Diferència entre revisions de la pàgina «Pius XII»

4 octets eliminats ,  fa 11 mesos
m
|thumb|300px -> |miniatura
m (|right|thumb -> |miniatura)
m (|thumb|300px -> |miniatura)
=== Sacerdot, monsenyor i arquebisbe ===
[[Fitxer:Pacelliordenado.jpg|160px|thumb|esquerra|Pacelli el dia de la seva ordenació, 2 abril 1899]]
Va ser ordenat sacerdot el diumenge 2 d'abril de 1899 pel bisbe Francesco Paolo Cassetta (vice-regent de Roma i amic de la família) i va rebre la seva primera destinació com encarregat a Chiesa Nuova, on havia servit d' [[acòlit]]. El [[1901]] va ingressar a la Congregació d'Afers Eclesiàstics Extraordinaris, una sub-oficina de la Secretària d'Estat vaticana de la qual esdevingué ''minutante'' gràcies a la recomanació del cardenal [[Vannutelli]]. El 1904 Pacelli va ser nomenat [[camarlenc]] i el 1905 [[prelat domèstic]] de Sa Santedat. Des de 1904 fins a 1916, el pare Pacelli va assistir el cardenal [[Pietro Gasparri]] en la codificació del dret canònic en el Departament d'Afers Eclesiàstics Extraordinaris. Va ser també escollit pel papa [[Lleó XIII]] per lliurar el condol en nom del [[Vaticà]] a [[Eduard VII del Regne Unit]] després de la mort de la [[reina Victòria del Regne Unit]]. El 1908 va assistir com a representant del Vaticà al [[Congrés eucarístic|Congrés Internacional Eucarístic]] de [[Londres]], on va conèixer [[Winston Churchill]]. El 1911 va representar la Santa Seu en la coronació del rei [[Jordi V d'Anglaterra]]. El 1908 i el 1911, respectivament, Pacelli va rebutjar ser professor de dret canònic a la Universitat La Sapienza de Roma i a la [[Universitat Catòlica d'Amèrica]]. Pacelli esdevingué Sots-Secretari d'Estat l'any 1911 i Secretari adjunt el 1912 (càrrecs que va rebre del papa [[Pius X]] i que va mantenir durant en el papat de [[Benet XV]]), i el 1914 va ser secretari del Departament d'Afers Eclesiàstics Extraordinaris, succeint al cardenal Gasparri que va ser promogut a Secretari d'Estat. Com a secretari, Pacelli va concloure un concordat amb [[Sèrbia]] quatre dies abans de l'assassinat de l'arxiduc [[Francesc Ferran d'Àustria]] a [[Sarajevo]]. Durant la [[Primera Guerra Mundial]], Pacelli duia el registre vaticà dels presoners de guerra. El 1915 va viatjar a [[Viena]] per assistir monsenyor [[Scapinelli]], el [[nunci apostòlic]], en les negociacions amb [[Francesc Josep I]] d'[[Àustria]] sobre els territoris reclamats per Itàlia.[[Fitxer:PioXIIgernamia1917.jpg|thumb|300pxminiatura|Pacelli amb l'emperador Guillem II d'Alemanya]]
 
El 1917, tot just acabada la guerra, el papa [[Benet XV]] el consagrà personalment arquebisbe titular de Sardes i el nomenà [[nunci apostòlic]] al [[regne de Baviera]] i, quan aquest desaparegué el 1920, a la [[república de Weimar]].
En la tot just esclatada II Guerra Mundial va mantenir, almenys des d'un punt de vista formal, una neutralitat entre els bel·ligerants, tal com havia fet [[Benet XV]] en la [[Gran Guerra]] anterior. A efectes pràctics, va mantenir el concordat que ell mateix havia signat amb l'Alemanya Nazi quan encara era cardenal, sota el pontificat del seu predecessor Pius XI. El seu major propòsit era conservar la presència catòlica en els països al marge del seu alineament en la guerra, i per això per fi d'aquesta es va sentir fortament agredit per l'ateisme militant en els països que van quedar en l'òrbita de la [[Unió Soviètica]]. Encara que havia quedat palesa la seva tasca caritativa i pal·liativa de les conseqüències del conflicte, la seva actitud massa tèbia i contemporitzadora d'abans que esclatés i partidista de després de la seva conclusió, ha estat i és objecte de gran polèmica, encara que cal assenyalar que va donar a milers de jueus directament i indirectament, com és el cas dels qui van salvar la vida per actes de [[baptisme]] falses que ell va ordenar se'ls fossin donades o dels milers de perseguits que van ser literalment entaforats en les dependències vaticanes. D'altra banda, molts criminals de guerra nazis van aconseguir de fugir gràcies a la "ruta dels monestirs" o "ruta de les rates", habilitada pel [[bisbe]] [[Alois Hudal]]. Hudal afirma en les seves memòries que comptava amb l'aquiescència vaticana per afavorir aquesta fugida.
 
El seu pontificat es caracteritzà per una fèrria personalització del poder (se li atribueix la frase "Jo no necessito col·laboradors sinó executors") i pel culte a la seva persona. Tanmateix vivia molt aïllat, només tingué dos [[Consistori papal|consistoris]] per a la proclamació de cardenals i reduí dràsticament la mort.[[Fitxer:Tumulo pio xii.jpg|thumb|300pxminiatura|left|Tomba del papa al Vaticà.]]
 
=== Mort i procés de beatificació ===
1.503.368

modificacions