Ovidi Montllor i Mengual: diferència entre les revisions

{{IniciBio}}<ref name="GEC">{{GEC|0043925|Ovidi Montllor i Mengual}}</ref> fon un [[actor]] i [[cantautor]] alcoià pertanyent al moviment de la [[Nova Cançó]],<ref>{{ref-notícia|nom=Martí |cognoms=Crespo | títol=Ovidi Montllor 2.0 |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/3700195/20100310/ovidi-montllor-20.html |format= |agencia=Vilaweb|data=10 de març de 2010 |dataaccés=10 de març de 2012}}</ref> amb una extensa trajectòria professional de més de deu àlbums editats en vida i una cinquantena de [[pel·lícules]], 30 muntatges teatrals i diversos programes televisius.<ref name=avui95>{{ref-notícia|cognom=S. A.|nom=A.|títol=Adéu a la veu de la Cançó|publicació=Avui|url= http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_pdf;publication=Avui;sort_publication=avui;day=11;month=03;year=1995;page=053;id=0002512877;filename=19950311;collection=pages;url_high=pages/Avui/1995/199503/19950311/19950311053.pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22ovidi%20montllor%20alcoi%20furtivos%22&view=FitH;encoding=utf-8| consulta=27 febrer 2015|data=11 març 1995}}</ref>

Fill d'una família de classe obrera de l'Alcoi de postguerra, era el més gran de tres germans. De caràcter malaltís, aprofitava per a llegir les obres que el seu oncle li havia deixat en exiliar-se. Encara no havia complert 12 anys quan va haver de deixar l'escola per les necessitats econòmiques familiars. S'hagué d'espavilar en el món laboral treballant en 36 oficis diferents<ref name=entrevis2005>{{ref-notícia|títol=Ovidi Montllor|publicació=Presència|url= http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_pdf;publication=Pres%C3%A8ncia;sort_publication=presencia;day=22;month=04;year=2005;page=088;id=0001610080;filename=20050422;collection=pages;url_high=pages/Presencia/2005/200504/20050422/20050422088.PDF;lang=ca;pdf_parameters=search=%22ovidi%20montllor%20alcoi%20furtivos%22&view=FitH;encoding=utf-8| consulta=27 febrer 2015|data=abril 2005}}</ref> com mecànic, adroguer, venedor ambulant, obrer tèxtil, cambrer, pastor, picapedrer, reporter o comptable. Per combatre les desigualtats que havia observat, quan es traslladà a Barcelona el 1959 s'integrà al [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]] (PSUC) i després al [[Partit dels Comunistes de Catalunya]] (PCC).<ref name=ddgi1995/><ref>{{Ref-web|url = http://old.kaosenlared.net/noticia/informe-sobre-cultura-comite-executiu-pcc|títol = Informe sobre Cultura del Comitè Executiu del PCC| consulta = 02/10/2014|llengua = Català| editor = kaosenlared.net|data = }}</ref>

Inicià la seva carrera artística en el món del teatre el 1965, el 1967 aprengué a tocar la guitarra de forma autodidacta i el 1968 començà a cantar professionalment i enregistrà el seu primer disc, ''[[La fera ferotge (disc)|La fera ferotge]]'',<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rodríguez Tejada |nom=Sergio |títol=Zonas de libertad |volm=vol.2 Dictadura franquista y movimiento estudiantil |url= https://books.google.es/books?id=hkr5s7QYAxAC&pg=PA231&dq=ovidi+montllor&hl=ca&sa=X&ei=TLMuVafhCKr7ywPhyIDICQ&ved=0CEUQ6AEwBTgU#v=onepage&q=ovidi%20montllor&f=false |llengua=castellà | editorial=Universitat de València |data=2011 |pàgines=231 |isbn=8437083230}}</ref> una crítica a l'obsessió del franquisme per l'ordre, la lluita desigual de l'antifranquisme, i la passivitat de les classes mitjanes. Aquest disc el vinculà amb la [[Nova cançó]] i inicià diversos concerts amb [[Toti Soler]].<ref name=ddgi1995>{{ref-notícia|cognom=Redacció|títol=El món de la cançó catalana perd Ovidi Montllor, el seu artista més polifacètic|publicació=Diari de Girona|url= http://streaming.ajgirona.org/pandora-NEW/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=show_pdf;publication=Diari%20de%20Girona;sort_publication=diari.de.girona;day=11;month=03;year=1995;page=030;id=0000140126;filename=19950311;collection=pages;url_high=pages/Diari%20de%20Girona/1995/199503/19950311/19950311030.pdf;lang=ca;pdf_parameters=search=%22ovidi%20montllor%20alcoi%20furtivos%22&view=FitH;encoding=utf-8| consulta=27 febrer 2015|data=11 març 1995}}</ref>

A partir del [[1968]], començà a interpretar poemes musicals d'autors com [[Vicent Andrés Estellés]], [[Joan Salvat-Papasseit]], [[Salvador Espriu i Castelló|Salvador Espriu]], [[Joan Oliver i Sallarès|Pere Quart]], [[Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau|Josep Maria de Segarra]], entre d'altres.<ref name=nomen>{{ref-web|cognom=Nomenclàtor|url= http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=45255| consulta=4 febrer 2015|títol=Plaça d'Ovidi Montllor| editor= [[Ajuntament de Sabadell]]}}</ref> Açò, més tard, el relacionaria amb la [[Nova Cançó]], un moviment artístic musical que va nàixer durant el [[franquisme]] i que pretenia impulsar la [[llengua catalana]] mitjançant un llenguatge reivindicatiu. La divulgació de l'obra de poetes catalans va ser una de les constants de la seva vida,<ref name=ddgi1995/> i juntament amb [[Raimon]], [[Francesc Pi de la Serra i Valero|Francesc Pi de la Serra]] i [[Lluís Llach i Grande|Lluís Llach]], les seves cançons van ser referents de l'antifranquisme

fora de l'àmbit catalanoparlant.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rodríguez Tejada |nom=Sergio |títol=Zonas de libertad |volm=vol.2 Dictadura franquista y movimiento estudiantil |url= https://books.google.es/books?id=hkr5s7QYAxAC&pg=PA231&dq=ovidi+montllor&hl=ca&sa=X&ei=TLMuVafhCKr7ywPhyIDICQ&ved=0CEUQ6AEwBTgU#v=onepage&q=ovidi%20montllor&f=false |llengua=castellà | editorial=Universitat de València |data=2011 |pàgines=228 |isbn=8437083230}}</ref> El govern valencià el va silenciar i fou vetat a [[Radiotelevisió Valenciana]].<ref name=Enderrock/><ref>{{ref-web|url= https://www.escolavalenciana.com/noticies/detall/2060/el-mural-de-marc-dedicat-a-ovidi-montllor |títol=El Mural de març dedicat a Ovidi Montllor | consulta=15/4/2015 |obra= | editor=Escola Valenciana |data=26/2/2015 |llengua= }}</ref>

[[FileFitxer:Ovidi montllor homenatge teatre calderon alcoi (2).jpg|thumb|Ovidi Montllor en un homenatge a Alcoi.]]

El [[1974]], la seua carrera com a cantant i actor de teatre va fer un gir cap al cinema gràcies a la proposta de [[Francesc Betriu i Cabeceran|Francesc Betriu]] per participar en el film ''[[Furia española]]''. I un any després participà a ''[[Furtivos]]'', dirigida per [[José Luis Borau]], una pel·lícula que va haver de lluitar contra la censura i que aconseguí un gran èxit entre el públic i la crítica, que hi mostrà una opinió favorable. En pocs anys, amb la participació en ''[[La ciutat cremada]]'', ''L'obscura història de la cosina Montse'', ''Soldados'', ''[[Companys, procés a Catalunya]]'', ''La veritat sobre el cas Savolta'', ''La Sabina'', ''La campanada'' i ''El nido'' es va convertir en un dels actors fonamentals de la Transició, representant habitualment el paper de personatges complexes i traumàtics.<ref>{{ref-llibre |cognom=López García |nom=Pedro |títol=Alicantinos en el cine. Cineastas en Alicante |url= https://books.google.es/books?id=bG-1BAAAQBAJ&pg=PA97&dq=el+pico+ovidi+montllor&hl=ca&sa=X&ei=3KkuVfH-J4XWOpHQgTg&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=el%20pico%20ovidi%20montllor&f=false |llengua=castellà | editorial=Editorial Club Universitario |data=2013 |pàgines=96 |isbn=8499485391}}</ref>

Després de l'èxit d'aquestes pel·lícules, el futur d'aquest actor novell semblava esperançador, però les seues següents interpretacions no gaudiren del mateix èxit.<ref>{{ref-llibre |cognom=López García |nom=Pedro |títol=Alicantinos en el cine. Cineastas en Alicante |url= https://books.google.es/books?id=bG-1BAAAQBAJ&pg=PA97&dq=el+pico+ovidi+montllor&hl=ca&sa=X&ei=3KkuVfH-J4XWOpHQgTg&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=el%20pico%20ovidi%20montllor&f=false |llengua=castellà | editorial=Editorial Club Universitario |data=2013 |pàgines=97 |isbn=8499485391}}</ref> D'ací que la seua carrera com a actor de [[cinema]] semble no haver rebut el reconeixement que mereixia després de la seua brillant aparició sobtada en la pantalla gran. Els últims deu anys de la seva vida s'apartà del panorama musical per a centrar-se en el teatre, la televisió i el cinema.

A partir de protagonitzar ''Furtivos'', procurà de cercar un perfil interpretatiu que el desvinculara del paper d'aquesta pel·lícula. Ell considerava que per aprendre a ser actor calia no rebutjar cap oportunitat, de manera que li permetera aprendre i madurar com a tal. En ocasió d'aquests fets afirmà: «La història de ''Furtivos'' em va marcar un tipus de personatge que altres directors intentaren seguir. M'encasellaren i els guions que rebia eren les segones i terceres parts de la pel·lícula de Borau. Com que la cançó està funcionant, jo destrie i seleccione molt la meua aparició en la pantalla. Després me'n penedí perquè el temps m'ha demostrat que treballant és l'única forma en què un aprèn, i treballar en cine és difícil».<ref name="N">{{ref-llibre|cognom=Cadenes |nom=Núria |enllaçautor=Núria Cadenes | títol=L'Ovidi |llengua=català |edició=1a ed.|any=2002 | editorial=Edicions 3i4 |isbn=84-7502-649-4 |cita=}}</ref>

Des de 1976, visqué al carrer de Sostres, 3 bis, al barri de [[la Salut]] de Barcelona, on morí l'any [[1995]] a conseqüència d'un càncer d'[[esòfag]].<ref name=elpais115>{{ref-notícia|títol=Fallece Ovidi Montllor, pilar de la 'cançó' y divulgador de la poesía catalana|publicació=El País|url= http://elpais.com/diario/1995/03/11/cultura/794876402_850215.html| consulta=27 febrer 2015|data=11 març 1995}}</ref> Cinc mesos abans, [[Alcoi]] -el seu poble natal- li havia tributat un emotiu homenatge. Les seues cendres reposen al cenotafi de personatges il·lustres del cementiri d'Alcoi.<ref>{{Ref-web|url = http://www.diarioinformacion.com/alcoy/2012/01/13/piramide-anonimos-e-ilustres/1211206.html|títol = Pirámide para anónimos e ilustres| consulta = 15/04/2015|llengua = Castellàcastellà| editor = Diarioinformacion.com|data = 13/01/2012}}</ref>

L'any 2005, [[Enderrock]] va editar el documental ''Ovidi Montllor: Crònica d'un artista'',<ref>{{Ref-web|url= http://www.imdb.com/title/tt1619869/|títol=Ovidi Montllor: Crònica d'un artista| consulta=|llengua=| editor=|data=}}</ref> dirigit per [[Pere Pons]], una biografia de l'artista a través dels ulls dels seus amics. El documental es va distribuir en format DVD amb la revista Folc, núm. 21<ref>{{Ref-web|url= http://www.enderrock.cat/quiosc/exemplar/303|títol=Revista Folc, núm. 21| consulta=|llengua=| editor=|data=}}</ref> (Entre els homenatges que se li han fet, cal destacar el que es va celebrar el 15 de maig de [[2006]] al [[Palau de la Música Catalana]]. Organitzat per l'Ateneu de Gràcia La Torna i la discogràfica catalana [[Propaganda pel fet (discogràfica)|Propaganda pel fet]]. Aquest homenatge va comptar amb les intervencions de [[Vicent Partal]], [[Alfred Lucchetti i Farré|Alfred Lucchetti]], [[Oleguer Presas]], [[Isabel-Clara Simó]], [[Pep Riera]], Gabriela Serra, Toni Miró, [[Arcadi Oliveres]], entre d'altres. Hi van participar els músics següents: [[Toti Soler]], Llúcia Vives, [[Toni Xuclà]], Jordi Vidal, Materrània, [[Biel Mesquida]], [[Miquel Gil]], [[Lidia Pujol|Lídia Pujol]], [[Túrnez i Sesé]], [[Obrint Pas]], [[Verdcel]], [[Feliu Ventura]], [[Al Tall]], [[Safanòria]], i Poetristes (banda liderada per [[Francesc Ribera i Toneu|Titot]]), [[la Fera Ferotge (grup)|la Fera Ferotge]]<ref>{{ref-web|url= http://www.vilafranca.cup.cat/node/3566 |títol=La Fera Ferotge actuarà a València davant milers de persones al costat d’Obrintd'Obrint Pas i artistes de to | consulta=15/4/2015 |obra= | editor=CUP Vilafranca |data=2005 |llengua= }}</ref> (banda que interpreta peces de Montllor, formada per membres d'[[Inadaptats]] i [[Cesk Freixas]]).

El 10 de març de 2013, coincidint amb el divuitè aniversari de la seva mort, [[Alcoi]] va organitzar una sèrie d'actes entorn del cantautor.<ref>{{ref-web|url= http://www.vilaweb.cat/noticia/4078312/20130128/alcoi-comenca-justicia-ovidi-montllor.html | títol=Alcoi comença a fer justícia amb Ovidi Montllor | consulta=28 de gener de 2013 | editor= [[VilaWeb]] |data=28 de gener de 2013 }}</ref> Algunes d'aquestes mostres d'homenatge foren el canvi de nom del passeig Viaducte pel d'Ovidi Montllor, la instal·lació d'una placa a la casa on va néixer (carrer de Sant Joan de Ribera, 15), i la inauguració d'una escultura de cinc metres d'alçada feta pel seu amic Antoni Miró anomenada ''Faré vacances''.<ref>{{ref-web |url= http://www.324.cat/noticia/2078475/ociicultura/Alcoi-recorda-Ovidi-Montllor-amb-una-escultura-una-placa-a-casa-seva-i-un-passeig |títol= Alcoi recorda Ovidi Montllor amb una escultura, una placa a casa seva i un passeig | editor= 324.cat |data= 10 de març 2013 | consulta= 24/11/2014}}</ref>

En ocasió del 20è aniversari de la seva mort, ha estat editat un CD de recull de les seves cançons, amb el nom de ''20 anys de vacances / 20 cançons''<ref name=ARA/> i es proposa ''L'Ovidi: el making of de la pel·lícula que mai es va fer'', un documental de ficció que explica la seva vida, interpretada per [[Eduard Fernández i Serrano|Eduard Fernández]], sobre la no realització d'un [[biopic]] frustrat pel tancament forçós de [[Canal 9]],<ref name=Enderrock>{{ref-web|url= http://www.enderrock.cat/noticia/9908/film/mai/fer/sobre/ovidi |títol=El film que mai es va fer sobre l'Ovidi | consulta=15/4/2015 |obra= | editor=Enderrock |data=17/1/2015 |llengua= }}</ref> i que finalment estrena [[TV3]] (el documental, no la pel·lícula).<ref name="making of">{{ref-notícia|url= http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/lovidi-el-making-of-de-la-pellicula-que-mai-no-es-va-fer/video/5577971/|títol=L'Ovidi: El "making of" de la pel·lícula que mai no es va fer| editor=TV3 a la carta|data=19/1/2016}}</ref>

També amb motiu d'aquest 20è aniversari, [[Arturo Gaya|Arturo Gaya]] (veu), Kike Pellicer (contrabaix) i Paco Prieto (guitarra) enregistren el disc '''''Gràcies, Ovidi'''''. El disc compta amb col·laboracions ben especials: [[Toti Soler]], [[Pep Gimeno|Pep Gimeno ''Botifarra'']], Miquel Gil, Jordi Fusté, [[Pepet i Marieta]], Núria Lozano, Cati Plana, Verónica Zúñiga, Quique Pedret, Montse Castellà, Juanjo Blanco, Sergi Molina, Ricardo Sierra i Sergi Trenzano. Entre tots, sota la producció musical de Kike Pellicer, han aconseguit bastir un disc en què les cançons d’d''''Ovidi Montllor''' prenen una altra forma, uns altres colors.<ref>{{Ref-web|url = http://www.nuvol.com/noticies/gracies-ovidi/|títol = Gràcies, Ovidi| consulta = 09/02/2016|llengua = català| editor = Núvol: el Digital de Cultura|data = 25/03/2012}}</ref>

* ''20 anys de vacances. 20 cançons'' (Picap, 2015)<ref name="ARA">{{ref-web|url= http://www.ara.cat/tema_del_dia/CD-anys-vacances-cancons-lARA_0_1316268452.html |títol=El CD ‘20 anys de vacances. 20 cançons’, amb l’ARAl'ARA | consulta=15/4/2015 |obra= | editor=Ara |data=7/3/2015 |llengua= }}</ref>

|Contingut=<ref>{{ref-web |url= https://www.viasona.cat/grup/inadaptats/homenatge-a-ovidi | consulta=4 abril 2019 |títol=Homenatge a Ovidi |obra=Viasona}}</ref>

|Contingut=Enregistrament en viu del concert ''L'Ovidi se'n va a Palau: homenatge a Ovidi Montllor'' el 15 de maig de 2006 al Palau de la Música Catalana<ref>{{ref-web |url= https://www.discogs.com/Various-LOvidi-Sen-Va-A-Palau/release/3711554 | consulta=13 març 2019 |títol='M'aclame a tu', tribut a Ovidi Montllor |obra=Discogs}}</ref>

|Contingut=<ref>{{ref-web |url= https://eldiluvi.bandcamp.com/album/ovidenques | consulta=26 març 2019 |títol='Ovidenques |obra=Bandcamp |data=9 agost 2012}}</ref>

|Contingut=Disc de tribut encartat amb el número 234 de la revista ''[[Enderrock]]''<ref>{{ref-web |url= http://www.enderrock.cat/noticia/10104/aclame/tu/tribut/ovidi/montllor | consulta=12 març 2019 |títol='M'aclame a tu', tribut a Ovidi Montllor |obra=Enderrock |data=10 març 2015}}</ref>

En els seus darrers vint-i-cinc anys de vida, va protagonitzar les següents pel·lícules, desenvolupant així la seva faceta com a actor:<ref>{{ref-llibre|nom=DD.AA | títol=Historia del cine valenciano |llengua=castellà | editorial=Editorial Prensa Valenciana |pàgines=pàgines 219-220 |cita=}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://www.imdb.com/name/nm0600120/ | títol=Ovidi Montllor }}</ref>

* {{Ref-llibre |cognom=Cadenes |nom=Núria |enllaçautor=Núria Cadenes i Alabèrnia |títol=L'Ovidi |url= http://www.tresiquatre.cat/llibres/?li_id=28660 | editorial=editorial 3i4 |data=2002 |pàgines= 304 |isbn=978-84-7502-649-7}}

* {{Ref-llibre |cognom=Tormo |nom=Jordi |enllaçautor=Jordi Tormo i Santonja |títol=Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula |url= http://sembrallibres.com/un-obrer-de-la-paraula | editorial=Sembra Llibres |data=2015 |pàgines= 208 |isbn=978-84-9437-360-2}}