Diferència entre revisions de la pàgina «GATCPAC»

6 octets eliminats ,  fa 9 mesos
m
|thumb|300px -> |miniatura
m (Referències|n -> Referències)
m (|thumb|300px -> |miniatura)
{{Infotaula d'organització}}
[[Fitxer:Pabellón República.jpg|thumb|300pxminiatura|[[Pavelló de la República|Pavelló de la República Espanyola]] per a l'[[Exposició Universal de París (1937)|Exposició Internacional de París de 1937]], de [[Josep Lluís Sert i López|Josep Lluís Sert]], [[Luis Lacasa Navarro|Luis Lacasa]] i [[Antoni Bonet i Castellana]]; rèplica a [[Barcelona]] de 1992, de Miquel Espinet, Antoni Ubach i Juan Miguel Hernández León]]
El '''Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània''', més conegut per les seves sigles '''GATCPAC''', va ser un moviment arquitectònic sorgit a [[Catalunya]] als anys 1930 que pretenia modernitzar el panorama arquitectònic d'acord amb els corrents avantguardistes europeus, especialment l'[[Racionalisme arquitectònic|arquitectura racionalista]]. Entre els seus membres més destacats es trobaven [[Josep Lluís Sert i López|Josep Lluís Sert]], [[Josep Torres i Clavé]], [[Joan Baptista Subirana i Subirana|Joan Baptista Subirana]], [[Sixte Illescas]], [[Germà Rodríguez i Arias]] i [[Ricardo de Churruca]]. Va sorgir com a Grup Est del [[GATEPAC]] (Grup d'Arquitectes i Tècnics Espanyols per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània), però després de la dissolució del mateix el 1933 va quedar com a entitat autònoma i va prosseguir la seva tasca fins al final de la [[Guerra Civil Espanyola]].
 
== Interiorisme ==
 
[[Fitxer:Roca Sert.jpg|thumb|300pxminiatura|[[Joieria Roca]] (1934), de [[Josep Lluís Sert i López|Josep Lluís Sert]] i [[Antoni Bonet i Castellana]]]]
Els membres del grup van mostrar també un especial interès per la decoració i l'[[interiorisme]], com es demostra per la seva aposta pel local comercial que tenien al [[passeig de Gràcia]], el [[MIDVA]] (Mobles i Decoració de la Vivenda Actual), en el qual venien mobles, electrodomèstics i objectes decoratius i per a la llar. El GATCPAC va ser pioner en la introducció del disseny modern a Espanya, i la seva activitat grupal va fomentar la interrelació entre arquitectes, empresaris i professionals de la construcció per a l'elaboració d'obres de disseny.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=308}} Els membres del GATCPAC van rebre la influència de la [[Deutsche Werkbund]] i la seva aposta per la funcionalitat i la producció industrial en sèrie, així com de la [[Bauhaus]] i la seva cultura del disseny encaminada a fixar els cànons estètics de l'objecte industrial modern, així com la seva aposta per la utilització en mobiliari de materials com el vidre i l'acer.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=308}}
 
[[Emili Blanch i Roig|Emili Blanch]] es va titular el 1925, després de treballar com a delineant per a [[Manuel Joaquim Raspall i Mayol|Manuel Raspall]]. Va rebre la influència de Le Corbusier, la qual cosa li va encaminar cap al racionalisme. Va ser arquitecte provincial de la [[Diputació de Girona]] i, el 1936, arquitecte de la Generalitat igualment a [[Girona]]. Entre les seves principals obres destaquen: la casa Jonquera (1931), la casa Blanch (1932) i la casa Teixidor (1934) a Girona; i la casa Reig (1934) i la casa Guillamet (1935) a [[Figueres]].{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|pp=69-71}} També va construir els grups escolars de [[Vilafant]] (1930, derrocat el 1985), [[Fortià]] (1934, actualment CEIP Teresa de Pallejà), [[Sant Jordi Desvalls]] (1932-1934, actualment CEIP Sant Jordi), [[Flaçà]] (1934, actualment CEIP Les Moreres), [[Regencós]] (1934) i [[Ginestà]] (1935), a més d'altres projectats i no executats a [[Sant Jaume de Llierca]] (1933), [[Les Olives]] (1934), [[Vila-sacra]] (1935) i [[Parlavà]] (1935); també va edificar l'Escola d'Arts i Oficis de [[Palafrugell]] (1931-1934, actualment [[Museu del Suro de Palafrugell|Museu del Suro]]) i l'Escola Graduada Francesc Macià a [[Sarrià de Ter]] (1936).{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|p=83}}
 
[[Fitxer:Calonge. Edifici de l'ajuntament. Antigues escoles. Foto 184.jpg|thumb|300pxminiatura|Col·legi de [[Calonge]] (1937-1939), actualment Ajuntament, de [[Joan Roca i Pinet]]]]
A Girona va destacar també [[Ricard Giralt i Casadesús|Ricard Giralt]]. El 1915 va ser nomenat arquitecte municipal de Figueres i, el 1922, de Girona. Als anys 1930 es va acostar al racionalisme, tant pel seu interès arquitectònic com per la seva militància republicana i esquerrana.{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|pp=75-76}} Entre 1931 i 1933 es va construir sota les seves directrius l'Escola Ignasi Iglésias a Girona (actualment CEIP Montjuïc). També va construir les Escoles de la Mercè (1933, actualment CEIP Verd) i Palau-sacosta (1936-1937, actualment CEE Palau) a Girona, així com altres escoles a Figueres (1933) i [[Sant Hilari Sacalm]] (1934-1937, actualment CEIP Guilleries). El 1936 va reconvertir diversos col·legis religiosos en municipals: els Maristes com a Grup Durruti (de nou Maristes després de la guerra), La Salle com a Grup Karl Marx (actualment Col·legi La Salle) i les Dominiques com a Escola Graduada Joaquim Maurín (derrocat el 2000).{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|pp=83-84}} Aquest any va projectar dos grups d'habitatge obrer a Girona, dels quals només es van construir quatre cases. A l'any següent va ser nomenat delegat del Sindicat d'Arquitectes de Catalunya a Girona, des del qual va promoure la col·lectivització de la construcció i la municipalització de l'habitatge. Aquest any va elaborar un projecte per a un grup escolar anomenat Prat de la Riba a Girona, que no es va arribar a executar.{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|p=77}} D'altra banda, quant a urbanisme, va projectar a Girona la urbanització de la [[Montjuïc (Girona)|muntanya de Montjuïc]] (1936) i del barri del Mercadal (1939).{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|p=89}}
 
1.209.671

modificacions