Ésser humà: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Da Vinci Vitruve Luc Viatour.jpg|esquerra|thumb|L'''[[home de Vitruvi]]'', de [[Leonardo da Vinci|Leonardo]] ]]

[[Fitxer:Homininis.PNG|miniatura|Arbre filogenètic]]

 

=== Orígens ===

 

Un crani d'homínid descobert a [[Txad]] l'any 2001, descrit com a ''[[Sahelanthropus tchadensis]]'', fou datat pel [[paleontòleg]] Michel Brunet a fa aproximadament set milions d'anys, cosa que podria indicar una divergència anterior.<ref>{{ref-publicació|autor = Brunet, M.; Guy, F.; Pilbeam, D.; Mackaye, H.; Likius, A.; Ahounta, D.; Beauvilain, A.; Blondel, C.; Bocherens, H.; Boisserie, J.; De Bonis, L.; Coppens, Y.; Dejax, J.; Denys, C.; Duringer, P.; Eisenmann, V.; Fanone, G.; Fronty, P.; Geraads, D.; Lehmann, T.; Lihoreau, F.; Louchart, A.; Mahamat, A.; Merceron, G.; Mouchelin, G.; Otero, O.; Pelaez Campomanes, P.; Ponce De Leon, M.; Rage, J.; Sapanet, M.; Schuster, M.; Sudre, J.; Tassy, P.; Valentin, X.; Vignaud, P.; Viriot, L.; Zazzo, A.; Zollikofer, C.|títol = A new hominid from the Upper Miocene of Chad, Central Africa|url=http://www.nature.com/nature/journal/v418/n6894/full/nature00879.html|publicació = Nature|volum =418|exemplar =6894|pàgines =145–51|any =2002|pmid =12110880|doi =10.1038/nature00879}}</ref> Tanmateix, el descobridor d'aquest [[fòssil]], Alan Beauvilain, ha posat en dubte aquesta datació, adduint que el mètode utilitzat per Brunet per estimar l'antiguitat del crani podria haver donat resultats incorrectes.<ref>{{ref-web| url = http://es.noticias.yahoo.com/afp/20080902/ten-francia-chad-ciencia-paleontologia-5823964.html| títol = El descubridor del homínido más antiguo del mundo pone en duda su edad| consulta =02-09-2008| autor = [[AFP]]| data = }}</ref>

 

=== Desenvolupament de la civilització ===

 

Al llarg de les últimes [[dècades]], els éssers humans han explorat l'[[Antàrtida]], les profunditats dels [[oceans]] i l'[[espai exterior]], tot i que encara no els ha sigut possible colonitzar indefinidament aquests ambients. La vida dins d'habitacles que protegeixen dels ambients hostils, com a l'Antàrtida o l'espai exterior, té un preu elevat que limita la durada de l'estada i, per tant, són accions que queden restringides a expedicions científiques, militars o industrials. La vida amb [[Nau espacial|naus]] a l'espai ha sigut molt ocasional, amb un màxim de tretze persones vivint-hi alhora en un moment donat. Entre el [[1969]] i el 1972, dotze humans trepitjaren la [[Lluna]] en el marc de sis missions. A data de 2010, cap altre cos celestial no ha sigut visitat pels éssers humans, tot i que hi han pogut enviar sondes.

Des del [[1800]], la població humana ha passat de 1.000 milions a més de 6.000 milions d'habitants.<ref>Whitehouse, David. «[http://news.bbc.co.uk/1/hi/sci/tech/411162.stm World's population reaches six billion]». ''BBC News'', 5 agost 1999 (consultat el 5 febrer 2008). </ref> Amb dades de l'any 2004, es calcula que 2.500 dels 6.300 milions de persones (un 39,7%), viuen en àrees urbanes i s'espera que aquest percentatge augmenti durant el [[segle XXI]]. Al febrer del 2008, l'ONU calculà que en acabar l'any la meitat de la població mundial viuria en àrees urbanes.<ref>[http://news.bbc.co.uk/1/hi/sci/tech/4561183.stm "Half of humanity set to go urban"], ''BBC News'' (en anglès)</ref> Els problemes dels individus que viuen en ciutats inclouen la [[contaminació]] i el [[crim]],<ref>[http://www.ojp.usdoj.gov/bjs/abstract/usrv98.htm Urban, Suburban, and Rural Victimization, 1993-98] U.S. Department of Justice, Bureau of Justice Statistics (consultat el 29-10-2006). (en anglès)</ref> especialment a l'interior de les ciutats i els suburbis urbans. Els beneficis de la vida urbana inclouen un augment de l'[[alfabetització]], un accés més fàcil al [[coneixement]] i una disminució del risc de patir [[fam]].

 

=== Filosofia ===

{{principal|Filosofia}}

El llenguate permet a l'ésser humà associar conceptes a totes les coses, incloent-hi ell mateix. Això origina l'autoconsciència, en què la persona pot ser objecte d'estudi, de pensament i de comunicació, igual que les realitats externes. L'autoconsciència porta a formular-se preguntes relacionades amb el sentit de l'existència o la causa que la realitat sigui com és i dóna naixement a la [[filosofia]], que intenta formular i resoldre els grans interrogants de la vida.