Calendari gregorià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
estil
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
m |thumb|250px -> |miniatura
Línia 1:
[[Fitxer:Gregory XIII.jpg|thumb|250pxminiatura|Gregori XIII]]
 
El '''calendari gregorià''', també conegut com a '''calendari occidental''' o '''calendari cristià''', és el [[calendari civil]] acceptat internacionalment com a referent.<ref>''[http://www.usno.navy.mil/USNO/astronomical-applications/astronomical-information-center/calendars Introduction to Calendars]''. [[United States Naval Observatory]]. (anglès).</ref><ref>[http://astro.nmsu.edu/~lhuber/leaphist.html Calendars] per L. E. Doggett. Section 2.</ref><ref>La norma internacional per a la representació de dates i hores [[ISO 8601]] utilitza el calendari gregorià. Secció 3.2.1.</ref> Va ser establert pel [[papa]] [[Gregori XIII]], a instàncies de [[Giglio Gregorio Giraldi|Giraldi]], promulgat per un [[decret]] signat el 24 de febrer de 1582, una [[butlla]] coneguda per les seves paraules inicials ''[[Inter gravissimas|Inter Gravissimas]]''. El calendari reformat va ser aprovat aquell mateix any a un grapat de països, d'altres el varen adoptar als segles següents. La motivació de la reforma gregoriana va ser que el [[calendari julià]], utilitzat des que [[Juli Cèsar]] l'instaurés l'any [[46 aC]],<ref>El calendari julià era bàsicament el [[calendari egipci]], el primer [[calendari solar]] conegut que estableix l'any de 365,25 díes</ref> assumia que la durada de l'[[any tròpic]], és a dir el temps entre dos [[equinocci|equinoccis de primavera]] consecutius era de 365,25 [[Dia|dies]], quan actualment se sap que és gairebé 11 [[Minut|minuts]] més curt. L'error entre aquests valors acumulats en la taxa de prop de tres dies cada quatre segles, resultava en un equinocci que tenia lloc l'11 de març (un error acumulat en aquella època d'aproximadament 10 dies) i movent-se constantment anteriorment en el calendari Julià en el moment de la reforma gregoriana. Com que l'equinocci de primavera estava vinculat a la celebració de la [[Pasqua de Resurrecció|Pasqua]], l'Església Catòlica Romana considerava que aquest moviment constant en la data de l'equinocci era indesitjable.
Línia 15:
La reforma gregoriana neix de la necessitat de portar a la pràctica un dels acords del [[Concili de Trento]]: el d'ajustar el calendari per a eliminar el desfasament produït des d'un concili anterior, el [[primer Concili de Nicea]], del [[325]],<ref>El Concili de Nicea va ser el primer gran concili de la Cristiandat, convocat per l'emperador [[Constantí I el Gran|Constantí el Gran]]</ref> en el qual s'havia fixat el moment astral en què s'havia de celebrar la [[Pasqua (festivitat)|Pasqua]] i, en relació amb aquesta, les altres festes religioses mòbils. El que importava, doncs, era la regularitat del calendari litúrgic, per al qual era menester introduir determinades correccions en el civil. En el fons, el problema era adequar el ''calendari civil'' a l'''[[any tròpic]]''.
 
[[Fitxer:Christopher Clavius.jpg|thumb|250pxminiatura|El jesuïta alemany Christopher Clavius. Junt amb Lilio va ser el membre més destacat de la ''Comissió del Calendari''. El cràter més gran de la Lluna porta el seu nom]]
 
En el [[Primer Concili de Nicea|Concili de Nicea I]] es va determinar que es commemorés la Pasqua el diumenge següent al [[lluna plena|pleniluni]] posterior a l'[[equinocci|equinocci de primavera]] (a l'hemisferi nord; equinocci de tardor a l'hemisferi sud). Aquell any [[325]] l'equinocci havia ocorregut el dia [[21 de març]],<ref> Des de l'any 45&nbsp;a.&nbsp;C. fins al 325 havien transcorregut 370&nbsp;anys, havent-se produït un avenç de gairebé tres dies en la datació. En la data de celebració del primer concili de Nicea els [[equinocci]]s van succeir els dies [[21 de març]] i 21 de [[setembre]], mentre que els [[solstici]]s es van produir els dies 21 de desembre i 21 de juny. No obstant això, mentre va regir el calendari julià, aquests esdeveniments havien tingut lloc els dies 24 dels respectius mesos. Com amb el solstici d'estiu i d'hivern es corresponen la nit més curta i la més llarga, les celebracions paganes d'aquestes efemèrides nocturnes s'han perpetuat, encara que cristianitzades sota les advocacions de Sant Joan Baptista ('Nit de Sant Joan') i de [[Nadal]] ('Nit de Nadal'), però ja no coincideixen amb els respectius solsticis.</ref> però amb el pas del temps la data de l'esdeveniment s'havia anat avançant fins al punt de què el [[1582]], el desfasament era ja de 10 dies, i l'equinocci es va datar l'[[11 de març]].