Catedral de Palerm: diferència entre les revisions

 

== La façana oriental ==

Per a tenir una visió adequada de la complexitat monumental de la façana oriental, cal que l'observador se situï al final de la piazzeta Sett'Angeli alineat amb l'absis, però a la banda oposada. El fet que la plaça estigui en pendent accentua l'aparició solemne del majestuós volum dels cossos arquitectònics de la catedral, que es projecten precisament sobre la plaça. Una primera observació està relacionada amb el cos exterior de la cripta que, sobresortint vers la plaça, sembla servir de base als tres absis, mentre que, en realitat, els precedeix. Això crea una espècie de fissura entre el ''duomo'' i la plaça, i dóna lloc a una espècie de cos arquitectònic rar –el de la cripta—, del qual no se sap amb precisió la data de la primera construcció. Dels tres absis, el que es mostra amb major evidència és el del presbiteri, mentre que els dos laterals, més petits i més baixos, apareixen un xic ofegats. Això es deu, en part, a l'enquadrament angular que realitzen les dues torres esglaonades de l'est projectant-se vers el cel i superant en altura els absis, en part, també, per la presència, al sud, del volum cúbic de la sagristia del {{segle|XIV}}. Darrere aquest grup de volums arquitectònics, destaca la prominència de la construcció que cobreix el cor, al centre, i les dues capelles, del Santíssim Sagrament i de santa Rosalia, a les dues bandes. Per damunt d'aquestes, s'eleva la cúpula de Fuga, del {{segle|XVIII}}, que, mercès al seu alt tambor, emergeix amb aspecte esvelt i elegant cap al cel.

 

A finals del segle XVI, fou realitzada una primera [[balustrada]] de marbre al voltant de la plaça per [[Voncenzo Gagni]], [[Domenico di Giglio]] i [[Giovanni Dajola]]. Al segle XVII, es construí la balustrada que veiem avui dia -en calcari de Billemi- i que regularitzà la plaça encerclant-la per tres cantons. Sobre aquesta balustrada, foren col·locades setze estàtues de sants en marbre, i se'n col·locaren catorze sobre els respectius pilars laterals de les set entrades d'accés, tancades per cancells de ferro. Anomenarem aquestes estàtues, a partir de la que hi ha al costat de l'absis sud-est, i els seus respectius autors, que foren els més audaços escultors palermitans del segle XVII: [[Sant Golbodeo]] de Giovanni Tagliavia, [[Sant Próculo]], [[Sant Eustrogio]] d'[[Antonio Anello]], [[sant Maximilià]] de Giovanni Taglavia. Aquestes estàtues donen a la via Simone Bologna i foren ordenades per l'arquebisbe Lozano.

 

L'estatua col·locada a la cantonada amb el ''corso'' Vittorio Emanuele fou obra del senat i representa sant Sergio ([[Caro Aprile]], [[1965]]). Estàtues que donen al ''corso'' Vittorio Emanuele, encarregades per l'arquebisbe Martino de León: santa Oliva i santa Ninfa (Gaspare Guercio, [[1656]]), santa Rosalia (G. Guercio, 1655), santa Ágata (C. Aprile, 1655), santa Silvia (C. Aprile, 1656), santa Cristina (C. Aprile, 1655). L'estàtua del cantó sud-est, realitzada per encàrrec del senat, representa sant Agatone (C. Aprile, 1655). Continuem amb les estàtues que donen a la via Matteo Bonello; sant Ambrosio i sant Jeroni (Antonio Aprile), i sant Agustí, sant Gregori (G. Tagliavia). Aquestes quatre últimes foren encarregades per l'arquebisbe Lozano. Aquesta balustrada continua amb la qual es trobava davant la façana occidental, adornada amb estàtues durant el {{segle|XVIII}}, i amb la de la veïna ''loggia dell'Incoronazione''. Però d'aquesta lògia se'n parlarà més endavant, en parlar-ne de la façana occidental. El [[1744]], al centre de la plaça de la Catedral, fou col·locada l'estàtua de santa Rosalia sobre un alt pedestal de planta triangular, que recorda estilísticament les ''vares'' de les professions d'aquesta època.

 

A les parets de l'espai interior del tripòrtic, hi ha incrustades nombroses plaques commemoratives, alguna de les quals tenen marcs arquitectònics veritablement monumentals. Començant per la paret oriental que commemora la coronació de [[Carles III d'Espanya]] com a [[rei de Sicília]] el [[1735]]. Consisteix en un requadre en [[baix relleu]], on es representa el moment culminant de la cerimònia: quan el bisbe de Palerm posa la corona al cap de Carles, envoltat per una multitud de personatges. El requadre està emmarcat per un sumptuós marc arquitectònic on es distingeix: a sota, un gran papir enrotllat amb la inscripció que recorda l'esdeveniment i, als extrems del marc, dos [[cupido]]s seguts que sostenen dos escuts, l'un amb el retrat del rei Carles, i l'altre amb el retrat de la seva esposa [[Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya)|Maria Amàlia]]; una cornisa arquejada al centre sosté un blasó coronat amb les armes dels Borbó, flanquejades per triomfs de distintes banderes i armes. A les dues bandes d'aquesta placa commemorativa, dos nínxols acullen dues estàtues d'evangelistes de Gagini, procedents de la tribuna desmuntada: [[Marc (evangelista)|sant Marc]] i [[Lluc (evangelista)|sant Lluc]]. La paret del fons, la septentrional, està dividida en dos sectors per la presència del magnífic portal del segle XV, de Gambara.

 

A la part est, hi ha col·locades cinc plaques de mida distinta, però sense decoració. Una d'aquestes és especialment interessant perquè recorda que, governant el cardenal [[Giannettino Doria]], el senat, el clergat i el poble de Palerm juraren defensar el [[dogma]] de la [[Concepció Immaculada de Maria]] "fins a l'últim sospir de la seva vida". A la banda oest, a part d'una petita placa, s'hi troba la més gran de totes, però sense el requadre escultòric que representava l'episodi històric. Està dedicada al [[Ferran I de les Dues Sicílies|Ferran I]] i, a banda d'un rètol amb la inscripció, col·locat a sota, està realçada per dues figures masculines en funció de cariàtides. Aquestes figures sostenen una cornisa superior sobre la qual hi ha una àliga amb les ales desplegades i el pit cobert per un blasó dinàstic i una [[cuirassa]] amb [[Elm (armadura)|elm]], flanquejada per un triomf de banderes, armes i [[Feix romà|feix]].