Batalla del Somme: diferència entre les revisions

 

== Batalla de Bazentin ==

El [[14 de juliol]] el quart exèrcit britànic ja estava preparat per reprendre l'ofensiva al sector sud. El que posteriorment seria conegut com la [[batalla de Bazentin]] tenia com a propòsit la captura de la segona línia de defensa alemanya situada entre [[Pozières]], a la carretera Albert-Bapaume, i els pobles de [[Guillemont]] i [[Ginchy]]. El gruix de l'atac es va concentrar en les poblacions de Bazentin le Petit, Bazentin le Grand i [[Longueval]], al costat del bosc de Delville. Més enllà, a l'altre vessant dels turons, es trobava el ''bois des foureaux'', o ''High Wood'' per als anglesos.

 

 

== Pozières i la granja de Mouquet ==

Al sector nord no es va aconseguir un progrés apreciable durant les primeres setmanes de juliol. Ovillers, just al nord de la carretera d'Albert a Bapaume, no va caure fins al [[16 de juliol]]. Des d'aquí s'obria la possibilitat d'atacar les defenses alemanyes del sector nord des d'un dels flancs; per a això era imprescindible la presa del poble de [[Pozières]], que es trobava al costat de la carretera d'Albert a Bapaume, al seu pas per la cresta de la serralada de turons. No lluny d'allà, a l'est, se situava la segona línia de defensa alemanya. El IV exèrcit va intentar capturar sense èxit el poble en quatre ocasions entre el 14 i el 17 de juliol, abans que Haig rellevés d'aquesta tasca les tropes de Rawlinson i va ordenar atacar al seu lloc a les forces de reserva dirigides per Gough. La nova ofensiva va ser realitzada per tres divisions australianes del I cos de l'[[ANZAC]].

 

 

== Conseqüències i valoracions ==

És difícil decidir si la Batalla del Somme va ser una victòria d'un costat o de l'altre. Els britànics i francesos van ser continguts amb èxit i només van aconseguir un avenç màxim de vuit quilòmetres, molt menys del que tenien planejat originalment. Si bé tradicionalment s'ha considerat la batalla com un gran fracàs aliat, examinant les conseqüències de la batalla a llarg termini, alguns historiadors consideren que va reportar més beneficis als aliats que als alemanys. Certament, el resultat de la batalla és ínfim després de quatre mesos de lluita; els britànics havien obtingut una mitjana de tres quilòmetres amb unes pèrdues d'uns 420.000 soldats, un cost d'1,5 homes per centímetre.