Leone Leoni: diferència entre les revisions

== Biografia ==

Els seus orígens familiars cal trobar-los a [[Arezzo]],<ref>A Leoni li agradava signar les seues medalles, de vegades en grec, com ''Aretí''; el monument de marbre a [[Gian Giacomo Medici di Marignano]] porta una llegenda en bronze sota el plafó que diu {{mida|1=LEO·ARRETIN·EQUES·F}}</ref> tot i que probablement va nàixer a [[Menaggio]], prop del [[llac Como]], i els seus primers estudis, a jutjar per l'acabat de les seues medalles, els va fer amb un orfebre o un medallista, tal com diu [[Giorgio Vasari|Vasari]].<ref>[http://biblio.cribecu.sns.it/cgi-bin/vasari/Vasari-all?code_f=print_page&work=le_vite&volume_n=6&page_n=201 Vasari, ''le vite...'': "Lione Lioni Aretino"]</ref> El primer document referit a ell el situa a Venècia després de 1533, amb la seua muller i el seu petit fill, vivint-hi sota la protecció del seu compatriota aretí (i possible parent), [[Pietro Aretino]], qui el va introduir al cercle de [[Ticià]].<ref>Trevor-Roper, Hugh; ''Princes and Artists, Patronage and Ideology at Four Habsburg Courts 1517-1633'', Thames & Hudson, Londres, 1976, p30</ref> Aprofitant l'avinentesa que el seu directe rival, [[Benvenuto Cellini]], es trobava a la presó, va guanyar el càrrec de dissenyador de la [[seca]] papal a [[Ferrara]] (1538-40), però va ser obligat a renunciar-hi arran de l'acusació de [[falsificació]] feta per Pellegrino di Leuti, joier del papa [[Farnesi]] [[Pau III]]. Leoni va agredir Pellegrino i per això va ser condemnat a perdre la seua mà dreta, sentència que va ser commutada, després de la intercessió d'amics seus molt influents, per una pena de [[galeres (pena)|galeres]], de la qual va ser lliurat després d'un any per les peticions que en va fer [[Andrea Doria]]. Leoni va fer tres plaquetes i cinc medalles d'Andrea Doria en prova de la seua gratitud.<ref>Trevor-Roper ''op cit'' p 30; [http://www.britishmuseum.org/explore/highlights/highlight_objects/cm/c/cast_bronze_medal_of_andrea_do.aspx British Museum: Medalla de bronze d'Andrea Doria]; vegeu també [[Louvre]] i [[National Gallery of Art]], Washington;[http://www.artfund.org/artwork/9660/andrea-doria-offering-a-sacrifice plaquette now in the British Museum]</ref>

Una vegada lliure de les galeres va «continuar alternant la violència criminal amb l'exquisit treball artesanal»<ref> Trevor-Roper, op cit p.31</ref> i es va traslladar a Milà per a ocupar un càrrec imperial com a cap de la [[seca]], des del 20 de febrer de 1542, amb un salari de 150 ducats per any i el regal d'una casa al barri de Moroni. La casa de Leoni a Milà, reconstruïda entre 1565 i 1567, que va ser immediatament anomenada ''Casa degli Omenoni'' per les seues descomunals [[herma|hermes]] i [[Atlant (arquitectura)|atlants]] barbuts, indica clarament l'èxit social que va atènyer. Les figures van ser esculpides per [[Antonio Abondio]], sense dubte sobre dissenys del mateix Leoni. A aquesta casa va rebre a [[Giorgio Vasari]], qui hi va tenir l'oportunitat de conèixer la seua gran col·lecció de models d'escaiola sobre obres de l'Antiguitat, entre les quals destacava la de [[Marc Aureli]], situada al [[Capitoli]], al claustre.<ref>{{ref-publicació|nom=Michael P.|cognom=Mezzatesta|títol=The Façade of Leone Leoni's House in Milan, the Casa degli Omenoni: The Artist and the Public|publicació=The Journal of the Society of Architectural Historians|volum=44|exemplar=3|data= octubre 1985|pàgines=pp. 233–249|doi=10.2307/990074}}</ref> El seu primer protector a Milà, amb qui l'unia una relació de cofiança, va ser el governador imperial, [[Ferrante Gonzaga]]. Des de llavors va viure a Milà, malgrat les crides dels seus mecenes perquè s'instal·lara a la cort, adduint-hi que només a Milà podia obtenir els materials adequats per al seu treball. En aquest sentit, el cas de Leoni contrasta amb el de [[Giambologna]], a qui el Gran Duc mai no va permetre abandonar [[Florència]], tot i les queixes de l'artista, per por que els Habsburgs el monopolitzaren.<ref>Trevor-Roper, ''op. cit.'' p 31, 90-91.</ref> Entre altres incidents violents, hom suposa que va intentar assassinar el fill de [[Ticià]], el qual residia amb ell a Milà.<ref>Trevor-Roper ''op. cit.'' p 30,</ref>

 

Un retrat en marbre de Giovan Battista Castaldo, conservat a l'església de San Bartolomeo, [[Nocera Inferiore]] — obra esmentada per Vasari, qui creia que era en bronze i de la qual desconeixia a quin monestir va ser enviada — es va incloure a l'exposició ''Tiziano e il ritratto di corte'', [[Museu de Capodimonte]], Nàpols, 2006.<ref>[http://www.mostratiziano.it/italiano/elenco_opere.html Web en línia]</ref>

 

 

Les comandes de retrats per a la reialesa espanyola van ser una extensió del mecenatge dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburgs]]. Al seu retorn d'Espanya, on va fer una sèrie de retrats reials, portava una bossa de 2000 ''[[scudo (moneda)|scudi]]'', segons Vasari. Va crear el format típic del bust [[barroc]]; muntat sobre un pedestal i truncat a mig pit o sota l'estómac (generalment cobert amb armadura) que s'amplia vers les extremitats superiors tot just fins un poc sota els muscles. També va esculpir retrats en estàtua completa, com ara la de Carles V, sense intenció funerària a diferència dels exemples indicats adés.