Diferència entre revisions de la pàgina «Clement Attlee»

cap resum d'edició
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
Va ser reelegit amb una majoria estreta en les eleccions generals de 1950. L'any següent, Attlee va convocar eleccions generals, esperant augmentar la seva majoria parlamentària. No obstant això, va ser derrotat pels conservadors sota la direcció de Winston Churchill, tot i guanyar en nombre de vots.
 
En públic, Attlee es mostrava modest i sense pretensions, ineficaç en les relacions públiques i amb una certa manca de carisma. Els seus punts forts es trobaven darrere dels escenaris, especialment en els comitès on la seva profunditat de coneixement, comportament tranquil, objectivitat i pragmatisme van resultar decisius. Es veia a si mateix com a portaveu de tot el partit i va mantenir amb èxit la pau entre les seves múltiples faccions. Attlee és constantment classificat per acadèmics, crítics i el públic com un dels més importants primers ministres britànics,<ref>[http://www.ipsos-mori.com/researchpublications/researcharchive/poll.aspx?oItemId=661 Ipsos MORI: Rating British Prime Ministers. Rànquing de primers ministres britànics] www.ipsos-mori.com</ref> gràcies al fet d'haver liderat el govern que va establir el modern [[estat del benestar]] al Regne Unit i que reconstruí el país després de la [[Segona Guerra Mundial]].
 
== Joventut i coneixement del món obrer ==
 
[[Fitxer:Potsdam big three.jpg|miniatura|Attle amb el president estatunidenc Harry Truman i el líder soviètic Iòsif Stalin a la Conferència de Potsdam, 1945]]
Poc temps després d'assolir el poder, Attlee assistí a la [[Conferència de Potsdam]], en la que s'establí la divisió d'[[Europa]], es delimiten els camps d'influència de les grans potències i va tenir,definir el marc geoestratègic en suma,el qual origenes inicialdesenvoluparia la [[Guerra Freda]].
 
=== Afers domèstics ===
 
==== Economia ====
El problema més importanturgent que enfrontava el govern d'Attlee era l'economia, ja que l'esforç de guerra havia deixat a la Gran Bretanya gairebé en fallida. La guerra havia costat al país una quarta part de la seva riquesa nacional. Les inversions a l'exterior s'havien utilitzat per pagar el cost de la guerra. La transició a una economia de pau i el manteniment de compromisos militars estratègics a l'exterior van provocar problemes continus en l'equilibri del comerç. Això va resultar en el manteniment del racionament dels aliments i altres béns essencials per forçar una reducció del consum en un esforç per limitar les importacions, augmentar les exportacions i estabilitzar la [[lliura esterlina]] perquèper tal que la Gran Bretanya pogués sortir del seu greu estat financer.
 
[[Fitxer:Bevin Attlee H 42138.jpg|miniatura|El Secretari d'Afers Exteriors, [[Ernest Bevin]] (a l'esquerra), amb Attlee el 1945]]
L'abrupte final del [[Llei de Prèstec i Arrendament|programa de Prèstec i Arrendament]] nord-americà l'agost de 1945 va causar gairebé una crisi. Alguns alleujaments van ser proporcionats pel préstec angloamericà, negociat el desembre de 1945. Les condicions associades al préstec incloïen fer la lliura totalment convertible al dòlar dels Estats Units. Quan això es va introduir el juliol de 1947, va provocar una crisi monetària i la suspensió de la convertibilitat després de cinc setmanes. El Regne Unit es va beneficiar enormement del [[Pla Marshall]] a partir de 1948, i la situació econòmica va començar a millorar significativament. Una altra crisi de la balança de pagaments el 1949 va forçar al canceller del departament d'economia, [[Stafford Cripps]], a la devaluació de la lliura.<ref name="A History of the British Labour Party">Thorpe, Andrew. (2001) ''A History of the British Labour Party'', Palgrave; {{ISBN|0-333-92908-X}}</ref>
 
Malgrat aquests problemes, un dels èxits més importants del govern d'Attlee va ser el manteniment de l'ocupació laboral. El govern va mantenir la major part dels controls de guerra en l'economia, incloent-hi el control sobre l'assignació de materials i mà d'obra, i l'atur rarament vaes van superar els 500.000 aturats, o el 3% del total de la mà d'obra.
 
==== Estat del benestar ====
El govern laborista portà a terme una gran part de les reformes previstes en el programa socialdemòcrata, especialment l'extensió de la seguretat social a tota la població [[britànica]] amb la creació del [[Servei Nacional de Salut (Regne Unit)|Servei Nacional de Salut]] (''National Health Service'') l'any 1948, per part del ministre de salut [[Aneurin Bevan]]. Bevan, destacat membre de la facció esquerrana del partit va lluitar durament contra la desaprovació general de les organitzacions de metges, inclosa la British Medical Association. Reflectint la demanda acumulada que havia existit durant molt de temps pels serveis mèdics, el NHS va tractar uns 8 milions de pacients el primer any de la seva existència.
 
==== Nacionalitzacions ====
Així mateix, el govern d'Attlee també va dur a terme el seu compromís de nacionalitzar les indústries bàsiques, que com a conseqüència de la guerra moltes d'elles es trobaven en fallida, i els serveis públics. El [[Banc d'Anglaterra]] i l'[[British Airways|aviació civil]] van ser nacionalitzats el 1946. Les [[Mina de carbó|mines de carbó]], els ferrocarrils, el transport per carretera i el canals es van nacionalitzar el 1947, els seguiren l'electricitat i el gas el 1948. La indústria de l'acer va ser nacionalitzada el 1951. L'any 1951, aproximadament el 20% de l'economia britànica formava part del sector públic. La nacionalització no va proporcionar als treballadors una major capacitat de decisió en el funcionament de les indústries en què treballaven. No obstant això, va produir importants guanys materials per als treballadors en forma de salaris més alts, reducció de la jornada laboral i millores en les condicions de treball, especialment pel que fa a la seguretat laboral.<ref>Pelling, Henry. ''The Labour Governments, 1945–51''.<!--publisher, page(s), ISSN/ISBN needed--></ref>
 
=== Política exterior ===
 
== Retir ==
Les [[Eleccions al Parlament del Regne Unit de 1950|eleccions de 1950]] van donar als laboristes una pèrdua de 78 escons. Tot i que va ser reelegit, Attlee va considerar decebedor el resultat i es va atribuir principalment als efectes de l’austeritat post-guerra, que obligà a mantenir el racionament. Amb una poca majoria que el depenia d'un nombre reduït de diputats per governar, el segon mandat d'Attlee fou molt menys ambiciós que el primer. Tanmateix, algunes reformes importants es van aprovar, sobretot pel que fa a la indústria de les àrees urbanes i les regulacions per limitar la contaminació de l'aire i l'aigua.
El [[1951]], derrotats els laboristes en les eleccions generals, Attlee abandonà el poder, mantenint-se com a cap del partit i de l'oposició. El [[1955]], després d'una viva polèmica en el si del laborisme i davant la necessitat de renovar l'estructura del mateix amb gent jove, es retirà del cap de l'organització, abandonà la vida política activa, malgrat que la seva influència moral i llur prestigi continuaren influint en les decisions dels nous líders. El 1955 accedí a la [[Cambra dels Lords]], després que li fos concedit el títol de Comte Attlee per la reina [[Elisabet II]].
 
El [[1951]], derrotats els laboristes [[Eleccions al Parlament del Regne Unit de 1951|en les eleccions generals]], tot i guanyar per un estret marge en nombre de vots, Attlee abandonà el poder, mantenint-se com a cap del partit i de l'oposició. El [[1955]], després d'una viva polèmica en el si del laborisme i davant la necessitat de renovar l'estructura del mateix amb gent jove, es retirà del caplideratge de l'organització, i abandonà la vida política activa, malgrat que la seva influència moral i llur prestigi continuaren influint en les decisions dels nous líders. El 1955 accedí a la [[Cambra dels Lords]], després que li fos concedit el títol de Comte Attlee per la reina [[Elisabet II]].
 
Attlee morí el 8 d'octubre de 1967 de pneumònia, a l'hospital de Westminster.{{sfn|Beckett|1998|}} Al seu funeral hi assistiren unes dues mil persones, entre elles el Primer Ministre [[Harold Wilson]] i el [[Duc de Kent]] en representació de la Reina. Les seves cendres foren enterrades a l'[[Abadia de Westminster]].<ref>{{ref-web |url=https://www.bbc.co.uk/news/uk-politics-22078727 |consulta=19 gener 2019 |títol=Prime ministers' funerals from Pitt to Heath |editor=BBC}}</ref>
925

modificacions