Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules i altres canvis menors |
Cap resum de modificació |
||
Línia 15:
[[Fitxer:Eroles.JPG|thumb|Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga baró d'Eroles. Detall de la decoració d'un moble commemoratiu de la [[Guerra del Francès]] obra de J.A. Cabanyeres (1866) [[Museu d'Història de Barcelona]] MUHBA]]
Inicià estudis de dret a la [[Universitat de Cervera]] però els deixà el [[1808]] en esclatar la [[Guerra del Francès]] per allistar-se al cos de voluntaris de Talarn i finançant una partida de 1.600 homes, amb els quals participà en el [[Segon setge de Girona de 1808]]. Quan caigué la ciutat fou fet presoner i enviat a França. Aviat se n'escapà i fou nomenat comandant del cos d'exèrcit de l'Empordà, amb el que participà en la presa als francesos de [[Cervera]], [[Lleida]], [[Peníscola]], [[Mequinensa]] i [[Montsó]], però no va poder impedir l'[[Batalla de Montserrat|incendi i saqueig]] del [[monestir de Montserrat]] per les tropes de [[Louis Gabriel Suchet]] el [[25 de juliol]] de 1811. Tot i això, el 1813 i el 1814 fou nomenat [[capità general de Catalunya]].
Després d'ella va destacar en el sector polític [[absolutisme|absolutista]] després de la tornada al tron de [[Ferran VII]]. Després de l'èxit del pronunciament militar de [[las Cabezas de San Juan]], amb el qual els [[liberalisme|liberals]], liderats per [[Rafael de Riego]], van prendre el poder, va participar en les partides realistes que, a les zones rurals perjudicades per les reformes econòmiques, reclamaven el retorn a l'[[Antic Règim]]. Les autoritats del [[trienni liberal]] el declararen "persona non grata" i el deportaren a [[Mallorca]], però escapà al seu confinament i s'instal·là a [[Talarn]].
| |||