Antic Règim: diferència entre les revisions

D'altra banda, no és possible retrotraure el concepte a entitats polítiques d'un període anterior perquè foren formes polítiques [[feudal]]s, dependents en alguna mesura de l'[[imperi]], del [[papat]] o bé d'algun model de [[ciutat estat]]. Ras i curt, la durada temporal de l'antic règim coincidiria amb l'[[edat moderna]]: del [[segle XV]] al [[segle XVIII]] i seria un model polític vàlid per al [[Regne de França]] –des de finals de la [[Guerra dels Cent Anys]] fins a la [[Revolució Francesa|Revolució francesa]]– i per a [[Espanya]] –de [[1492]] a [[1808]]–. Tanmateix, algun autor argumenta la persistència de trets propis de l'antic règim en l'Europa de finals del segle XIX i, fins i tot, fins a la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]].<ref>Mayer, Arno (1983) ''The Persistence of the Old Regemeca: Europe from 1848 to the Great War''</ref>

 

 

=== El model francès ===

Tanmateix, les contradiccions que va generar en una [[societat estamental]] la puixança de la [[burgesia]] va conduir a la [[Revolució Francesa]] de [[1789]]. Aquesta revolució va servir de model a la resta de revolucions burgeses, moviments socials que, durant el [[segle XIX]], van transformar els sistemes polítics europeus en [[monarquia constitucional|monarquies constitucionals]] o [[república|repúbliques]] abans de la [[Primera Guerra Mundial]].

 

 

=== La casa dels Habsburg i dels Borbó a Espanya ===

 

Per tant, no existia [[llibertat econòmica]] ni [[Competència econòmica|competència]], la vida econòmica estava controlada pels gremis, per les corporacions o pel mateix estat, que en algunes ocasions, funcionava com a agent econòmic (a la corona de Castella van fer-se les reials fàbriques d'armament, de béns sumptuaris (tapissos, porcellana i vidre) o els [[estanc]]s de sal, tabac, aiguardent i naips). El [[mercantilisme]] en les seves variades formes va ser la doctrina econòmica que va justificar la política econòmica dominant: el [[proteccionisme]]. Model que, en la majoria dels casos, va tenir efectes perversos, ja que no disposaven d'instruments fiables d'anàlisi econòmica i tampoc no comprenien el funcionament del sistema econòmic. La [[fisiocràcia]] i el [[liberalisme]] [[economia|econòmic]] van aparèixer durant el [[segle XVIII]] com a propostes alternatives.

 

=== Societat ===

{{VT|Estament|privilegi|clergat|noblesa|burgesia|pagesia}}

 

 

=== Sistema polític ===

 

[[Fitxer:Maria Stuart Execution.jpg|thumb|left|250px|L'escena de l'execució de [[Maria I d'Escòcia|Maria Estuard]] ([[1587]]), reina d'Escòcia]]

 

A partir del [[segle XVII]] pot parlar-se de la presència d'una [[monarquia absoluta]] que té la [[sobirania]] de l'[[estat]]. Aquesta monarquia es justificava sobre el supòsit de la procedència divina del poder, de qui ho rep sense intermediaris. El rei només ha de justificar-se davant els ulls de [[Déu]]. Els seus súbdits no tenien cap dret, però sí el deure d'obeir. El [[Max Weber#Els tipus ideals|tipus ideal]] és el [[Regne de França]] del ''Rei Sol'', [[Lluís XIV]]. El rei declarava la guerra i feia la pau; comandava els exèrcits, determinava les despeses i fixava els impostos, anomenava i destituïa els funcionaris i dirigia l'administració sencera. Les províncies eren administrades pels intendents, de poder omnímode i arbitrari.