Michel Ney: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules i altres canvis menors
m |thumb|250px -> |miniatura
Línia 52:
 
== La Restauració ==
[[Fitxer:Montfort - Adieux de Napoleon a la Garde imperiale.jpg|thumb|250pxminiatura|''Els adéus de Fontainebleau'' pintat per [[Horace Vernet]]]]
Al [[Castell de Fontainebleau]], Ney insisteix a l'Emperador en la necessitat d'abdicar i ell mateix comença a col·laborar amb els Borbons, cosa que li valdrà ser nomenat [[par de França]] per [[Lluís XVIII]] durant la [[Restauració (absolutisme)|Restauració]].<ref>Napoleó projecta sollevar el poble contra els aliats, recolzant-se en les zones ocupades de l'Est de França. N'informa als seus mariscals, els quals, després d'una deliberació s'hi oposaren. El mariscal [[Louis-Alexandre Berthier|Berthier]] especialment, incita el mariscal Ney a parlar amb l'Emperador.</ref><ref>Diu Napoleó: ''"Ney ne s'est jamais permis un langage hautain en ma présence; au contraire, il était toujours très-soumis; quoiqu’il se livrât parfois en mon absence à des excès de violence"'' ("Ney no es va permetre mai un llenguatge altiu en presència meva; al contrari, fou sempre molt submís, tot i que a vegades, patia en absència meva excessos de violència") i encara ''"S'il se fût permis un langage inconvenant à Fontainebleau (comme on l'a écrit), les troupes l'eussent déchiré en pièces"'' ("Si s'hagués permès un llenguatge inconvenient a Fontainebleau (com s'ha escrit), les tropes l'haguessin fet a trossos")</ref><ref>En una conversa que va esdevenir cèlebre, Napoleó cridà: ''"L'armée m'obéira!"'' ("L'Exèrcit m'obeirà!"), a la qual cosa, Ney respongué: ''"L'armée obéira à ses chefs!"'' (L'exèrcit obeirà els seus caps!"). Napoleó li demana: ''"Mais que voulez-vous de moi?"'' ("Però què voleu de mi?"), i Ney li respon ''"Abdiquez en faveur de votre fils!"'' ("Abdiqueu en el vostre fill!")<br />
Napoleó abdicà. El mariscal Ney, acompanyat del mariscal [[Étienne Jacques Joseph Macdonald|Macdonald]] i per Coulaincourt, va a sotmetre l'abdicació als aliats i especialment a [[Alexandre I de Rússia]]. Però just en aquell moment esclata la terrible notícia de la defecció del cos d'exèrcit del mariscal [[Auguste Frédéric Louis Viesse de Marmont|Marmont]]. L'accés a París havia estat ofert als aliats. Les condicions de Napoleó no tenien sentit i el Senat en proclamà la destitució. Ney no cregué necessari (no pas com Macdonald ni Coulaincourt) de retornar la resosta dels aliats a Napoleó. Hom ha considerat que aquesta relativa defecció del mariscal Ney va comportar la temptativa de suïcidi de Napoleó.</ref> Fou el primer dels mariscals que abandonà Napoleó després de la capitulació de París.