Picea glauca: diferència entre les revisions

Alguns arbres de creixement lent adaptats a la vida en climes molt freds poden tenir una vida més llarga. A la vora del llac Urquhart, als territoris del nord-oest, s'han trobat picees blanques d'entre 6 i 10 metres i 300 anys d'edat.{{sfn|Hare|Ritchie|1972|p=333-365}}

==Distribució==

La picea blanca es troba a tota l'àrea boreal del continent americà que comprèn boscos del Canadà i dels EUA (Montana, Columbia, Llac St. Lawrence i Acadian Forest).{{sfn|Rowe|1972|p=172}}{{sfn|Forestry Branch|1961|p=291}} Cap a l'oest els boscos de picea blanca també es troben a la [[Badia de Hudson]] i arriben fins al riu Seal, a uns 59° de latitud N, de vegades sembla que el límit sigui el riu Mackenzie a 68°.{{sfn|Bell|1981|p=38-56}}En els estudis de Collins i Sumner {{sfn|Collins|Sumner|1953|p=13-26}} diuen haver vist alguns exemplars encara més al nord, a 13 km de la costa àrtica, a la vall de l'estuari del Yukon (''Firth valley''), al voltant dels 69° 30′ N, 139° 30′ W. A la zona de la vall de Skeena està a 100 km de l'oceà Pacífic, coincidint amb l'àrea de la ''Picea sitchensis'', gairebé arribant a la costa de l'oceà Àrtic a 69° de latitud N al Districte de Mackenzie, amb arbres de 15 m d'alçada que es troben en algunes de les illes del delta a prop de la regió d'Inuvik. De les quatre varietats de coníferes del Quebec, la picea blanca és la que s'adapta millor a les diverses condicions ecològiques de la zona.{{sfn|Lafond|1966|p=823-842}} En els EUA la zona és més ampla, inclou els estats de: Maine, Vermont, New Hampshire, New York, Michigan, Wisconsin, Minnesota i Alaska,{{sfn|Sargent|1922|p=510}}{{sfn|Harlow|Harrar|1950|p=555}} fins a l'[[estret de Bering]] a 66° 44′ N”.{{sfn|Nienstaedt|Zasada|1990|p=204-226}}