Helmut Kohl: diferència entre les revisions

 

== Ascens a canceller ==

Kohl va continuar exercint el lideratge de l'oposició fins que, el [[1982]], els liberals es van desmarcar de la majoria socialdemòcrata que donava suport al govern; una moció de censura de liberals i democristians va desplaçar Schmidt del poder i va convertir Kohl en canceller de la [[Alemanya Occidental|República Federal Alemanya]]. Va ocupar aquest càrrec fins al [[1998]], quan fou derrotat per [[Gerhard Schröder]], i va obtenir un rècord de longevitat política a [[Alemanya]] amb 16 anys en el poder, tan sols superat per [[Otto von Bismarck]], que s'hi va mantenir 19 anys; per a això va haver de guanyar quatre eleccions generals successives: les de [[1983]] i [[1987]] a l'Alemanya occidental i les de [[1990]] i [[1994]] ja a l'Alemanya reunificada.

 

El principal èxit de Kohl és la [[reunificació alemanya]] aconseguida el [[1990]], reunint així les dues zones en les quals havia quedat dividida Alemanya després de la [[Segona Guerra Mundial]]. Aprofitant hàbilment l'obertura política promoguda per [[Mikhaïl Gorbatxov]] al bloc socialista i el consegüent enfonsament del règim comunista de l'[[RDA|Alemanya oriental]] el [[1989]], Kohl va impulsar el triomf electoral dels seus socis democristians de l'est i una ràpida reunificació del país per mitjà d'integrar els ''Länder'' orientals a la República Federal Alemanya. Tot i l'entusiasme que va suscitar inicialment l'assoliment inesperat d'aquest objectiu llargament desitjat per la població de les dues alemanyes, la forma en la qual es va realitzar la unificació va tenir costos socials, econòmics i polítics molt alts, ja que va fer augmentar l'atur, la desigualtat i la xenofòbia en el país.

 

De la gestió de Kohl cal destacar el reforçament de l'eix franco-alemany, que en cooperació amb [[François Mitterrand]] va aprofundir la integració i ampliació de la Comunitat Europea ([[Unió Europea]] (UE) des de [[1993]]); una política econòmica marcada per l'ortodòxia liberal que ha incrementat el protagonisme d'Alemanya com a motor econòmic d'Europa i eix de la unificació monetària; i una política lleial als [[Estats Units]], que va aconseguir que el parlament alemany aprovés el desplegament en territori alemany dels míssils americans d'abast mitjà. Kohl va saber, no obstant això, incrementar la independència i el protagonisme internacional d'Alemanya, i va rendibilitzar-ne l'èxit econòmic i el pes en les institucions europees per augmentar la presència del país a tot el món, especialment a l'[[Europa oriental]] i als [[Balcans]].