Vila-real Club de Futbol: diferència entre les revisions

Aquesta temporada (04-05), arribaren al seu major èxit de la història perquè quedaren en tercera posició darrere del [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]] i del [[Reial Madrid]]. Aquest tercer lloc els portà a jugar la [[Champions League]], un somni inesperat. Però havien de jugar la prèvia contra un rival anglès: el [[Everton Football Club|Everton FC]]. No hi hagué problema, ja que el Submarí s'imposà en el partit d'anada per 2-1 i 2-1 també en el partit de tornada. Es classificaren finalment i hagueren de jugar la lligueta. Tocaren rivals com el [[Manchester United Football Club|Manchester United]], el [[Sport Lisboa e Benfica|SL Benfica]] i el [[Lille OSC]], però no hi hagué obstacle, ja que l'equip encapçalat per [[Manuel Pellegrini]] no tingué problemes, ja que quedà primera de grup amb 10 punts, classificant-se així per als vuitens de finals. El rival fou el [[Rangers Football Club|Glasgow Rangers]] escocés, al que en el partit d'anada quedaren 2-2 i en el de tornada 1-1, però l'avantatge de gols afavoria al conjunt de la Plana, per tant aquest partit els feïa disputar els quarts de finals. El rival no fou gens fàcil, ja que hagué de jugar contra l'[[FC Internazionale Milano|Inter de Milà]] [[Italians|italià]]. El partit d'anada a [[San Siro]] guanyaren els italians per 2-1, i si en el partit de tornada els de [[Manuel Pellegrini]] marcaven un gol i no n'encaixaven cap, tenien el pas a les semifinals assegurat. En un [[El Madrigal|Madrigal]] ple a vessar, la tensió es palpava, però quan faltaven uns 15 minuts per al final, [[Juan Román Riquelme]] llançava una falta que rematà de cap [[Rodolfo Martín Arruabarrena|Arruabarrena]]<ref>{{Ref-web|url= http://archivo.marca.com/edicion/marca/futbol/champions/es/desarrollo/635689.html|títol=Arruabarrena mete al Villarreal entre los más grandes de Europa - Marca.com| consulta=2017-12-20|llengua= castellà}}</ref> i marcà. El camp s'enfonsava, ja que això significava un pas més històric per als grocs. [[Fitxer:Jens Lehmann dive.JPG|thumb|280pxminiatura|dreta|A la tornada de les semifinals de la [[Copa de la UEFA|UEFA]] de la temporada 2004-05, el Vila-real es jugava un lloc a la final front a l'[[Arsenal Football Club|Arsenal FC]]. [[Juan Román Riquelme]] va tirar un penalti decisiu, que el porter ''gunner'' [[Jens Lehmann]] va refusar, acabant així amb el somni d'estar a la final.]]La semifinal es disputà davant l'[[Arsenal Football Club|Arsenal FC]] i en el partit d'anada els anglesos guanyaren per 1-0. En el partit d'anada hi havia més tensió que mai en [[El Madrigal]] i als últims minuts l'àribtre assenyalà penal a favor del Vila-real. Açò forçaria la pròrroga, ja que el partit anava 0-0. [[Juan Román Riquelme]] tenia la responsabilitat de tirar el penal possiblement el més important de la seva vida. El tir acabà refusant-lo [[Jens Lehmann]] i acabà així el somni de la [[Champions League]].<ref>{{Ref-web|url= http://archivo.marca.com/edicion/marca/futbol/champions/es/desarrollo/642012.html|títol=Lehmann hunde con sus manos al submarino amarillo - Marca.com| consulta=2017-12-20}}</ref>