Tercer Reich: diferència entre les revisions

 

Tanmateix serà la crisi econòmica generada per la [[Gran Depressió]], a partir de 1929, i que disparà la [[inflació]] fins restà totalment fora de control, i la debilitat política dels governs de la [[República de Weimar]] la que acabà amb la mateixa república. En altres paraules, fins a finals dels anys 20, el partit d'Adolf Hitler no passà de ser un partit petit (el 1928, a les eleccions al Reichstag només obté un 2,5 per cent dels vots).<ref>[[Sebastian Haffner|Haffner, Sebastian]] (2004). ''Observacions sobre Hitler''. Barcelona. Edicions de 1984. Pàg 54.</ref>

 

Fou la [[Gran Depressió]] i la debilitat final del govern republicà allò que facilità la pujada al poder de Hitler. La crisi econòmica iniciada amb el [[crack del 1929]] significà la confirmació de la ineficiència dels governs burgesos i la desautorització de la socialdemocràcia, incapaç de reaccionar davant les desastroses conseqüències socials de la crisi. En aquestes condicions, els magnats de la indústria i de les finances alemanyes decidiren donar ple suport al [[NSDAP]]. Gràcies a aquestes subvencions, el [[NSDAP]] aconseguí els triomfs electors de [[1930]] i [[1932]].<ref>Colloti, Enzo (1972). ''La Alemania nazi''. Madrid, Alianza Editorial.</ref>

== Segona Guerra Mundial ==

{{principal|Segona Guerra Mundial}}

La invasió de Polònia per part d'Alemanya fou el detonant de la guerra. El [[3 de setembre]] de [[1939]], [[França]] i el [[Regne Unit]] van declarar la guerra a [[Alemanya]]. En tres setmanes, mentre l'exèrcit franco-anglès estava dramàticament a l'expectativa, esperant reforçar el seu potencial per llançar-se a l'atac, Alemanya dominà Polònia. Després seguiren uns mesos de paràlisi en l'anomenada [[Guerra de Broma]]. El [[1940]] [[Alemanya]] envaeix [[Noruega]] i atacà [[França]] emprant la tàctica de la guerra llampec ([[Blitzkrieg]]) i perforà el front francès a les [[Batalla de les Ardenes|Ardenes]] i envaí els [[Països Baixos]], [[Bèlgica]] i [[Luxemburg]]. L'exèrcit aliat (franco-anglès), impotent davant l'avanç alemany reembarca les seves tropes a [[Dunkerque]] vers Anglaterra, mentre les restes de l'exèrcit francès es repleguen cap al sud entre una allau de refugiats. El mariscal [[Petain]], cap del govern francès, demanà l'[[armistici]], que significà, de fet, el reconeixement de la derrota davant els exèrcits alemanys ([[22 de juny]] de [[1940]]).