Manchester United Football Club: diferència entre les revisions

El club havia format un gran equip amb grans perspectives de futur, però la tragèdia colpejà l'equip l'any [[1958]]. L'avió que transportava de retorn a casa l'equip, després de jugar un partit europeu a [[Belgrad]] s'estavellà a prop de [[Munic]], morint vuit jugadors i 15 passatgers més. Mentre Busby es recuperava de l'accident, [[Jimmy Murphy]] agafà les regnes de l'equip provisionalment però el club no aconseguí superar el [[AC Milan]] a semifinals de Copa d'Europa, tot i haver plantat cara, i perdé la final de la FA Cup contra el [[Bolton Wanderers]].

 

Durant els anys 60, Busby començà la reconstrucció de l'equip al voltant d'un dels supervivents de Munic, [[Bobby Charlton]]. Fitxà jugadors com [[Denis Law]] i [[Pat Crerand]]. Guanyaren la FA Cup el [[1963]], la lliga el [[1965]] i [[1967]], i la [[Copa d'Europa de futbol|Copa d'Europa]] el [[1968]], primer club anglès en aconseguir-ho. Als jugadors esmentats s'afegí una altra llegenda del club, [[George Best]]. Busby renuncià el [[1969]] essent substituït per [[Wilf McGuinness]], antic jugador del club i entrenador de l'equip reserva.

 

 

=== Primers anys (1878–1902) ===

L'esquadra del Manchester United es va formar el [[1878]] sota la denominació «Newton Heath LYR Football Club», creada pel departament de càrrega i manteniment de la ferroviària Lancashire and Yorkshire Railway Company, en el [[Espai urbà|centre urbà]] [[Newton Heath]], radicat a [[Manchester|Manchester, Anglaterra]]. Usaven les sigles «LYR» per diferenciar-se d'un altre equip de futbol de la mateixa empresa, que era conegut com «Newton Heath Boig».{{Cita Harvard|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|p=8|sp=sí}} En un inici, l'equip —que col·loquialment era conegut com «els Heathens»—<ref>{{ref-web|url= http://www.historicalkits.co.uk/manchester_united/manchester_united.htm|títol=Manchester United |dataaccés=19 d'abril de 2011|autor= |data= |obra=Historicalkits.co.uk|llengua= anglès|cita=}}</ref> va jugar partits contra altres departaments i altres empreses ferroviàries, i tenia com a seu l'estadi North Road —que ja no existeix en l'actualitat, i que estava a prop de les instal·lacions de l'empresa—, fins que, el 20 de novembre de 1880, va competir en el seu primer partit del que es té registre: contra l'equip de reserves del [[Bolton Wanderers Football Club|Bolton Wanderers]], que els va derrotar 6-0. El Newton Heath LYR vestia una indumentària que lluïa els colors de la companyia —verd i or—.{{harvnp|James|2008|p=66|sp=sí}} La temporada 1882-83, va disputar un total de 26 partits amistosos i per a l'any següent va competir en la Lancashire Cup, la seva primera competició oficial. No obstant això, va acabar desqualificat en les primeres fases del torneig d'aquest any, en perdre 7-2 contra el conjunt de reserves del [[Blackburn Olympic Football Club|Blackburn Olympic]].{{Cita Harvard|Shury|Landamore|2005|pp=43-79|sp=sí}} El 1884 va començar a participar en la Manchester and District Challenge Cup, on va obtenir notables resultats en guanyar el torneig fins a en cinc ocasions diferents, i arribar a una final del mateix. Dos anys després, el 1886, el club va començar a expandir-se en contractar a jugadors coneguts a nivell nacional, com és el cas de Jack Powell —que després va obtenir el nomenament de capità de l'equip—, Jack i Roger Doughty i Tom Burke.{{Cita Harvard|Shury|Landamore|2005|pp=8-9|sp=sí}}

 

 

=== El naixement del Manchester United (1902–14) ===

Al gener de 1902, amb deutes que ascendien a 2.670 [[Lliura esterlina|lliures]] —equivalent a 210.000 lliures el 2011—, el club va ser posat en una ordre de liquidació.{{harvnp|Tyrrell|Meek|1996|p=99|sp=sí}} El capità Harry Stafford es va reunir amb quatre empresaris britànics, entre els quals estava el magnat cerveser John Henry Davies —qui després es convertiria en president de l'equip—, cadascun disposat a invertir 500 lliures a canvi d'un interès directe en el funcionament del club. Hi ha algunes fonts que indiquen que Davies va saber de la situació econòmica per la qual travessava el club quan el gos del capità Stafford, un [[santbernat]], es va escapar d'un esdeveniment de recaptació de fons organitzat pels Heathens. Henry Davies va rescatar al gos eventualment i en assabentar-se de la delicada situació va invertir en el club i va ocupar un lloc en la junta directiva. En aquest període va ser quan l'equip va canviar de nom;{{Cita Harvard|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|p=9|sp=sí}} el 24 d'abril de 1902, va néixer oficialment el Manchester United, amb els colors vermell i blanc com a distintius de la seva indumentària. Cal assenyalar que també figuraven els noms «Manchester Celtic» i «Manchester Central» com a possibles candidats per nomenar a l'equip.{{Cita Harvard|James|2008|p=92|sp=sí}} Les fonts estan dividides quant a la data exacta de la trobada i el canvi del nom de l'equip. Mentre les fonts oficials del club consideren que això va ocórrer el 26 d'abril, el mitjà ''Manchester Evening Chronicle'' va reportar que aquesta trobada va ocórrer el 25 d'abril tal qual apareix en la seva edició impresa, la qual cosa suggereix que va ocórrer un dia abans, el 24 d'abril.

 

Sota la direcció d'Ernest Mangnall, qui va assumir les seves funcions com a secretari de l'equip el 1903 —si bé, se l'hi considera com el primer mànager del club—,<ref>{{ref-web|url= http://www.manutd.com/en/club/history-by-decade/1900-1909.aspx|títol= 1900-1909 |autor=| editor=Manutd.com|dataaccés=24 d'abril de 2011|llengua=}}</ref> l'equip va acabar en el tercer lloc de la Second Division en les temporades 1903-04 i 1904-05, per arribar als quarts de final de la FA Cup el 1906. Finalment va assegurar el seu ascens a la First Division el 1907 —aquest va ser el primer títol a nivell de lliga del Manchester United—. Els principals moviments adjudicats a Mangnall durant la seva gestió inclouen les contractacions del porter Harry Moger i de l'atacant Charlie Sagar. Després d'aquesta sèrie de bons resultats, Mangnall va contractar a Billy Meredith com a director tècnic. Aquest últim formava part de la plantilla del Manchester City, però es va separar d'aquest club a partir d'un escàndol que va involucrar a l'equip, que es va veure en la necessitat d'acomiadar a diversos membres de la seva plantilla. Per a la següent temporada, el club es va coronar campió en la primera [[Community Shield|Supercopa d'Anglaterra]] —coneguda també com Charity/Community Field—{{harvnp|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|p=118|sp=sí}} en vèncer als campions [[Queens Park Rangers Football Club|Queens Park Rangers]] per 4-0, a més de guanyar el seu primer títol FA Cup aquest mateix any, després de derrotar al [[Bristol City Football Club|Bristol City]] per 1-0. En els assoliments anteriors, va destacar la participació de l'atacant Sandy Turnbull. El 1910 l'equip es va mudar al nou estadi [[Old Trafford]] —on en el seu partit inaugural es van enfrontar al [[Liverpool Football Club|Liverpool]] i van perdre 4-3— i a l'any següent va guanyar novament la First Division en derrotar 5-1 al [[Sunderland Association Football Club|Sunderland]]. Al final de la següent temporada, en la qual l'equip va acabar en la 13a posició de la lliga, Mangnall va abandonar al United per incorporar-se al [[Manchester City Football Club|Manchester City]].{{harvnp|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|p=11|sp=sí}}

 

 

=== Durant les guerres mundials (1914–45) ===

La Football League es va suspendre durant la [[Primera Guerra Mundial]]; en aquest període, Turnbull va morir a França mentre participava com a combatent en un batalló anglès. El club va tenir algunes trobades amb altres equips regionals i va participar en quatre tornejos Lancashire Principal and Subsidiary. A la fi de 1914, Jack Robson va assumir el càrrec de mànager de l'equip, i es va convertir en el primer del club de manera oficial; prèviament, el secretari de l'equip havia estat l'encarregat de la majoria dels assumptes relacionats amb el club. A mitjan 1919, el Manchester United va reprendre les seves activitats en la lliga, en enfrontar-se a l'esquadra del [[Derby County Football Club|Derby County]]. Una particularitat sobre això va ser que l'equip no era el mateix al d'abans que iniciés la guerra, doncs solament dos jugadors de la plantilla vigent havien pertangut al conjunt previ.<ref>{{ref-web|url= http://www.manutd.com/en/club/history-by-decade/1920-1929.aspx|títol= 1920-1929 |autor=| editor=Manutd.com|dataaccés=25 d'abril de 2011|llengua=}}</ref> Un dels nous jugadors era Joe Spence, que va finalitzar aquesta temporada com el màxim golejador del club. Malgrat l'anterior, el 1922, l'equip va descendir a la Second Division, on va romandre fins que va guanyar la seva promoció de nou el 1925. Durant la seva estada a la Second Division en aquest període, es té el coneixement que 3.500 seguidors van acudir a veure l'acompliment del seu equip en la primera jornada, una xifra molt major a les 500 assistències que es registraven el 1902, dues dècades enrere. Novament relegat el 1931, l'equip es va convertir en un ''yo-yo club'' —terme col·loquial referent a un equip d'ascens/descens constants— i va aconseguir la seva posició històrica més baixa des del seu origen en ocupar el 20è lloc de la Second Division, el 1934. Després de la mort del seu principal benefactor, J. H. Davies, a l'octubre de 1927, les finances del club es van deteriorar a tal grau que s'hauria declarat en fallida de no ser per James W. Gibson, qui a la fi de 1931 va invertir 2.000 lliures en el club i va assumir el control del mateix.{{Cita Harvard|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|p=12|sp=sí}} La temporada 1938-39, l'últim any de futbol abans que esclatés la [[Segona Guerra Mundial]], el club va acabar en el 14è lloc de la First Division.

 

 

=== L'era de Busby (1945–69) ===

A l'octubre de 1945, després de la represa del futbol, Matt Busby va passar a ser el nou mànager del Manchester United. Tan aviat va assumir les seves funcions com a tal, es va involucrar a un nivell sense precedents en el control de la selecció de l'equip, les transferències de jugadors i les sessions d'entrenament.{{harvnp|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|p=13|sp=sí}} Sota la seva gestió, el conjunt va aconseguir el segon lloc de la lliga el 1947, 1948 i 1949 —amb jugadors com Jack Rowley, Charlie Mitten i John Aston— així com una victòria en la FA Cup de 1948, després de vèncer al [[Blackpool Football Club|Blackpool]] per 4-2. Cal assenyalar que tots els assoliments anteriorment citats es van donar quan el club jugava els seus partits com a local a Maine Road, ja que van tornar a la seva seu Old Trafford fins a l'agost de 1949. El 1952, el club va guanyar la First Division, el seu primer títol de lliga després de 41 anys sense aconseguir aquest assoliment; l'anterior ho va aconseguir en vèncer a l'[[Arsenal Football Club|Arsenal FC]], que ocupava el segon lloc del torneig, per 6-1 i així posar-se per sobre del ja esmentat i del conjunt del [[Tottenham Hotspur Football Club|Tottenham]].

{{harvnp|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|p=10|sp=sí}} Cal assenyalar que el 1938, durant la Segona Guerra Mundial, James Gibson va establir el Manchester United Junior Athletic Club amb tal de trobar i entrenar a joves futbolistes que poguessin incorporar-se a la selecció principal en endavant.{{harvnp|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|pp=12|sp=sí}} Amb una edat mitjana de 22 anys, la premsa va etiquetar a la plantilla de 1956 com els «Busby Babes», a manera de testimoniatge de la fe que tenia Busby en els seus jugadors joves.<ref>{{Cita Harvard|Murphy|2006|p=71|sp=sí}}</ref> El 1957 l'equip va defensar el seu títol FA Cup reeixidament, i fins i tot va arribar a la final del torneig aquest any, la qual va perdre contra l'[[Aston Villa Football Club|Aston Villa]]. Aquest mateix any, el Manchester United es va convertir en el primer equip anglès a competir en la [[Lliga de Campions de la UEFA|Copa d'Europa]] —més tard amb el nom de «Champions»—, malgrat les objeccions de la Football League, la qual havia negat al [[Chelsea Football Club|Chelsea FC]] la mateixa oportunitat en la temporada prèvia.<ref>{{ref-notícia|nom=Brian |cognom=Glanville |títol=The great Chelsea surrender |url= http://www.timesonline.co.uk/article/0,,762-1586242,00.html |obra=The Times |data=27 d'abril de 2005 |dataaccés=17 d'abril de 2011 | lloc=Londres}}</ref> Rumb a la semifinal, la qual van perdre davant el [[Reial Madrid Club de Futbol|Reial Madrid]], l'equip va aconseguir una victòria de 10-0 sobre el campió belga [[Royal Sporting Club Anderlecht|Anderlecht]], el qual roman com el major triomf del club en tota la seva història.{{harvnp|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|pp=14-15|sp=sí}}

La següent temporada, quan tornaven a la seva llar després d'una victòria en els quarts de final de la Copa d'Europa contra l'[[Estrella Roja de Belgrad]], l'avió en què viatjaven jugadors del Manchester United, així com alguns periodistes i el propi Busby, es va estavellar en intentar desenganxar després de proveir-se de combustible a [[Munic|Munic, Alemanya]]. La [[Desastre aeri de Munic|catàstrofe aèria de Munic]] del 6 de febrer de 1958 va ocasionar la pèrdua de 23 persones, entre ells vuit jugadors —Geoff Bent, Roger Byrne, Eddie Satisfan, [[Duncan Edwards]], Mark Jones, David Pegg, Tommy Taylor i Billy Whelan— i va ferir a diversos altres.<ref>{{ref-notícia|títol=1958: United players killed in air disaster |url= http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/february/6/newsid_2535000/2535961.stm | editorial=BBC News |data=6 de febrer de 1958 |dataaccés=17 d'abril de 2011}}</ref><ref>{{Cita Harvard|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|pp=16-17|sp=sí}}</ref>

 

El mànager de l'equip de reserves, Jimmy Murphy, va assumir el càrrec de mànager del United mentre Busby es recuperava de les seves ferides, i sota la seva gestió el conjunt provisional del club va arribar a la final de la FA Cup de 1958, la qual van perdre davant el Bolton Wanderers. En reconeixement a la tragèdia de l'equip, la [[UEFA]] va convidar al club a competir en la Copa d'Europa de 1958-59 juntament amb els eventuals campions de la lliga [[Wolverhampton Wanderers Football Club|Wolverhampton Wanderers]]. Malgrat l'aprovació de l'Associació de Futbol d'Anglaterra, la Football League va determinar que el club no havia de participar en l'esdeveniment, ja que no s'havia classificat.{{harvnp|White|2008|p=136|sp=sí}}{{harvnp|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|p=17|sp=sí}} Busby va redissenyar a l'equip a través de la dècada de 1960, amb la signatura de jugadors com [[Denis Law]] i Pat Crerand, els qui combinats amb la següent generació de jugadors joves —que incloïa a [[George Best]]— van guanyar la FA Cup el 1963, després de vèncer al [[Leicester City Football Club|Leicester City]] amb un marcador de 3-1 a l'antic [[estadi de Wembley]]. En els anys 1930, el club anglès de rugbi Salford va començar a recórrer França vestint pantalons vermells, i anomenant-se a si mateixos com «The Red Devils» —trad. «Els diables vermells»—. Busby es va interessar en el malnom, en pensar que resultava ser més intimidant per als oponents, que el malnom de «nens angelicals». Per tant, poc després va declarar que el Manchester United havia de ser conegut també com els «Red Devils», fet que va reflectir igualment en el logotip de l'equip. En la següent temporada van acabar en el segon lloc de la lliga, i van guanyar el títol el 1965 i el 1967. El 1968 el Manchester United es va convertir en el primer club anglès a guanyar la Copa d'Europa, en derrotar al [[Benfica]] amb un marcador de 4-1 en la final<ref>{{Cita Harvard|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|pp=18-19|sp=sí}}</ref> amb un equip que contenia a tres [[Pilota d'Or|pilotes d'or o futbolistes europeus de l'any]]: [[Bobby Charlton]], Denis Law i George Best.<ref>{{ref-web|nom1=Rob |cognom1=Moore |nom2=Karel |cognom2=Stokkermans |data=11 de desembre de 2009 |títol=European Footballer of the Year ("Ballon d'Or") |url=http://www.rsssf.com/miscellaneous/europa-poy.html |editor=Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation |dataaccés=17 d'abril de 2011}}</ref> En ser els campions d'Europa, es van enfrontar a [[Estudiantes de la Plata]], els campions sud-americans d'aquesta temporada, i van perdre la sèrie després que Estudiantes aconseguís un primer triomf d'1-0 a l'estadi [[Estadi Alberto J. Armando|La Bombonera]], a [[Buenos Aires|Buenos Aires, Argentina]] i un empat 1-1 a Old Trafford.<ref>{{ref-web|url=http://www.fifa.com/classicfootball/clubs/matchreport/newsid=512037.html |títol=Intercontinental Cup 1968 |dataaccés=17 d'abril de 2011 |editor=FIFA |urlarxiu=http://web.archive.org/web/http://www.fifa.com/classicfootball/clubs/matchreport/newsid=512037.html|dataarxiu=3 de desembre de 2015}}</ref> En la següent temporada, van perdre en la ronda de semifinals de la Copa d'Europa contra el [[Associazione Calcio Milan|Milan]]. Busby va renunciar com a mànager el 1969 i va ser reemplaçat per l'entrenador de l'equip de reserves, l'ex jugador del Manchester United Wilf McGuinness.

 

=== Canvi de mànagers (1969–86) ===

Després de finalitzar en el vuitè lloc durant la temporada 1969-70, i tenir una mala arrencada en la temporada 1970-71, Busby va tornar per un breu període com a mànager de l'equip i McGuinness va tornar al seu previ càrrec com a entrenador de l'equip de reserves. Al juny de 1971, Frank O'Farrell va resultar triat com a mànager, no obstant això, va durar menys de 18 mesos en el càrrec abans de ser reemplaçat per Tommy Docherty, al desembre de 1972.{{harvnp|Murphy|2006|p=134|sp=sí}} Docherty pràcticament va evitar que el Manchester acabés descendint en aquesta temporada, solament perquè el 1974 l'equip finalment acabés en la Second Division. Per llavors el trio de Best, Law i Charlton ja havia abandonat l'esquadra. En el seu primer intent, l'equip va guanyar la seva respectiva promoció i va arribar a la final de la FA Cup el 1976, no obstant això, van perdre davant el [[Southampton Football Club|Southampton]]. Un any després van tornar a arribar a la final, i aquesta vegada van derrotar a l'esquadra del Liverpool amb un marcador de 2-1. Poc després, Docherty va ser acomiadat després de descobrir-se el seu enamoriscament amb l'esposa del fisioterapeuta del club.{{Cita Harvard|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|p=19|sp=sí}}<ref>{{ref-notícia|títol=1977: Manchester United sack manager |url= http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/july/4/newsid_2492000/2492743.stm | editorial=BBC News |data=4 de juliol de 1977 |dataaccés=17 d'abril de 2011}}</ref>

 

 

=== L'era de Ferguson (1986–2013) ===

[[Alex Ferguson]] i el seu assistent Archie Knox van arribar al club provinents de l'[[Aberdeen Football Club|Aberdeen]] el mateix dia en què Atkison va ser acomiadat,{{harvnp|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|p=21|sp=sí}} i van guiar a l'equip a un 11è lloc de la lliga.{{harvnp|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|p=148|sp=sí}} Malgrat acabar en el segon lloc en la temporada 1987-88, el Manchester United novament va tornar a ocupar l'11è lloc en la següent temporada.{{harvnp|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|p=148-149|sp=sí}} A punt de ser acomiadat com a mànager, el triomf sobre l'esquadra del [[Crystal Palace Football Club|Crystal Palace]] en la final de la [[FA Cup]] de 1990 va salvar la gestió de Ferguson.<ref>{{ref-notícia|títol=Arise Sir Alex? |url= http://news.bbc.co.uk/1/hi/special_report/1999/05/99/uniteds_treble_triumph/354282.stm | editorial=BBC News |data=27 de maig de 1999 |dataaccés=17 d'abril de 2011}}</ref><ref>{{ref-notícia|nom=Chris |cognom=Bevan |títol=How Robins saved Ferguson's job |url= http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/teams/m/man_utd/6096520.stm | editorial=BBC Sport |data=4 de novembre de 2006 |dataacccés=17 d'abril de 2011}}</ref>

 

==== Anys 1990 ====

La següent temporada, l'equip va obtenir la seva primera [[Recopa d'Europa de futbol|Recopa d'Europa]] i va competir en la [[Supercopa d'Europa]] de 1991, on van vèncer als campions de la Copa d'Europa [[Estrella Roja de Belgrad]] per 1-0 en la final disputada a [[Old Trafford]]. El 1992 novament van arribar a les finals i van derrotar al Nottingham Forest per 1–0 a Wembley. A l'any següent, el club va guanyar el seu primer títol de lliga des de 1967, i el 1994 —per primera vegada des de 1957— va obtenir el seu segon títol consecutiu —juntament amb la FA Cup— per completar el primer [[Doblet (futbol)|doblet]] en la història de l'equip. Abans que comencés la temporada 1995-96, el United va anunciar la venda de tres jugadors —Paul Ince (que es va unir a l'[[Inter de Milà]]), [[Mark Hughes]] (que es va unir al Chelsea) i Andréi Kanchelskis (qui es va integrar a l'[[Everton Football Club|Everton]]).<ref>{{ref-notícia|títol=Sir Alex Ferguson 25 years: 'You ca't win anything with kids'|url= http://www.bbc.co.uk/sport/0/football/15527986 | editorial=Bbc.co.uk |data=2 de novembre de 2011 |dataaccés=28 d'abril de 2013}}</ref> En comptes de contractar a nous jugadors per reemplaçar als anteriors, Ferguson va preferir donar temps de joc a jugadors joves del planter com [[David Beckham]], [[Ryan Giggs]], Nicky Butt, [[Gary Neville]], i Phil Neville juntament amb [[Paul Scholes]]. Els quatre primers havien format part de l'esquadra alternativa que va guanyar la Copa FA Juvenil de 1992, mentre que els dos últims van participar en les següents tres copes del mateix campionat.<ref>{{ref-notícia|títol=FERGIE'S FLEDGLINGS FLY THE NEST |url= http://www.4thegame.com/club/manchester-united-fc/news/69236/fergie%27S+FLEDGLINGS+FLY+THE+NEST.html |publicació=4thegame.com |data=6 de juliol de 2000 |dataaccés=28 d'abril de 2013}}</ref> Alguns mitjans de premsa van començar a catalogar a aquesta nova generació de jugadors, la mitjana d'edat dels quals era de 24 anys, com els «Fergie's Fledglings» —trad: «novençans de Fergie», aquest últim terme en referència al cognom del tècnic—, i van assenyalar les similituds d'aquesta estratègia amb la implementada per Busby un parell de dècades enrere.<ref>{{ref-notícia|títol=The Fergie babes |url= http://www.thesun.co.uk/sol/homepage/features/3770398/introducing-the-fergie-babes.html| editorial=The Sun |data=30 d'agost de 2010 |dataaccés=28 d'abril de 2013}}</ref> Tot i que alguns van considerar que l'anterior no li garantiria triomfs a l'equip,<ref>{{ref-notícia|títol=Were Fergie's Fledglings the best ever golden generation of footballers? |url= http://www.mirrorfootball.co.uk/opinion/blogs/mirror-football-blog/were-manchester-united-stars-david-beckham-paul-scholes-ryan-giggs-and-the-nevilles-the-best-ever-golden-generation-of-footballers-david-anderson-thinks-so-do-you-article279663.html| editorial=Mirror Football |data=6 de gener de 2010 |dataaccés=28 d'abril de 2013}}</ref> el Manchester United va aconseguir guanyar la [[Premier League]] de 1996 amb un triomf final de 2-0 sobre el [[Middlesbrough Football Club|Middlesbrough]]. Poc després, va derrotar al Liverpool per 1-0 en la final de la [[FA Cup]] per així convertir-se en el primer club anglès a obtenir un segon doblet en la seva història, en guanyar la lliga i la FA Cup. [[Éric Cantona]], triat com el [[Pilota d'Or|futbolista de l'any]], va passar a ser capità de l'equip després de la marxa d'Steve Bruce al [[Birmingham City Football Club|Birmingham City]].

 

 

==== Anys 2000 ====

El 2000 el Manchester United va competir en la primera [[Copa Mundial de Clubs de la FIFA]], celebrada al [[Brasil]],<ref>{{ref-notícia|títol=Football's global power struggle |url= http://news.bbc.co.uk/1/hi/special_report/1999/12/99/world_club_championship/570444.stm | editorial=BBC News |data=20 de desembre de 1999 |dataaccés=17 d'abril de 2011}}</ref> i va guanyar la lliga de nou en les temporades 1999-2000 i 2000-01. Van acabar com a subcampions de la lliga 2001-02, i van obtenir una vegada més el títol en la temporada 2002-03. Gairebé al final de la primera temporada, el club va contractar a [[Rio Ferdinand]] —del Leeds United— per 29 milions de lliures. Poc després, va vendre a [[David Beckham]] al [[Reial Madrid]] per 25 milions de lliures. A l'any següent van guanyar la [[FA Cup]] de 2003-04, després de vèncer al [[Millwall Football Club|Millwall]] per 3–0, en la final disputada en el [[Millennium Stadium]], a [[Cardiff]].<ref>{{ref-notícia|títol=Man Utd win FA Cup |url= http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/fa_cup/3725063.stm | editorial=BBC Sport |data=22 de maig de 2004 |dataaccés=17 d'abril de 2011}}</ref>

 

 

==== Anys 2010 ====

El 2010 el Manchester United va vèncer a l'Aston Villa per 2-1 a Wembley per retenir la [[Copa de la Lliga d'Anglaterra]], la seva primera defensa reeixida d'una copa,<ref>{{ref-notícia|títol=Rooney the hero as United overcome Villa |url= http://soccernet.espn.go.com/report?id=287675&cc=5739 | editorial=ESPNsoccernet |data=28 de febrer de 2010 |dataaccés=17 d'abril de 2011}}</ref> i van ser subcampions de la Premier League, en finalitzar amb un sol punt de diferència per sota del Chelsea.<ref>{{ref-notícia|nom=Paul |cognom=Fletcher |títol=Man Utd 4-0 Stoke |url= http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/eng_prem/8664533.stm | editorial=BBC Sport |data=9 de maig de 2010 |dataacccés=17 d'abril de 2011}}</ref> De manera oposada, el [[Fußball-Club Bayern München|Bayern de Munic]] els va eliminar en la fase de quarts de final de la Champions per la regla del [[Regla del gol de visitant|gol de visitant]].<ref>{{ref-notícia|nom=Phil |cognom=McNulty |títol=Man Utd 3-2 Bayern Munich (agg 4-4) |url= http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/europe/8604742.stm | editorial=BBC Sport |data=7 d'abril de 2010 |dataaccés=17 d'abril de 2011}}</ref> El 8 d'agost de 2010, el Manchester United va vèncer al Chelsea 3–1 per guanyar així la Supercopa d'Anglaterra. Per a la temporada 2010-11 de la Premier League, el club va contractar per 7 milions de lliures a [[Javier Hernández Balcázar]] —conegut amb el sobrenom de «Chicharito»—,<ref>{{ref-notícia|nom= |cognom= |títol='Chicharito' deixa Chivas i marxa al Manchester United |url= http://www.informador.com.mx/deportes/2010/191969/6/chicharito-deja-chivas-y-se-va-al-manchester-united.htm | editorial=Informador.com.mx |data=8 d'abril de 2010 |dataaccés=4 d'octubre de 2011}}</ref><ref>{{ref-notícia|nom= |cognom= |títol=Manchester United sign Mexico striker Javier Hernandez for £8m and friendly match |url= http://www.timesonline.co.uk/tol/sport/football/article7092082.ece| editorial=Times Online|data=9 d'abril de 2010 |dataaccés=4 d'octubre de 2011|llengua=anglès}}</ref> que va rebre elogis per part de Ferguson per ser el primer davanter des de [[Ruud van Nistelrooy]] a marcar 20 gols en la seva temporada debutant a l'equip.<ref>{{ref-notícia|nom= |cognom= |títol=Manchester United on brink of record 19th title after win over Chelsea|url= http://www.guardian.co.uk/football/2011/may/09/sir-alex-ferguson-manchester-united-liverpool-titles| editorial=The Guardian|data=9 de maig de 2011 |dataaccés=4 d'octubre de 2011|llengua=anglès}}</ref> Si bé van ser vençuts a les semifinals de la FA Cup d'aquest any, per 1-0, contra el Manchester City, poc després van obtenir el seu 19è títol de la Premier League, en empatar amb el Blackburn Rovers el 14 de maig de 2011 i aconseguir un total de 77 punts al final del torneig, la qual cosa el va posicionar en solitari com l'equip més guanyador d'Anglaterra en el qual a títols de lliga es refereix.<ref>{{ref-notícia|títol=Manchester United clinch record 19th english title |url= http://www.independent.co.uk/sport/football/premier-league/manchester-united-clinch-record-19th-english-title-2284086.html | editorial=The Independent |data=14 de maig de 2011 |dataaccés=14 de maig de 2011}}</ref> En la final de la [[Lliga de Campions de la UEFA|Champions d'aquesta temporada]], duta a terme a l'[[estadi de Wembley]], es van enfrontar de nou al [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]], que els va derrotar amb un marcador de 3-1 —l'únic gol del club anglès marcat per Rooney—.

 

 

== Escut i colors ==

El Manchester United vesteix samarreta vermella amb pantalons blancs i mitges blanques. L'escut del club es deriva de l'[[Escut (heràldica)|escut d'armes]] del Manchester City Council, l'autoritat local de [[Manchester]], encara que l'única cosa que roman intacte d'aquell és el [[vaixell de vela]].{{Cita Harvard|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|p=49|sp=sí}} La silueta, reminiscent a la representació comunament associada amb un dimoni, va sorgir del sobrenom del club «The Red Devils» —traduït literalment «Els diables vermells»—; aquesta es va incloure per primera vegada als programes i bufandes del club en els anys 1960, i va començar a formar part de l'escut de l'equip el 1970, encara que l'escut en si no s'inclouria en la samarreta dels jugadors sinó fins a 1971 —a menys que l'equip estigués jugant una final de copa—.

 

== Estadis ==

{{AP|Old Trafford}}

El Newton Heath inicialment va disputar els seus partits com a local en un camp situat a North Road, a prop de l'empresa ferroviària a la qual pertanyia el club. La seva capacitat original era d'unes 12.000 persones, encara que els funcionaris del club van considerar que la capacitat de les instal·lacions era insuficient per a un club que aspirava a unir-se a la Football League.{{Cita Harvard|White|2008|p=21|sp=sí}} El 1887 es va dur a terme un procés d'expansió del camp i, el 1891, el Newton Heath va usar les seves reserves financeres —que no eren abundants en aquesta època—, per comprar dues tribunes, cadascuna capaç d'albergar a 1.000 espectadors.{{harvnp|James|2008|p=392|sp=sí}} Encara que no es van registrar assistents a molts dels primers partits a North Road, la major assistència de la qual es té registre va ser d'aproximadament 15.000 persones, per a un partit de la First Division contra el [[Sunderland Association Football Club|Sunderland]] el 4 de març de 1893.{{harvnp|Shury|Landamore|2005|p=54|sp=sí}} Una assistència similar havia ocorregut prèviament durant un partit amistós contra el Gorton Villa, el 5 de setembre de 1889.{{harvnp|Shury|Landamore|2005|p=51|sp=sí}}

 

 

== Marca global ==

El Manchester United constitueix una [[Marca (registre)|marca]] amb notable presència global; un informe de l'any 2009 va valorar la marca i les propietats intel·lectuals associades al club en 329 milions de lliures, donant-li una qualificació d'AAA («Extremadament forta»).<ref>{{ref-web|títol=The Power of Brands |url= http://www.brandfinance.com/uploads/pdfs/sxb_issue3_p18-23.pdf | editor=SoccerEx |dataaccés=18 d'abril de 2011 |data=Q1 2009 |format=PDF}}</ref> El 2010 la revista ''[[Forbes]]'' va classificar al Manchester United en el segon lloc del seu llistat de les deu marques d'equips esportius més reeixides, solament per sota dels [[New York Yankees]], amb una fortuna estimada en 285 milions de [[Dòlar dels Estats Units|dòlars]] (la qual cosa representa el 16% del valor total del club calculat en 1.835 milions de dòlars).<ref>{{ref-web|nom=Peter J. |cognom=Schwartz |títol=The Most Valuable Sports Team Brands |url= http://www.forbes.com/2010/05/17/most-valuable-sports-team-brands-business-sports-brands.html |obra=Forbes Magazine |data=18 de maig de 2010 |dataaccés=18 d'abril de 2011}}</ref> El conjunt va ocupar el tercer lloc de la Deloitte Football Money League de 2011 —per darrere del [[Reial Madrid]] i el [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]]—.<ref>{{ref-notícia|títol=Reial Madrid becomes the first sports team in the world to generate €400m in revenues as it tops Deloitte Football Money League |url= http://www.deloitte.com/view/en_gb/uk/industries/sportsbusinessgroup/d039400401a17210vgnvcm100000ba42f00arcrd.htm | editorial=Deloitte |data=2 de març de 2010 |dataaccés=18 d'abril de 2011}}</ref>