Tel: diferència entre les revisions

 

Un '''tel''',<ref>{{DIEC}}</ref><ref>{{GEC|0144823}}</ref> també escrit ''tall'' o ''tell'' —en [[àrab]] تل, ''tall'', i en [[hebreu]] תל, ''tel''— és un pujol resultat de l'acumulació i la consegüent [[erosió]] de materials dipositats per l'ocupació humana d'un lloc durant llargs períodes, característic del Pròxim i Mitjà Orient, però no exclusivament. Etimològicament, el terme significa ‘turó’ o ‘monticle’, però en català s'empra per a designar un [[jaciment arqueològic]]. Un tel consisteix fonamentalment en l'acumulació de [[Tova|maons de tova]] i altres elements constructius, amb una alta proporció de pedra o [[marga|margues]], així com una menor quantitat de restes domèstiques. La distribució geogràfica d'aquest fenomen s'estén des de la vall de l'[[Indus]] cap a l'est, fins al sud-est d'[[Europa]] cap a l'oest.