Diferència entre revisions de la pàgina «Alsàcia-Lorena»

 
== Evolució política ==
L'uEl primer d'octubre del 1872 el territori alsacià fou declarardeclarat ''Reichland'', és a dir, territori imperial però que no tenia estatut d'estat, amb menys drets i suportant els interessos annexionistes prussians, una mena d'estatut quasi colonial denunciat sovint pels [[nacionalisme alsacià|protestacionistes]]. El 1874 es creà una Comissió Nacional amb estatut consultatiu, que el 1877 obtindrà competències legislatives. També enviaven 15 diputats al Reichstag alemany.
 
El 1874 obtingueren una dieta regional, ''Elsass-Lothringen Landesausschuss'', de 58 membres (34 dels consells provincials de les tres províncies, 20 pels delegats de districte i 4 per les ciutats de [[Colmar]], [[Metz]], Estrasburg i Mulhouse). A les eleccions pel Reichstag foren escollits els capellans protestataris Guerber, Simonis, [[Landelin Winterer]], Soehnlin, Raess i Philippi. Des del 1879 podien votar lleis i els pressupostos locals. [[Auguste Schneegans]], des del seu diari ''Elsässer Journal'', va intentar una "via autonomista" dins l'[[imperi Alemany]].
 
El 1881 es crearia la ''Sociéte GeneraleGénérale Alsacianne de la Banque'', que organitzarà els crèdits per a obres d'infraestructura. I el 1888, tot i que Bismarck els imposà el passaport per entrar a la resta d'Alemanya, s'introduí el codi alemany del treball i de professions, mercè els quals s'autoritza la creació dels [[sindicat]]s. També i a poc a poc s'anirien beneficiant d'una legislació social sense precedents que regulava les proteccions per malaltia (1883), accidents de treball i vellesa (1885).
 
En començar el segle XX els alemanys abandonaren la política de repressió i ocupació, de manera que Alsàcia comença a ser considerada com a un Land més, i se'n promou la integració econòmica. Alhora, s'enfortirien les tendències autonomistes. En aquest sentit, el 1902 [[David Blumenthal]] (1860-1930) de [[Thann]] fundaria l'Elsass-Lothringen Demokratisches Partei, que reclama l'ensenyament en [[francès]] i és partidari d'integrar-se a França. Aquell mateix any les autoritats imperials acordaren la suspensió dels poders especials del statthalter.
El 1911 Alsàcia-Lorena esdevingué ''Reichstaat'' (Estat de l'Imperi), encara que només 4 dels 15 diputats alsacians al Reichstag votaren a favor. Així obtindria un ''Landtag'' de 60 membres escollits per sufragi universal, i una Cambra Senatorial amb uns 23 membres escollits per les corporacions, i uns 18 més escollits per l'emperador. Tindria competències plenes legislatives i pressupostàries en matèria de funcionariat, policia, escola, impostos, religió i afers públics, però no tenia sobirania en drets civils i criminals, marina, exteriors, exèrcit i tractats comercials. A les eleccions del 1911 els escons foren repartits: 25 catòlics, 11 socialistes, 10 liberals, 10 del Bloc Lorenés i 4 independents. Els profrancesos de la Unió Nacional (Blumenthal, Preiss, Largel) només obtingueren el 2,1% a Alsàcia i el 7,7% a Lorena.
 
El 7 d'agost del 1914 l'oficial francès Bonneau ocupa Mulhose i [[Thann]], on el mariscal [[Josep Joffre]] va fer una proclama profrancesa als ciutadans i els prometé autonomia i respecte a la particularitat alsaciana, però els alemanys van fer recular les tropes franceses de tot el país llevat de la vila de [[Thann]]; el 16 ocuparen Gegwiller, Cernay i [[Dannemarie]], el 18 la vall de Münster i el 19 Altkirch i Mulhausen Però els alemanys les reconqueriren entre el 20 i el 28 d'agost,. El front s'estabilitzà davant els Vosgues durant tot el 1915, i els francesos aprofitaren l'avinantesa per crear un cos especial militar alsacià, mentre es produïen combats de posició a Steinbach, [[Viel-Armand]] (on es produïren 60.000 morts), [[Hartmannswillerkopf]], Linge (30.000 morts) i Metzeral. Pel setembre del 1914, endemés, 3.200 habitants de St Amarin i Masevaux, 559 de Dannemarie i 4.200 d'altres localitats foren deportats a [[camps de concentració francesos]], així com uns 15.000 alsacians que es trobaven a França en començar la guerra. La vall de Münster fou totalment evacuada.
 
Durant els anys de la guerra, els alemanys es comportaren com a veritables tropes d'ocupació, sembraren el terror en el país i cometeren actes d'autèntica barbàrie, com l'afusellament el 1916 del nen David Bloch a [[Guebwiller]]. Durant tota la guerra foren mobilitzats 250.000 alsacians, dels quals 30.000 moriren, majoritàriament al front rús, i uns 20.000 foren fets presoners. Per altra banda, uns altres 17.650 lluitaren en el bàndol francès, i uns 3.400 civils foren detinguts i internats. Fins i tot [[Albert Schweitzer]] i la seva esposa són internats a Garaison i Saint Remy de Provence.
873

modificacions