Escultura del Renaixement: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Substitució de Florenca146.jpg per Florença_-_Portões_do_Paraíso_(146).jpg.
m |thumb|300px -> |miniatura
Línia 79:
 
El grup de la família de la Robbia està encapçalat per [[Luca della Robbia]] (mort el [[1482]]), que es va dedicar quasi per complet al tractament de la infantesa i joventut de la figura femenina. Luca va crear escola on va introduir la tècnica de la [[terrissa]] vidriada, que va anar apareixent als més diversos temes, des del petit [[relleu]] fins al [[retaule]] amb copioses figures. També va treballar en marbre i en bronze. Andrea della Robbia, nebot de Luca, va ser el millor dotat dels seus seguidors.<ref name="dai"/> És l'autor dels medallons circulars de nens llaurats al [[Spedale degli Innocenti]] de Florència. L'últim del grup va ser Giovanni della Robbia, que no només era escultor, sinó també decorador i, de vegades, terrissaire.<ref>Era el tercer fill d'[[Andrea della Robbia]]. [[Giorgio Vasari |Vasari]] a les seves biografies el considera el menys dotat del grup. Quan el 1525 els seus germans van abandonar el taller familiar per anar a treballar a altres ciutats, Giovanni ho va mantenir en actiu.</ref>
[[Fitxer:Mazzoni Compianto Modena.jpg|thumb|300pxminiatura|''Plor sobre Crist mort'' de [[terracota]] pintada per Guido Mazzoni]]
[[Andrea del Verrocchio]] (1435-1488) va estar molt influït per les obres de Donatello fins al punt de repetir algun dels seus temes, com el ''David'' a [[Florència]] o l'''estàtua eqüestre del condottiere Colleone'' a [[Venècia]] (ambdues de [[bronze]]). Verrocchio es caracteritza pel seu profund estudi [[anatomia humana|anatòmic]]. [[Antonio Pollaiuolo]] va ser també un bon representant florentí de la interpretació de l'energia corpòria i del moviment violent. La seva obra mestra en aquest estil és ''Hèrcules i Anteu'', guardada al [[Museu del Bargello]]. [[Agostino di Duccio]] (1418-1481) va ser també un seguidor de Donatello, imitant el seu famós ''[[Stiacciato]]'', sobretot a la decoració de la [[façana]] de l'oratori de Sant Bernardino a [[Perusa]] i al temple Malatestiano de [[Rímini|Rimini]].<ref>Geese, Uwe (1999) pàg. 190</ref>