Ludwig Wittgenstein: diferència entre les revisions

[[Ray Monk]] escriu que l'objectiu de Karl era convertir els seus fills en líders de la [[indústria]], i no els va enviar a l'escola perquè no adquirissin mals hàbits, però van ser educats en la llar per tal de preparar-los per al treball dins l'imperi empresarial de Karl.<ref name=Monk11>Monk, p. 11ff.</ref> Com recull Anthony Kenny, tres d'ells es van suïcidar; Paul va esdevenir un pianista de concert i Ludwig arribà a ser un filòsof després d'un breu període com a enginyer.<ref name=Kenny>Kenny, Anthony. [http://www.nytimes.com/1990/12/30/books/give-him-genius-or-give-him-death.html?pagewanted=all "Give Him Genius or Give Him Death"], ''The New York Times'', 30 de desembre de 1990.

* [http://www.wittgen-cam.ac.uk/ "Ludwig Wittgenstein: Background"], Wittgenstein archive, University of Cambridge, consultat el 7 de setembre de 2010.</ref> El psiquiatre irlandès Michael Fitzgerald sosté que Karl era un perfeccionista sense empatia, i que la mare de Wittgenstein era ansiosa i insegura, incapaç de fer front al seu marit.<ref name=Fitzgerald/> Sigui quina sigui la raó per a això, dins la família sembla que hi havia una forta tendència a la depressió, o el que l'escriptor Anthony Gottlieb anomena ''mal humor'' i ''una tensió nerviosa extrema''. Gottlieb explica una història sobre Paul: quan estava practicant en un dels set pianos de cua de la família, de sobte va cridar a Ludwig que estava en l'habitació del costat: "No puc tocar quan estàs a casa, ja que sento que el teu escepticisme es filtra cap a mi per sota de la porta!".<ref name=Gottlieb>Gottlieb, Anthony. [http://www.newyorker.com/arts/critics/books/2009/04/06/090406crbo_books_gottlieb "A Nervous Splendor"], ''The New Yorker'', 9 d'abril de 2009.</ref> Fitzgerald i el psiquiatre suec Christopher Gillberg opinen que Wittgenstein presentava diversos trets d'[[autisme d'alt funcionament]]. La psiquiatra alemanya Sula Wolff suggereix que patia d'un [[trastorn esquizoide de la personalitat]].<ref name=Fitzgerald>Fitzgerald, Michael. [http://www.springerlink.com/content/wd1bk8fkp4ru6xvy/ "Did Ludwig Wittgenstein have Asperger's syndrome?"], ''European Child & Adolescent Psychiatry'', volum 9, núm. 1, p. 61–65. DOI: 10.1007/s007870050117.</ref><ref>Fitzgerald, Michael. ''Autism and Creativity: Is There a Link Between Autism in Men and Exceptional Ability?''. Routledge, 2004; vegeu el capítol "Ludwig Wittgenstein", p. 57ff.</ref>

 

El seu germà gran, Hans, també patia d'[[autisme]]. Alexander Waugh, un [[biògraf]] de Wittgenstein, explica que la primera paraula del nen va ser "Èdip". A l'edat de quatre, escriu Waugh, Hans va poder identificar l'[[efecte Doppler]] en una sirena que sonà fent quarts de to, i als cinc anys va començar a plorar exclamant: "Malament! malament!" quan dues ''[[brass band]]'' ([[bandes de música]]) tocaven en una desfilada de [[carnaval]] i feien sonar la mateixa melodia en diferents tonalitats. Va ser aclamat com un geni de la música, i probablement fou [[homosexual]]. Va morir en circumstàncies misterioses el maig de 1902, quan va fugir als Estats Units després de desaparèixer d'un vaixell a la [[badia de Chesapeake]]; probablement fou un suïcidi.<ref name="Monk11"/><ref>Waugh, p. 24–26</ref>