George Smoot: diferència entre les revisions

Posteriorment s'interessà en la [[radiació còsmica de fons]] ([[CMB]]), descoberta per [[Arno Allan Penzias]] i [[Robert Woodrow Wilson]] l'any [[1964]]. En aquells moments diverses preguntes estaven obertes sobre aquesta radiació, relacionant-se directament amb les preguntes fonamentals sobre l'estructura i formació de l'[[univers]]. Certs models havien predit que tot l'univers [[Moviment circular|rodava]], la qual cosa interferia en la CMB: la seva [[temperatura]] depenia de la direcció de l'observació.

 

Amb l'ajuda d'Alvarez i [[Richard A. Muller]] va desenvolupar un [[radiòmetre]] diferenciat que va amidar la diferència en la temperatura del CMB entre dues direccions amb una separació de 60 [[Grau sexagesimal|graus]]. L'instrument va permetre determinar que la rotació total de l'univers era zero (dins del límit de l'exactitud de l'instrument). No obstant va detectar una variació en la temperatura del CMB d'un altre tipus, l'anomenat [[efecte Doppler]] del moviment de la [[terra]] concernent a l'àrea de l'emissió del CMB. Aquest efecte Doppler es presenta perquè el [[sol]] (i de fet la [[Via Làctia]] en la seva totalitat) no és immòbil, sinó que s'està movent en gairebé 600 km/s. Això és probablement a causa de l'atracció [[gravetat|gravitacional]] entre la nostra galàxia i una concentració de [[massa]] com el [[Gran Atractor]]. Els seus estudis els realitzà mitjançant el [[satèl·lit artificial]] [[COBE]] demostrant que poc després del [[Big Bang]] existien a l'[[univers]] irregularitats que foren les "llavors" de la posterior formació de les [[galàxia|galàxies]].