Tec: diferència entre les revisions

| creua = Tota la comarca del [[Vallespir]] i extrem sud de la del [[Rosselló]]

}}

El '''riu Tec''' és un riu de la [[Catalunya del Nord]] d'orientació oest-est. Neix als [[Pirineus]], al vessant meridional de la [[Roca Colom]]; Tot just una mica més avall i a llevant del punt que es considera inicial del curs del riu<ref>[https://www.geoportail.gouv.fr/carte?c=2.33855021175303,42.42458643515542&z=15&l0=GEOGRAPHICALGRIDSYSTEMS.MAPS.SCAN-EXPRESS.STANDARD::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&l1=ADMINISTRATIVEUNITS.BOUNDARIES::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&l2=ORTHOIMAGERY.ORTHOPHOTOS::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&permalink=yes Capçalera de la vall, on s'origina el Tec]</ref> hi ha la Font del Tec, al sud-est de la Roca Colom, a 2.347 m alt. En els seus dos primers terços de llargada discorre per una profunda vall que forma l'eix vertebrador de la comarca del [[Vallespir]]; en el terç final, creua l'extrem meridional de la plana de [[Rosselló]], al peu de la [[Serra de l'Albera]], i acaba desembocant en el Mediterrani dins del terme comunal d'[[Elna]], al sud de [[Sant Cebrià de Rosselló]] i al nord d'[[Argelers de la Marenda]].

 

 

=== Terme comunal de Ceret ===

En aquest tram, tot el sector meridional pertany a [[Ceret]]. Correspon al veïnat de [[La Cabanassa (Ceret)|la Cabanassa]] i a la zona de l'[[Estació de Ceret]], i hi arriba per la dreta el Còrrec del Ventós. Quasi al mig de la giragonsa cap al nord del Tec, al nord de l'Estació de ferrocarril, aquest riu entra plenament dins del terme de Ceret. Poc després, i ja a l'alçada de la vila de Ceret, que queda al sud i sud-est, el Tec rep primer per l'esquerra el Riucerdà, després passa per sota dels dos ponts: el modern per on circula la carretera departamental D618, i el [[Pont del Diable (Ceret)|Pont del Diable]], medieval, i finalment rep per la dreta dos còrrecs: el d'en Colomer i el de la Font Daudet. Ja al nord-est de la vila de Ceret, el riu fa una altra inflexió cap al nord, a la zona del Mas de la Conca, que queda a la riba dreta; a l'esquerra queden el Mas Parrot, antigament Mas de Puigsegur, el Mas d'en Vilanova, el Mas Petit d'en Vilanova, el Mas Duran, el Mas Saquer, abans Mas Jaubert, el Mas Fabrelles i la Polleda, darrere dels quals, al nord, hi ha la Zona Industrial d'Ulric, i a la dreta el Mas de la Torre, abans Mas Ribes, el Mas Alavall i el Mas d'en Comte, actualment conegut com a ''Bellevue''. El riu rep per la dreta en aquest lloc el Còrrec de Noguereda, el de Matacans, el de Fullà i el de Reixurt. El Tec en aquest tram adopta una forma còncava, fins a prop de la Polleda, on emprèn cap al nord-est, deixant a la riba dreta el Mas de l'Ai, ara conegut com ''la Chênaie'', i arriba al lloc, a llevant del Mas Pallot, arriba per l'esquerra el Còrrec de Sant Ferriol i el Tec forma una zona que es coneix com a Llac del Riu Tec. De seguida el riu arriba al termenal amb [[Sant Joan de Pladecorts]], al lloc on queda al sud-est el Mas de les Llongaines, de Sant Joan de Pladecorts, i al nord-oest de Mas d'en Mas, ara conegut com a ''Mas Alicante''.

[[Fitxer:Céret - Berges Tech et 3 ponts.jpg|thumb|850px|centre|El Tec i els ponts de Ceret]]

 

=== Terme comunal de Trasserra ===

El terme de [[Trasserra]] en contacte amb el Tec comença just en el Còrrec de la Canavera, que fa de termenal entre el Voló i Trasserra. Tot seguit es troba a l'esquerra del riu el territori de [[Nidoleres]], que fou poble i comuna independents, amb l'església, ara en ruïnes, de [[Sant Esteve de Nidoleres]]. El Mas Escuder i el Molí d'en Colom pertanyien a aquest poble, així com el Pla de la Creu Verda, que formen la riba nord del Tec. Just a l'extrem de llevant del Pla de Nidoleres, fent en part de termenal entre Trasserra i Banyuls dels Aspres, aflueix en el Tec per l'esquerra el Còrrec del Perelloner.

 

 

=== Terme comunal de Palau del Vidre ===

[[Palau del Vidre]] és bastant lluny, al sud de la riba dreta del Tec, però tota la zona riberenca és una zona de gran producció agrícola. De seguida li arriba per la dreta el [[Tanyarí]]. Aquesta zona és a l'entorn de l'Estany de Sant Martí, pel costat del qual passa la línia del ferrocarril, entre [[Argelers de la Marenda]] i [[Elna]], que travessa el Tec amb un llarg pont. Passat el pont hi ha una petita resclosa, i després, sempre a la dreta del Tec, es troben els masos Colom, Bedia i Costa, i al cap de poc arriba a la Remunta del Tec, o el riu, per la dreta, abandonda Palau del Vidre i entra a Argelers de la Marenda. Ran d'aquests tres masos discorre el Rec de Tatzó. Per l'esquerra continua essent sempre terme comunal d'Elna.

 

 

=== Terme comunal d'Argelers de la Marenda ===

Com tot el tram del Tec des del Voló, la part del terme d'[[Argelers de la Marenda]] que toca el riu és una zona essencialment agrícola. Des de la Remunta del Tec, passa pel nord del Mas Roger, abans de passar per sota del pont de la carretera D914, que en aquest punt té forma d'autovia. Després troba la Deixalleria comunal, i, quan el riu es decanta una mica cap al sud, deixa a la dreta el Mas Sant Joan i el Pla de la Barca, moment en què el termenal abandona la llera del Tec, com ha quedat dit anteriorment. A partir d'aquest punt les dues ribes del Tec pertanyen a Argelers de la Marenda. A l'esquerra deixa el Mas Calmetes i el Mas Tastú, i a la dreta els Queixals, el Pas de les Vaques i el Camp d'en Burgat, just abans de trobar un altre pont, en aquest cas el de la carretera D81. És el tram final abans d'abocar-se en el mar: passat el darrer pont, a migdia del riu es troba el Mas de na Riu, amb la Reserva Natural del Mas de na Riu, on hi ha una antiga l ebateria d'artilleria, la Bateria del Tec; al nord del riu, el paratge de les Conilleres i, ran de mar, el Tamariu.

[[Fitxer:Vue aérienne Communauté de communes des Albères et de la Côte Vermeille.jpg|thumb|500px|centre|Vista aèria del tram final del Tec]]