Antic Règim: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|300px -> |miniatura
m |thumb|280px -> |miniatura
Línia 88:
El creixement de les ciutats<ref>Només unes poques: [[París]], [[Londres]], [[Sevilla]], [[Madrid]], [[Roma]], [[Nàpols]], [[Istanbul]], superen els 100.000 habitants</ref><ref>Vries, Jan de. ''La urbanización de Europa, 1500-1800'', Barcelona:Crítica, 1987. {{ISBN|84-7423-330-5}}</ref> va contribuir decisivament a la transició del [[feudalisme]] al [[capitalisme]]. En aquest sentit, el paper de [[Londres]] va ser fonamental per a la creació d'un mercat estatal; [[París]] va tenir un rol intermedi, i [[Madrid]] va representar un relatiu fracàs.<ref>Ringrose, David. ''Madrid y l'economia española, 1560-1850. Ciudad, Corte y País en el antiguo regimen'', Madrid:Alianza Universidad, 1985. {{ISBN|84-206-2443-8}}</ref>
[[Fitxer:Montblanc - Plaça Major.jpg|thumb|left|280px|Plaça Major de [[Montblanc]], a la [[Conca de Barberà]]. Davant de la casa de la Vila, a l'esquerra de la imatge, sota els porxos de l'antiga casa Malet, hi ha les antigues mesures oficials de la vila, amb la quartera i els tres quartans de pedra per a mesurar els grans de cereals del mercat, que varen funcionar des del [[1752]] fins al [[1905]].<ref>Porta, Josep M. ''Montblanc''. Valls:Cossetània edicions, 2000. Pàgina 94.</ref> Una societat rural i agrària va deixant molt lentament els trets característics d'una economia tancada en si mateixa]]
[[Fitxer:Casa-peso.jpg|thumb|280pxminiatura|left| La casa del ''Peso'' de [[Medina del Campo]], on es guardaven els [[pes]]os i [[mesura|mesures]] oficials per garantir els intercanvis comercials de les seves [[fira|fires]]]]
[[Fitxer:Barrière Saint-Martin.jpg|thumb|left|280px|Barrière Saint-Martin, projecte del visionari arquitecte [[Claude-Nicolas Ledoux]] ([[1788]]). Les [[duana|duanes]] interiors, els registres i els [[peatge]]s controlarien l'accés dels productes a [[París]] poc abans de l'esclat de la [[Revolució Francesa|Revolució francesa]]]]
En qualsevol cas, des del punt de vista econòmic, va ser una època preindustrial, on l'ocupació de la immensa majoria de la població va ser agrària.<ref>Un estudi regional clàssic d'una zona agrícola és el de García Sanz, Ángel ''Desarrollo y crisis del Antiguo Régimen en Castilla la Vieja: Economía y sociedad en tierras de Segovia de 1500 a 1814'', Madrid:ed. Akal. 1986. {{ISBN|84-7600-127-4}} </ref> La [[productivitat]] i els rendiments de les activitats agropecuàries van seguir sent molt baixos i les millores tècniques van evolucionar molt lentament. L'estudi de les estructures des d'un punt de vista de [[Llarga durada (longue durée)|llarga durada]] condemnava a la dependència dels cicles naturals i les periòdiques [[crisi de subsistència|crisis de subsistència]] repetides de manera cíclica, coincidint amb els mesos previs a les collites, quan el blat estava més car. No és casualitat que aquestes conjuntures generessin moviments de descontentament (de l'estil dels rebomboris del pa).<ref>L'estudi d'aquests moviments de descontentament i la seva difusa ideologia el van ser estudiats per E. P. Thompson (1979): ''L'economia moral de la multitud''</ref> En alguns casos aquests rebomboris van tenir repercussions polítiques (cas del [[motí d'Esquilache]], o en els inicis de la [[Revolució Francesa|Revolució francesa]]) o, en el pitjor dels casos, grans [[fam]]s que portaven a crisis [[demografia|demogràfiques]]. De fet, és habitual parlar d'un antic règim demogràfic, caracteritzat per una [[taxa de natalitat]] i una [[taxa de mortalitat]] elevada, un reduït [[creixement natural]], esdeveniments puntuals de [[mortalitat catastròfica]], elevada [[fecunditat]] (cercada amb afany pels caps de família de les explotacions agrícoles), compensada amb el [[celibat]] (que no afectava la totalitat de la població: els fills solters, que sovint residien a la casa pairal, eren els qui no havien d'heretar les terres) i una molt baixa [[esperança de vida]].