Reunificació alemanya: diferència entre les revisions

m
|thumb|300px -> |miniatura
m (bot: - d'acord a l'article + d'acord amb l'article)
m (|thumb|300px -> |miniatura)
Sota el mandat del primer ministre Lothar de Maizière, Alemanya Oriental va negociar, amb Alemanya Occidental, el [[Regne Unit]], [[França]], els [[Estats Units]] i la [[Unió Soviètica]] les condicions a la reunificació. Malgrat haver-se retractat de la seva oposició a la reunificació, la Unió Soviètica va objectar l'absorció d'Alemanya Oriental a l'OTAN, per mitjà de la reunificació. No obstant això, es va assolir un acord en què l'[[Alemanya]], com a nació unificada, pertanyeria a l'OTAN, sota la condició que les tropes de l'OTAN no serien apostades en territori d'Alemanya Oriental.
 
[[Fitxer:EinigungsvertragBRD-DDR.JPG|thumb|300pxminiatura|El Tractat d'Unificació (''Einigungsvertrag'')]]
 
Paral·lelament a les negociacions multilaterals, els governs de les dues Alemanyes van signar el [[18 de maig]] un acord intermedi, una Unió Econòmica Social i Monetària, la qual va començar l'[[1 de juliol]]. El [[23 d'agost]] el parlament de l'Alemanya Oriental (''Volkskammer'') va aprovar la proposició d'annexió a la República Federal Alemanya. El Tractat d'Unificació (''Einigungsvertrag'') es va signar el [[31 d'agost]], [[1990]] pels representants de les dues Alemanyes. El [[12 de setembre]], [[1990]], es va signar el Tractat sobre la Resolució Final respecte a Alemanya (El Tractat Dos més Quatre), el qual restablia la sobirania dels estats alemanys.
2.437.565

modificacions