX]] es van començar a explotar les aigües termals i la vila va conèixer una expansió i va arribar a dos mil habitants, però el [[1950]] ja només en quedaven 800.