Díptic de Crucifixió i Judici Final: diferència entre les revisions

 

=== Taula del ''Judici Final'' ===

La taula dreta, d'igual forma que la taula de la ''Crucifixió'', està dividida horitzontalment en tres àrees. Es representen, de dalt a baix, el cel, la terra i l'infern. El cel conté una [[deisi]] tradicional amb clergues i laics; la terra, al pis intermedi, és dominada per les figures de [[Sant Miquel Arcàngel]] i una [[mort|personificació de la mort]]; mentre al terç inferior els condemnats cauen a l'infern i són torturats i menjats per bèsties.{{sfn|Pächt|Dengler|Britt|1999|p=192-194}} En descriure el passatge de l'infern, l'historiador d'art Bryson Burroughs escriu que "les invencions diabòliques de [[Hieronymus Bosch|Bosch]] i [[Pieter Brueghel el Vell|Brueghel]] són un joc de nens comparades amb els horrors de l'infern imaginats per [[Van Eyck]]".{{sfn|Burroughs |1933|p=193}}{{sfn|McNamee|1998|p=182}} Pächt compara l'escena amb un [[bestiari (llibre)|bestiari]] medieval, comprenent una "fauna total de dimonis zoomòrfics". L'infern de Van Eyck està habitat per monstres demoníacs dels quals els únics trets visibles són sovint "els seus ulls que brillen i el blanc dels seus ullals".{{sfn|Pächt|Dengler|Britt|1999|p=192-194}} Els pecadors cauen de cap per avall al seu turment, a mercè dels dimonis que prenen formes recognoscibles com rates, serps i porcs, així com un ós i un ase.{{sfn|Burroughs |1933 |p=192}} Audaçment, van Eyck mostra reis i membres del clergat entre els condemnats a l'infern.{{sfn|Smith|2004|p=146}}

 

La terra és representada per l'estreta àrea entre cel i infern. El passatge mostra la resurrecció dels morts com els focs de la ira de l'últim dia. Els morts surten de les seves tombes a l'esquerra i del mar tempestuós a la dreta.{{sfn|Burroughs |1933 |p=192}} [[Sant Miquel Arcàngel]] està dempeus sobre les espatlles de la mort,{{sfn|Borchert|2008|p=89}} la figura més gran de la pintura, el cos i les ales de la qual abracen l'espai pictòric sencer.{{sfn|Pächt|Dengler|Britt|1999|p=192-194}} Sant Miquel porta armadura daurada tatxonada de joies i té cabells rossos arrissats i ales policromes similars a les de la taula del [[comitent]] del [[Tríptic de Dresden]] de Van Eyck de 1437.{{sfn|Borchert|2008|p=89}} Sant Miquel apareix, segons Smith, "com un gegant a la terra, l'escorça de la qual es configura amb les ales de la figura esquelètica de la Mort. Els condemnats són excretats des dels intestins de la Mort al fosc llot d'infern".{{sfn|Smith|2004|p=146}} La imatge de la Mort com un ratpenat, amb el crani emergint a la terra i els esquelètics braços i cames que arriben avall de tot de l'infern, és el protagonista de la narrativa, segons Pächt, però la mort és vençuda per la posició de l'[[Arcàngel]] que mira esvelt i jove entre els horrors de l'infern i la promesa del cel.{{sfn|Pächt|Dengler|Britt|1999|p=192-194}}

 

La porció superior de la taula mostra la [[Segona Vinguda]] com es recull a {{citar Bíblia|Mateu|25|31}}: "Quan el Fill de l'Home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós".{{sfn|Underwood1967|p=202}} Crist, que estava despullat, fràgil i gairebé mort a la taula de la ''Crucifixió'', és ara ressuscitat i [[Maiestas Domini|triomfant al Cel]].{{sfn|Smith|2004|p=146}} Està vestit amb una [[capa pluvial|capa]] vermella llarga i va descalç. Les seves mans i peus estan envoltats per cercles de llum groga.{{sfn|Weale|2012|p=147}} Les [[Ferides Sagrades]] són visibles en els seus palmells, que manté oberts; a través de l'obertura de la capa és visible la ferida del seu costat feta per la llança de Longinus i, als seus peus, s'observen les ferides fetes pels claus.{{sfn|McNamee|1998|p=181}}