Obre el menú principal

Canvis

2 octets eliminats ,  fa 3 mesos
m
|thumb|250px -> |miniatura
 
El 1731-1732 i 1741 va patir epidèmies de pesta. El 1750, es va produir a Sarajevo l'esclat de la gran revolta contra la Porta dirigida des de 1752 per Mehmed Pasha Kukavica i per Ali Agha des de 1772. El 1762-1763, va patir una altra epidèmia de pesta i encara una altra el 1781-1782. La ciutat va sofrir també nombrosos incendis (1721, 1724, 1731, 1748, 1766, 1769, 1773, 1776, 1788 i 1797, els dos darrers els més devastadors), cosa que va fer que el [[1801]] la ciutat només tingués 60.000 habitants (la qual cosa era, no obstant això, molt més que la població de [[Nova York]] en aquell temps). El període de major anarquia fou de [[1747]] a [[1757]].
[[Fitxer:Sarajevo Tram (1901).png|thumb|250pxminiatura|La primera línia de tramvies a Sarajevo el [[1885]]. [[Àustria-Hongria]] escollia Sarajevo com a ciutat pionera en la construcció d'un tramvia que era revolucionari en aquells temps]]
La pesta va assolar la ciutat del 1813 al 1816. El 1814, va esclatar una nova revolta i el 1826 una de més important, però ambdues foren reprimides de manera brutal; el 1829, la repressió fou a càrrec de Djelaleddin Pasha, i tot seguit Abd al-Rahman Pasha. El [[1831]], va esclatar una nova revolta i l'àrea al voltant de la ciutat va ser teatre d'unes quantes batalles amb els rebels bosnians manats per [[Husein Gradaščević]] anomenat "Zmaj od Bosne" ('el drac de Bòsnia'). Avui, un carrer de ciutat essencial s'anomena ''Drac de Bòsnia'' en el seu honor. La rebel·lió, tanmateix, fracassà i els otomans van controlar Bòsnia durant unes quantes dècades més. D'incendis, van afectar la ciutat el 1831, 1842 i 1852. Noves revoltes van esclatar el 1840 i 1848, també sense èxit. El 1850, la Porta va enviar Ömer Pasha -antic oficial austríac de nom originari Mihailo Latas abans de fer-se musulmà- (que era nadiu de la Krajina). El 1850 i 1851, va aplanar la resistència dels rebels bosnians. La capital va retornar a Sarajevo.
 
815.820

modificacions