Gombrèn: diferència entre les revisions

 

== El nom ==

El nom de '''Mongrony''', que apareix en els documents de molt diverses formes (''Mogoronio'' i ''Mogronio'' el [[887]], ''Mucronio'' el [[899]], ''Mocroneo'' el [[920]], ''Mochoronio'' el [[928]], etc), però mai amb el prefix ''mons'' o ''monte'', ha estat, tanmateix, transformat per la dicció popular en ''Montgrony''. el lloc ha donat peu a una sèrie de llegendes i d'històries fabuloses des de l'inici de la [[Renaixença]] catalana. Així els '''colls Pan''' i '''de la Bena''' han estat tinguts com a llocs dedicats als déus pagans [[Pan]] i [[Venus (mitologia)|Venus]]; el puig de Coma Ermada (documentada des del [[987]] com a ''coma Anermada'') ha estat presentat (per l'homonímia amb ''Armada'') com indret d'una batalla entre moros i cristians, aquest dirigits per un fantasiós cabdill o príncep Quintilià de Mogrony, sobre una falsa interpretació dels escrits de l'erudit [[Jaume Villanueva i Astengo|Jaume Villanueva]] (del [[1807]]), i d'aquí la qualificació de ''Covadonga catalana'' donada a Mogrony; s'ha vist '''Monegals''', com ja s'ha dit, com a lloc de refugi del monjos de Ripoll sota la invasió àrab; Mogrony hauria estat escenari de les actuacions del llegendari [[Galceran de Pinós (Nou Barons de la Fama)|Galceran de Pinós]], un dels [[Nou Barons de la Fama]], vers el [[804]]; finalment, s'hi ha vist també, en el forat de [[Sant Ou]], el punt de partida del mític [[Comte Arnau]] per a les seves disbauxes al convent de Sant Joan de les Abadesses, i aquí hauria defraudat les soldades als obrers que feien la famosa escala per on s'accedeix al pla de Sant Pere.