Tenerife: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|300px -> |miniatura
m |thumb|260px -> |miniatura
Línia 267:
Al [[desembre]] de [[1493]], [[Alonso Fernández de Lugo]] va obtenir dels [[Reis Catòlics]] la confirmació dels seus drets de conquesta sobre l'illa de Tenerife. A l'abril de [[1494]], procedent de [[Gran Canària]], el conqueridor va desembarcar a la costa de l'actual [[Santa Cruz de Tenerife]] amb una tropa de peninsulars, canaris (de [[La Gomera]] i grancanaris, sobretot) formada per uns dos mil homes de peu i dos-cents a cavall. Després d'aixecar un fortí, es va disposar a endinsar-se cap a l'interior de l'illa.<ref name=rumeu>{{ref-llibre| cognom = Rumeu de Armas| nom = Antonio | títol = La conquista de Tenerife 1494-1496 | editorial = Instituto de estudios canarios| any = 2006 | isbn = 978-84-88366-57-3 }}</ref>
 
[[Fitxer:AcentejoBattle.JPG|thumb|260pxminiatura|Primera batalla d'Acentejo, el 1494]]
 
Els [[mencey]]s de l'illa de Tenerife van prendre diferents actituds en el moment de la conquesta. Es van constituir el "bàndol de pau" i el "bàndol de guerra": el primer estava integrat pels menceyats d'Anaga, Güímar, Abona i Adeje, i el segon, per Tegueste, Tacoronte, Taoro, Icode i Daute. El bàndol de guerra es va enfrontar tenaçment als castellans durant els dos anys que va durar la conquesta de Tenerife. Les tropes castellanes van caure derrotades a mans dels [[guanxes]] a la [[Primera Batalla d'Acentejo]], el [[1494]]. Tanmateix, els guanxes, superats per la tecnologia dels conqueridors i per les noves malalties que portaven, a les quals no eren immunes, van caure davant les tropes de la [[Corona de Castella]] a la [[Batalla d'Aguere]] i a la [[Segona Batalla d'Acentejo]]; la conquesta va culminar el setembre de [[1496]].<ref name=rumeu/>
Línia 276:
 
=== L'atac d'Horatio Nelson ===
[[Fitxer:Sir_Horatio_Nelson_when_wounded_at_Teneriffe.jpg|thumb|260pxminiatura|[[Horatio Nelson]] cau ferit durant l'atac, per [[Richard Westall]].]]
Tenerife va ser atacada, com les altres illes, per corsaris de diverses nacionalitats (francesos, anglesos, holandesos i barbarescs) diverses vegades al llarg de la seva història, depenent de les aliances i guerres d'Espanya. Entre aquests atacs destaca pel seu lloc a la història el que van llançar els britànics el [[1797]].<ref>[http://www.ejercito.mde.es/ihycm/index-total.html?http://www.ejercito.mde.es/ihycm/chycm/canarias/museo.htm Instituto de Historia y Cultura Militar de Canarias]</ref>