Joan Manuel Serrat i Teresa: diferència entre les revisions

Els anys següents va editar-se ''Fa vint anys que tinc vint anys'' (1984) amb la cançó de denúncia ecològica ''Plany al mar'', i ''Seria fantàstic'', i ''El sur también existe'' (1985), en el qual musica versos del poeta [[uruguaià]] [[Mario Benedetti]]. El 1987 surt el disc ''Bienaventurados'', amb la cançó homònima, que és una crítica a les esglésies cristianes, tant catòliques com protestants, i ''Lecciones de urbanidad'', on posa en evidència les dictadures que encara es mantenen. El 1989 treu l'àlbum ''Material sensible'', del qual cal remarcar ''Barcelona i jo'', ''Salam Rashid'', un al·legat contra el racisme amb la col·laboració de [[Paco de Lucía]], i ''Kubala'', homenatge a aquest gran futbolista. És el darrer disc en el qual treballa [[Josep Maria Bardagí]].

 

El 1996 enregistra un disc doble que és una antologia de les cançons dels seus companys de la [[Nova Cançó]], amb el títol ''[[Banda Sonora d'Un Temps, d'Un País]]''. Com a cançons pròpies tria ''Me'n vaig a peu'' i una versió amb piano de ''Paraules d'amor'', interpretada el [[1969]] per [[Tete Montoliu]]. És l'últim disc de Serrat que es publica en format elapé (Ariola, 1996). També el 1996 fa una gira per [[Espanya]] amb [[Víctor Manuel]], [[Ana Belén]] i [[Miguel Ríos]], amb l'espectacle [[El gusto es nuestro]], que va ser dut per diversos països d'[[Amèrica]] el 1997.