Cesáreo González Rodríguez: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 10:
== Biografia ==
Cesáreo González va néixer en [[Vigo]] el 29 de maig de 1903 en el si d'una família d'origen pagès del [[concello]] ourensà de [[Nogueira de Ramuín]]. En la seva joventut, va emigrar a Cuba i posteriorment a Mèxic. L'any [[1931]] torna a Vigo i decideix invertir el guanyat a l'estranger en una agència de publicitat i a la sala de festes de Vigo, Savoy. Posteriorment, es fa càrrec de la representació de [[Citroën]] a Galícia, i va obtenir importants resultats econòmics que el portarien a la presidència del [[Real Club Celta de Vigo]] durant la temporada 1934-1935..<ref>{{
=== Suevia Films ===
En [[1940]], després de la Guerra Civil, decideix invertir en el negoci cinematogràfic, que va conèixer per casualitat durant el rodatge a Galícia de ''El famoso Carballeira'', dirigida per [[Fernando Mignoni]]. Promou la producció de ''¡¡[[Polizón a bordo]]!!'' ([[Florián Rey]], 1941), pel·lícula inspirada en la seva pròpia aventura migratòria. Aquest mateix any registra la marca comercial [[Suevia Films]], situant la seva seu a la [[Gran Vía de Madrid]].
L'explotació internacional dels seus títols el preocupa especialment. Ho intenta a través d'històries capaces de suscitar la nostàlgia del públic gallec emigrant a l'Amèrica hispana (''Mar abierto'', Ramón Torrado, 1946), i, simultàniament, contractant a l'actriu britànica [[Madeleine Carroll]] per a protagonitzar la “superproducció històrica” ''Reina Santa'' ([[Rafael Gil]], 1947). Finalment, aquesta pel·lícula d'alt pressupost va ser interpretada per [[Maruchi Fresno]] després que l'actriu britànica els deixés plantats, però el affaire creat seria utilitzat com a publicitat.<ref>{{
En la dècada de 1950 es produeix l'eclosió definitiva de Cesáreo González. Decidit a consolidar un star-system propi, rendible dins i fora de les nostres fronteres, va fer de la signatura dels contractes un autèntic espectacle “mediàtic”. Així, per exemple, el que lligava en exclusiva a [[Lola Flores]] amb Suevia per dos anys i cinc pel·lícules, i pel que la “bailaora” va rebre cinc milions de pessetes, legalitzat a la fi de 1951 en el Museu de Begudes de [[Perico Chicote]], va obtenir una publicitat extraordinària.
| |||