Bretanya: diferència entre les revisions

 

== La nació bretona ==

La '''Bretanya històrica''' està delimitada pel [[canal de la Mànega]] al nord, la [[Mar Cèltica]] i l'[[Mar d'Iroise|Iroise]] a l'oest i el [[golf de Biscaia]] al sud. Al final de l'[[Imperi Romà]] rep una massa d'immigració{{sfn| Fleuriot|199|p=39-50}}<ref>John Morris, ''The Age of Arthur'', Poenix, Londres, 1993, {{ISBN|1-842124773}}</ref> que fa créixer la població de [[bretons]] en una part de l'antiga [[Armòrica]] celta. Hi creen un regne el [[segle IX]], que tot seguit esdevé un ducat. El [[1532]] es converteix en una «província reputada estrangera» unida a França sota la mateixa corona fins a la seva desaparició administrativa el [[1790]] i la seva divisió en cinc [[departament francès|departaments]]: [[Costes del Nord]], [[Finisterre]], [[Ille i Vilaine]], [[Loira Atlàntic]] i [[Ar Mor-Bihan]].

 

{{AP|Història antiga de Bretanya|Regne de Bretanya|Ducat de Bretanya|Bretanya durant la Revolució Francesa|Bretanya en el segle XIX|Bretanya 1900-1940|Bretanya sota el règim de Vichèi}}

=== Prehistòria ===

El territori de Bretanya fou poblat per l'home des del [[paleolític inferior]] amb una població neandertal que no es distingia de la de la resta d'Europa occidental i que segurament fou poc nombrosa. La seva única particularitat és l'existència d'una fisonomia particular, el Colombanià,<ref>El «Colombanià»: una fisonomia regional del paleolític inferior al litoral armoricano-atlàntic: [http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=4290580 RefDoc.fr]</ref> sobretot a [[Carnac]].

 

 

=== Protohistòria cèltica ===

Durant la protohistòria cèltica, el territori fou ocupat per cinc pobles principals:<ref>[[Venceslas Kruta]], ''Els celtes, història i diccionari'', pàgina 427, (Edicions Robert Laffont, coll. «Bouquins», París, 2000, {{ISBN|2-7028-6261-6}}); Collectif, ''Tota la història de Bretanya'', capítol 2 : « Les Celtes des origines à la fin du IIIe siècle av. J.-C. » (Skol Vreizh, Morlaix, 1997, {{ISBN|2-911447-09-3}})</ref>

* Els '''[[curiosolites]]''', el territori dels quals se situava a l'est de l'actual departament de [[Costes del Nord]], a l'oest i a l'[[Ille i Vilaine]] i el nord-est de l'[[Ar Mor-Bihan]], i qui donaren el nom a la ciutat de [[Corseul]].

 

=== Història gal·loromana ===

El territori de la futura Bretanya, com tota l'Armòrica, fou conquerit pels [[Antiga Roma|romans]] durant la [[guerra de les Gàl·lies]].

 

 

=== Edat mitjana ===

A l'[[alta edat mitjana]], Bretanya fou dividida en dues parts, i més endavant en tres regnes:<ref>Christian Y.M. Kerboul, ''Els regnes britònicsc a l'alta edat mitjana'', pàgines 80-143, Edicions du Pontig/Coop Breizh, {{ISBN|2-9510310-3-3}}</ref> [[Dumnònia]], [[Cornualla (Bretanya)|Cornualla]] i [[Broërec]] (inicialment anomenat Bro Waroch); que foren reunificats sota l'autoritat dels ducs i reis de Bretanya<ref name="autogenerated1">Joël Cornette, ''Història de Bretanya i dels bretons'', Seuil, París, 2005, {{ISBN|2-02-054890-09}}</ref> el [[segle IX]].

 

== Política ==

Mercès a l'aplicació de la [[loi Deferre]] del març del 1982, els 4 departaments (llevat el de [[Loira Atlàntic]]), formen part de la regió de desenvolupament de ''Bretagne'', una mena d'experiment descentralitzador de caràcter únicament administratiu, sense veritables competències i sense control dels mitjans de producció, tot i que maneja pressupostos importants i pot decidir en política de subvencions a nivell local.

Tampoc té competències en el camp cultural i lingüístic, la llengua oficial a tots els efectes és el [[francès]], tot i que s'ha obtingut de les autoritats regionals i locals algunes subvencions per a polítiques bretonistes i en algunes zones s'ha iniciat la retolació bilingüe d'alguns pobles (no oficial, bé que tolerada).