Diferència entre revisions de la pàgina «Clement Attlee»

cap resum d'edició
== Primer Ministre ==
[[Fitxer:Attlee with GeorgeVI HU 59486.jpg|miniatura|esquerra|Attlee amb Jordi VI, reunits després del triomf laborista a les eleccions de 1945]]
El gabinet d'Unió Nacional va durar fins a la derrota de l'Alemanya Nazi el maig de 1945. Tot i les intencions de Churchill i Attlee de fer-lo durar fins a la derrota del Japó, el dirigent laborista [[Herbert Morrisson]] va deixar clar que això no seria possible, convocant-se eleccions. Com a resultat de les [[Eleccions al Parlament del Regne Unit de 1945|eleccions del 5 de juliol de 1945]], que donaren un triomf clamorós i força inesperat al Partit Laborista amb un 47,7% dels vots versus el 36% dels conservadors,<ref>R. C. Whiting, "Attlee, Clement Richard, first Earl Attlee (1883–1967)", ''Oxford Dictionary of National Biography'', 2004.</ref> Attlee substituí en Churchill al capdavant del [[Govern]], en uns moments què, tot i la victòria dels Aliats a Europa, es presentaven com a realment difícils per l'economia i la societat del país.
 
Els laboristes van fer una campanya amb el tema "Enfrontem el futur", posicionant-se com el partit més ben situat per reconstruir Gran Bretanya després de la guerra amb un to de campanya positiva, mentre que la campanya del Partit Conservador es va centrar gairebé completament al voltant de Churchill. Malgrat que les enquestes d'opinió indicaven una forta remuntada laborista, les enquestes d'opinió encara eren considerades una novetat que no havia demostrat la seva vàlua, i la majoria de comentaristes esperaven que el prestigi i la condició d'heroi de guerra d'en Churchill asseguressin una còmoda victòria conservadora. Abans del dia de la votació, The Manchester Guardian va comentar que "les possibilitats que els laboristes arrasin i obtinguin una majoria clara ... són força remotes".{{sfn|''The Manchester Guardian'' 4 de juliol de 1945}}
 
Com a resultat de les [[Eleccions al Parlament del Regne Unit de 1945|eleccions del 5 de juliol de 1945]], que donaren un triomf clamorós i força inesperat al Partit Laborista amb un 47,7% dels vots versus el 36% dels conservadors,<ref>R. C. Whiting, "Attlee, Clement Richard, first Earl Attlee (1883–1967)", ''Oxford Dictionary of National Biography'', 2004.</ref> Attlee substituí en Churchill al capdavant del [[Govern]], en uns moments què, tot i la victòria dels Aliats a Europa, es presentaven com a realment difícils per l'economia i la societat del país.
 
Com a primer ministre, Attlee va nomenar [[Hugh Dalton]] Ministre d'Hisenda, [[Ernest Bevin]] Secretari d'Afers Exteriors, i Herbert Morrison Viceprimer Ministre, amb responsabilitat sobre el procés de nacionalitzacions. Així mateix, [[Stafford Cripps]] va ser nomenat President de la Junta de Comerç, [[Aneurin Bevan]] Ministre de Salut, i [[Ellen Wilkinson]], l'única dona del gabinet d'Attlee, va ser nomenada Ministra d'Educació. El govern d'Attlee es va mostrar com un govern radical i reformador. De 1945 a 1948, es van aprovar més de 200 Actes del Parlament.
El problema més urgent que enfrontava el govern d'Attlee era l'economia, ja que l'esforç de guerra havia deixat a la Gran Bretanya gairebé en fallida. La guerra havia costat al país una quarta part de la seva riquesa nacional. Les inversions a l'exterior s'havien utilitzat per pagar el cost de la guerra. La transició a una economia de pau i el manteniment de compromisos militars estratègics a l'exterior van provocar problemes continus en l'equilibri del comerç. Això va resultar en el manteniment del racionament dels aliments i altres béns essencials per forçar una reducció del consum en un esforç per limitar les importacions, augmentar les exportacions i estabilitzar la [[lliura esterlina]] per tal que la Gran Bretanya pogués sortir del seu greu estat financer.
 
[[Fitxer:Bevin Attlee H 42138.jpg|miniatura|El Secretari d'Afers Exteriors, [[Ernest Bevin]] (a l'esquerra), amb Attlee el 1945]]
L'abrupte final del [[Llei de Prèstec i Arrendament|programa de Prèstec i Arrendament]] nord-americà l'agost de 1945 va causar gairebé una crisi. Alguns alleujaments van ser proporcionats pel préstec angloamericà, negociat el desembre de 1945. Les condicions associades al préstec incloïen fer la lliura totalment convertible al dòlar dels Estats Units. Quan això es va introduir el juliol de 1947, va provocar una crisi monetària i la suspensió de la convertibilitat després de cinc setmanes. El Regne Unit es va beneficiar enormement del [[Pla Marshall]] a partir de 1948, i la situació econòmica va començar a millorar significativament. Una altra crisi de la balança de pagaments el 1949 va forçar al canceller del departament d'economia, [[Stafford Cripps]], a la devaluació de la lliura.<ref name="A History of the British Labour Party">Thorpe, Andrew. (2001) ''A History of the British Labour Party'', Palgrave; {{ISBN|0-333-92908-X}}</ref>
 
=== Política exterior ===
====L'Europa de Postguerra i la Guerra Freda====
[[Fitxer:Bevin Attlee H 42138.jpg|miniatura|El Secretari d'Afers Exteriors, [[Ernest Bevin]] (a l'esquerra), amb Attlee el 1945]]
En afers exteriors, el govern Attlee estava preocupat per quatre qüestions principals; l'Europa de postguerra, l'inici de la Guerra Freda, l'establiment de les [[Nacions Unides]] i la descolonització. Els dos primers estaven estretament relacionats, i Attlee va ser assistit pel secretari d’Exteriors, Ernest Bevin. Attlee també va assistir a les darreres etapes de la [[Conferència de Potsdam]], on va negociar amb el president estatunidenc [[Harry S. Truman]] i el líder soviètic [[Iòsif Stalin]].
 
|després= [[Herbert Morrison]]
|anys= [[1942]] - [[1945]]}}
{{Filera de successions|títol= [[Cap de l'Oposició|Cap de l'Oposició (Regne Unit)]]
|abans= [[George Lansbury]]
|després= [[Hastings Lees-Smith]]
925

modificacions