Seta: diferència entre les revisions

 

El port comercial de Seta és un dels més importants de França, sobretot pel que fa a la importació i exportació de [[vi]]ns. El port pesquer, per la seva banda, és el primer de la [[Mediterrània]] entre els ports francesos. La ciutat també disposa d'un port esportiu on es fan les anomenades [[justes del Llenguadoc|justes nàutiques]] o llenguadocianes.

 

Seta té dos fills il·lustres molt coneguts: el poeta [[Paul Valéry]] i el cantautor [[Georges Brassens]]. A la ciutat destaquen l'església de Saint-Louis, el Théâtre de la Mer, el Théâtre Molière, el Canal Royal, el mont Saint-Clair, les Pedres Blanques, el cementiri marí, l'Espai Brassens, el Museu Paul Valéry, el Museu Internacional de les Arts Modestes i el Centre Regional d'Art Contemporani. També hi va nàixer un dels escriptors occitans més importants de la segona part del segle, [[Ives Roqueta]].

 

== Toponímia==

Seta era coneguda a l'antiguitat amb altres noms: ''To Sigion oros'' al segle I,<ref>Segons [[Estrabó]], ''Geografia'' II.10.2</ref>{{sfn|Nègre|1993|p=289}} ''Sêtion oros'' al segle II,<ref>Segons [[Claudi Ptolemeu]], ''Geografia històrica''</ref>{{sfn|sfn|Nègre|1993|p=289}} i apareix escrit amb la forma llatina ''Setius Mons'' al segle IV,<ref>Segons [[Ruf Fest Aviè]], ''Ora maritima''</ref>{{sfn|sfn|Nègre|1993|p=289}}. La paraula ''Setius'' seria més tard reemplaçada per la forma occitana ''Seta'', que ve de ''seto''. Això té a veure amb un sistema de pesca molt antic que es feia servir enclavant pals en els camins que l'aigua de la mar fa terra endins i així poder capturar els peixos que entren durant el reflux. Els ''setos'' són les rescloses que fan separacions per evitar que els peixos puguin després sortir i tornar a la mar.{{sfn|Nègre|1993|p=289}}

 

 

El [[1666]] el rei [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]] va incloure la construcció del port de Seta en el projecte del [[canal del Migdia]] i les obres, que començaren aquell estiu, van ser encarregades a [[Pierre-Paul Riquet]]. Anteriorment a aquesta data, el lloc pertanyia administrativament a la comuna de Frontinhan, mentre que el mont formava part de la diòcesi de Marsella.

El 1703 es va construir una església consagrada a [[Lluís IX de França|sant Lluís]]. Entre el 24 i 29 de juliol del 1710, els [[Regne Unit|britànics]] van atacar Seta i es van apoderar del port, però ràpidament van ser expulsats i perseguits per [[Adrien Maurice de Noailles|Maurice de Noailles]]. Durant l'any següent es construirien dos fortins per reforçar la seguretat: el de Saint-Pierre i el de Butte-Ronde. El 1744 [[Armand-Emmanuel de Richelieu|Richelieu]] va manar la construcció d'una ciutadella, que porta el seu nom i una torre d'observació a la platja Corniche anomenada ''Torre Castellas''.

 

 

== Economia ==

Des de l'1 de gener del 2007 la regió [[Llenguadoc-Rosselló]] és la propietària del conjunt portuari Seta-Frontinhan, que és un gran generador de llocs de treball. Des del gener del 2008 la cambra de comerç d'aquesta regió gestiona tant el port pesquer com el port comercial. El port de Seta està situat en l'11è lloc en la llista de ports francesos, per la quantitat de mercaderies que el 2005 va arribar als 3,6 milions de tones. També disposa d'un trafic important de [[transbordador]]s que enllacen amb el nord d'Àfrica. Té espai suficient per allotjar vaixells en desús, com el ''Rio Tagus'', que després d'anys retingut aquí va ser comprat el 2016 per una empresa de desguassos de Barcelona.<ref>{{ref-notícia|autor=Sylvie Bonnet|títol=Sète : une entreprise catalane rachète le Rio Tagus|url = https://france3-regions.francetvinfo.fr/occitanie/herault/montpellier-metropole/montpellier/sete-entreprise-catalane-rachete-rio-tagus-1100829.html|editor=Franceinfo 3Occitanie|data=4/10/2016|consulta=31/10/2018}}</ref> Pel nombre de captures és el primer port francès de la costa Mediterrània.