Teatre Principal (Barcelona): diferència entre les revisions

 

===Teatre Principal===

Des de 1840 adoptà el nom de '''Teatre Principal''' per tal de marcar distàncies respecte altres teatres nous, i sobretot del recentment creat [[Gran Teatre del Liceu]]. El canvi de nom va anar acompanyat d'una reforma arquitectònica, de la qual data la façana actual (1847), projectada per [[Francesc Daniel Molina i Casamajó]]. La rivalitat amb el Liceu continuà, programant tots dos òperes i mirant de ser els primers a estrenar els títols de més èxit o de contractar els millors cantants. Fins als anys quaranta, el Principal va mantenir la primacia, però a partir de llavors, el Liceu, més innovador i ric, va convertir-se en el gran teatre de la ciutat. Tot i això, el Principal encara va ser el primer a estrenar ''Aida'' o una òpera de Wagner, ''Lohengrin'' (el 1882, un any abans que el Liceu). Estrelles del moment, com Enrico Tamberlinck o [[Adelina Patti]] van cantar al Principal sense fer-ho mai al Liceu. En 1866 s'hi instal·là l'enllumenat amb gas i se'n reformaren la sala i l'escenari.

 

===Decadència===

Als anys setanta del segle va començar la seva decadència, que no s'aturarà: l'Hospital intenta vendre'l en 1877, degut a la seva minvant rendibilitat. Una campanya popular va impedir que es derruís el 1889. Va abandonar la programació d'òperes (era un espectacle molt car) i va tenir moments importants en la renovació del teatre català, com quan va acollir els Espectacles i Audicions Graner. En 1897, l'Hospital intentà arrendar-lo a l'Ajuntament, per 25.000 pesetes l'any, però no s'arribà a un acord.

Des de 1905, s'hi alternen funcions teatrals amb projeccions cinematogràfiques. Un nou incendi el 4 de novembre de l'any 1915 va marcar l'inici de la seva desaparició com a teatre de grans esdeveniments teatrals. Reconstruït, ja no va recuperar el prestigi anterior. La seva capacitat era llavors de 1.600 seients. En 1918, fou venut a una empresa privada, i el 7 de març de 1919 va començar a funcionar com a cinema, amb el nom de '''Principal Palace''', però fent encara espectacles teatrals i musicals. Els 1924 i 1933 (el 18 de setembre) va patir els seus dos darrers incendis que van alterar totalment la seva estructura actual. L'1 de juny de 1934 va obrir aquesta etapa amb la revista ''Las mujeres del zodíaco''.

 

 

==Edifici==

En gravats antics es pot veure la façana anterior a 1776: plana i amb dos cossos, tres arcs semicirculars i columnes jòniques aparellades a cada costat dels arcs a la part inferior, i pilastres jòniques i finestres amb frontons al pis de dalt (la del centre, més gran), amb barana sobre l'arquitrau del primer cos. Rematava la façana un frontó semicircular al centre, i balustrada amb gerros als costats. L'interior, en la reconstrucció de 1788, tenia una estructura a la italiana, amb platea i pisos (quatre) en forma de ferradura, amb una decoració elegant, amb daurats.

 

 

===Teatre de text===

El repertori dels primers temps del teatre ens resulta poc conegut. A partir de referències literàries, sabem que els primers anys del segle XVIII s'hi representaven comèdies d'autors clàssics espanyols: [[Agustín Moreto]], [[Pedro Calderón de la Barca]], etc., que també deuen haver estat els autors habituals durant el segle anterior.

 

{{Vegeu també |Llista d'òperes representades a Barcelona al segle XVIII}}

Juntament amb les comèdies, s'havien anat representant [[sarsuela|sarsueles]], com ''La música es lo mejor'' el 1729 (segurament ''De los hechizos de Amor, la música es el mayor'' de José de Cañizares i amb música de [[José de Nebra]]) o, el mateix any, ''Eurotas y Diana'', del mateix autor i un músic desconegut. Aquestes sarsueles, similars a l'[[opera seria]] italiana del moment, van tenir un gran èxit i van habituar al públic al teatre líric.

El 1730 s'hi va representar ''La folla real'' que és qualificada com a òpera italiana: en no tenir-ne dades, no podem saber amb seguretat si era així realment. Podria ser, en tot cas, la primera òpera representada, fora de la cort, a Barcelona. El 1731 s'hi van fer les sarsueles ''El estrago en la fineza, o, Júpiter y Semele'' de Cañizares y ''Adonis y Venus''.

 

 

===De 1801 a 1840===

El 1802 hi actuà una companyia francesa que representava òperes de [[François-Adrien Boïeldieu]], Dalayrac, Campini, [[Grétry]], etc. El 1808, la prohibició que actuessin companyies i artistes estrangers i la situació de guerra va fer que el teatre es quedés sense companyia d'òpera i tanqués fins a 1810. Llavors van començar a donar-se obres franceses per a distreure les tropes i funcionaris francesos que ocupaven la ciutat (durant la [[Guerra del Francès|Guerra de la Independència]], Catalunya va passar a ser una província de França, separada d'Espanya): ''Le calife de Bagdad'' de [[François-Adrien Boïeldieu|Boïeldieu]], ''[[Richard Coeur de Lyon]]'', ''Silvain'' i ''La fausse magicienne'' de [[Grétry]], ''Oedipe à Colonne'' de [[Giovanni Sacchini]] i òperes i operetes d'Arquier, Dezede, Gaveaux, Devienne, etc. El 1814, passada la guerra, la situació va tornar a la normalitat.

 

La competència amb el [[Teatre Nou (1840-1848)|Teatre Nou]] i el [[Gran Teatre del Liceu]], que comença les seves activitats al [[Teatre de Montsió]] el 1837, fa que l'empresa intenti programar més estrenes i contractar els millors cantants. ''[[Lucia di Lammermoor]]'' i ''[[Roberto Devereux]]'' de Donizetti s'hi fan el 1838; ''[[Lucrezia Borgia]]'', del mateix i ''La muette de Portici'' d'Auber, el 1840. El 1842 es representa la primera òpera de [[Giuseppe Verdi|Verdi]]: ''Oberto, conte di San Bonifacio''; e 1844, ''[[Nabucco]]''; des de llavors, Verdi esdevindrà un habitual a la programació; ''[[I Lombardi]]'' el 1845, ''[[Hernani]]'', (10 de març de 1849), que fou un èxit del baríton barceloní [[Adolf Gironella]], etc...

 

 

===La rivalitat amb el Liceu (fins al 1875) i la decadència===