Illes Balears: diferència entre les revisions

| long_costa = 1.428 km

}}

Les '''Illes Balears''' són un [[arxipèlag]] de la [[Mediterrània]] occidental, format per quatre grans illes ([[Mallorca]], [[Menorca]], [[Illa d'Eivissa|Eivissa]] i [[Formentera]]) i diversos [[illot]]s. Són reconegudes com a [[nacionalitat històrica]] i constituïdes actualment com a [[comunitat autònoma]] d'[[Espanya]]. Amb 1.094.972 d'habitants distribuïts entre [[mallorquins]], [[menorquins]], [[eivissencs]] i [[formenterencs]], les Illes Balears representen el 7,7% de la població total dels [[Països Catalans]]; delimitació basada en la similitud lingüística (no va existir mai com a subjecte polític) tot i que la comunitat de territoris catalanoparlants té el seu origen històric en l'expansió de la [[Corona d'Aragó]].

 

El [[1276]] mor Jaume I i la Corona d'Aragó es parteix, quedant-se els territoris peninsulars (Aragó, Catalunya i València) en mans del fill major, [[Pere el Gran]] i el regne de Mallorca en mans del fill menor, [[Jaume II de Mallorca]], si bé el rei d'Aragó var sotmetre a vassallatge al rei de Mallorca a 20 de gener de 1279. Neix així l'anomenat Regne Privatiu de Mallorca (fent referència a l'autonomia donada per disposar d'una casa real pròpia) i la [[Corona de Mallorca]]. Aquesta Corona estava format, a més de per les Illes Balears, pels comtats catalans del nord dels Pirineus ([[comtat del Rosselló|Rosselló]] i [[comtat de Cerdanya|Cerdanya]]) i les possessions que encara li restaven a Occitània. Els reis de Mallorca, alternaven la seva residència entre el seu [[Palau dels Reis de Mallorca]] a Perpinyà i el [[Palau de l'Almudaina]] a Palma, a més, disposaven del Palau dels Reis de Mallorca a [[Sineu]] (Mallorca) i el Palau del Rei Sanxo (Sanç I de Mallorca) a [[Valldemossa]]. Durant aquest període la Corona d'Aragó conquereix Menorca, que definitivament s'incorpora al regne de Mallorca el 1287. El període del regne privatiu va durar de [[1276]] a [[1349]], quan [[Pere el Cerimoniós]] d'Aragó conquereix Mallorca a [[Jaume III de Mallorca|Jaume III]] conegut com «el Temerari'''»'''. [[Jaume III de Mallorca]] es va veure obligat a desenvolupar una política seguidista respecte de la d'Aragó. Així, es va veure obligat a participar en la guerra amb Gènova (1329-1336), el que es va traduir en pèrdua de mercats per al regne. Va ser necessari tornar a recórrer a nous impostos i multes a la comunitat jueva, la qual cosa, però, no va ser suficient per superar la crisi financera. Els problemes del regne semblaven no tenir fi, ja que en 1341 Pere IV «el Cerimoniós» d'Aragó obre procés a Jaume III per prendre-li el regne de Mallorca. El procés, manejat pel rei Pere, conclou en 1343 condemnant a Jaume III a la confiscació de tots els seus béns. Al maig d'aquest any, Pere IV conquesta Mallorca, en 1345 el Rosselló i la Cerdanya. En 1349 Jaume III ven el senyoriu de Montpeller i altres possessions d'Occitània al rei Felip VI de França, i posteriorment desembarca a Mallorca per intentar recuperar el regne, però és derrotat i mort en la batalla de Llucmajor (25 d'octubre de 1349), on també és ferit i fet presoner el seu fill Jaume. Amb la seva mort van desaparèixer els reis privatius de Mallorca. El regne de Mallorca va passar a tenir com sobirans als reis d'Aragó.

 

Econòmicament les illes gaudeixen de la puixança econòmica el [[segle XIII]] i bona part del XIV, quan comença la crisi baix medieval. Les Illes pateixen durant la Baixa Edat Mitjana retrocés econòmic i demogràfic. A més, pateixen també durant l'Edat Mitjana i el principi de la Moderna nombrosos atacs de la pirateria berberesca i el cors. En aquest aspecte destaquen el desembarcament i saqueig de Barba-roja a Maó el [[1535]] i el de Ciutadella el [[1558]]. El [[1521]] esclata a Mallorca la Germania, en part com a continuació de la de València. Els agermanats aconsegueixen el control de Ciutat i el virrei es veu obligat a fugir i refugiar-se a Eivissa, que pateix l'atac dels agermanats. La revolta acabà amb l'enviament d'una flota a Mallorca per part de [[Carles V, emperador romanogermànic|Carles I]].