Arquitectura romana antiga: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|260px -> |miniatura
m |thumb|250px -> |miniatura
Línia 157:
== Casa romana ==
{{AP|Casa romana}}
[[Fitxer:Domusitalica.svg|thumb|250pxminiatura|Planta i alçat d'una ''domus'' itàlica]]
La casa romana (en [[llatí]] ''domus'') fou l'habitacle típic de l'[[antiga Roma]], ben conegut gràcies a l'anomenada [[Pompeia#Casa del Menandre|Casa del Menandre]] (pel nom d'un [[pintura al fresc|fresc]] del poeta [[Menandre d'Atenes|Menandre]] trobada a les seves ruïnes), que es considerava el tipus de casa [[ciutat|urbana]] habitual durant la [[República Romana|República]] i l'[[Imperi Romà|Imperi]], a diferència de les [[vil·la|vil·les]], habitatges situats fora de les muralles de la ciutat (''vil·la suburbana''), o al mig del camp, on disposaven d'espais annexos per a les feines [[agricultura|agrícoles]] (''vil·la rústica'').
 
Línia 184:
 
== Aqüeductes ==
[[Fitxer:PuentedelDiablo.jpg|thumb|250pxminiatura|Aqüeducte romà prop de Tarragona, anomenat [[Aqüeducte de les Ferreres|Pont de les Ferreres]] o del Diable: 217 metres de llarg i 27 d'altura, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superior.<ref name="Diccionari"/>]][[Fitxer:Einbeek - Moehlkanal - Aquadukt.jpg|thumb|Aqüeducte del [[Mühlenkanal]] damunt del [[Krummes Wasser]] a [[Einbeck]]]]
L'[[aqüeducte romà]] era un conducte artificial que permetia transportar l'[[aigua]] en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya''; p. 51; ed. 62; Barcelona; 1998; {{ISBN|84-297-3521-6}} </ref> De totes maneres el terme s'aplica sobretot a aquests últims.<ref>{{diec|aq|CE1=ü|PAR2=educte}}</ref> Els aqüeductes aprofiten la inclinació suau del [[terreny]] per tal que l'aigua simplement flueixi en el sentit desitjat.<ref name="Diccionari"/> Al principi de tot un dic emmagatzemava l'aigua i en regulava el cabal. Quan l'aigua arribava a la ciutat anava a parar al ''castella aquarum'' des d'on es distribuïa en totes direccions a través de canalons. Els primers a rebre-la eren les [[Font Pública|fonts públiques]] i les [[Termes romanes|termes]], i quan les necessitats d'aquestes estaven cobertes la resta del cabal emmagatzemat (''aqua caduca'') també es distribuïa entre particulars.<ref name="Diccionari"/>
 
Línia 196:
== Via romana ==
{{AP|Via romana}}
[[Fitxer:PompeiiStreet.jpg|thumb|250pxminiatura|Via romana a [[Pompeia]]]]
Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'[[Imperi Romà]].
Al seu origen, la xarxa va ser dissenyada per a mantenir un control efectiu de les zones incorporades a l'Imperi, però ràpidament van adquirir importància econòmica, facilitant el [[comerç]] i les comunicacions. El desenvolupament de la xarxa de vies romanes es va produir al mateix temps que el creixement de l'Imperi. L'anomenat ''Itinerari d'Antoní'' és el document antic més complet per a l'estudi de les vies romanes, i data de finals del [[segle III]].