Obre el menú principal

Canvis

11 octets eliminats ,  fa 2 mesos
m
Revertides les edicions de 176.83.105.180. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
{{Legend|#E0CF01|Zona de cria|border=1px solid #aaa}}{{Legend|#007D1D|Resident|border=1px solid #aaa}}{{Legend|#0080FF|Zona d'hivernada|border=1px solid #aaa}}
}}
L''''oreneta comuna''' o '''oreneta vulgar''' (''Hirundo rustica''), '''oronella''' (aal la[[País Comunitat ValencianaValencià]], a les [[Balears]] i [[Andorra]]) i '''oroneta'''<ref>Oronetes i falcies de Puçol. Pòster editat per l'Ajuntament de [[Puçol]] i [[Acció Ecologista - Agró]]. 2016</ref> o '''orandella/orondella''' (aal la[[País Comunitat ValencianaValencià]])''' són uns [[ocells]] [[gregari]]s; això vol dir que tenen una inclinació a formar grans grups. Sovint, fins i tot, nien en [[colònia (biologia)|colònies]]. Així, quan volen per traslladar-se d'un lloc a un altre en l'època de les [[migració|migracions]], volen moltes orenetes juntes, i arriben a formar grups de milers d'exemplars. A laAls costaPaïsos mediterráneaCatalans, arriben els primers exemplars cap al febrer, però el gruix de la població sol arribar a l'abril o el maig, i retorna cap a [[Àfrica|l'Àfrica]] al setembre.
 
Fan [[niu]]s de [[Fang (geologia)|fang]] arrodonits i més oberts que els de l'[[oreneta cuablanca]], i els situen en llocs arrecerats, sovint en construccions, en [[porxo]]s, corts o fins i tot en els pous, en forats o sobre les bigues, a diferència de l'[[oreneta cuablanca]] que els fa a sota els balcons o sota els [[ràfec]]s. Per això se la troba més sovint prop dels pobles i de les cases que en ambients naturals, però ha anat esdevenint més rara a les ciutats grans, entre altres raons perquè els hi és difícil trobar-hi fang per fer el niu.<ref>{{cita matheu}}</ref>
62.785

modificacions