Diferència entre revisions de la pàgina «Menorca sota domini britànic»

m
|thumb|250px -> |miniatura
m (Afegint enllaç)
m (|thumb|250px -> |miniatura)
[[Fitxer:Union flag 1606 (Kings Colors).svg|thumb|250pxminiatura|Bandera del [[Regne de Gran Bretanya]] (1707-1801)]]
[[Fitxer:Menorca.jpg|thumb|250pxminiatura|Vista per satèl·lit de l'illa de [[Menorca]]. A l'extrem oriental se situa [[Maó]], capital de l'illa durant el domini britànic, i a l'occidental [[Ciutadella de Menorca|Ciutadella]], l'antiga capital.]]
'''Menorca sota domini britànic''' és el període de gairebé un segle —el [[segle XVIII|XVIII]]— de la història de [[Menorca]] durant el qual aquesta illa de l'[[Illes Balears|arxipèlag de les Balears]] va estar sota la sobirania de la [[Gran Bretanya]], des de la seva conquesta el 1708 per una esquadra anglo-holandesa en plena [[Guerra de Successió Espanyola]] —i que pel [[Tractat d'Utrecht]] de 1713 va passar a sobirania britànica així com [[Gibraltar]]— fins al [[Tractat d'Amiens]] de 1802 en què va tornar a la sobirania de la [[Monarquia d'Espanya]], excepte durant la [[Guerra dels Set Anys]] (1756-1763) que va estar ocupada pels francesos. El 1756 la flota francesa de l'almirall Glassionaire va derrotar a la flota de l'anglès John Bing —a qui l'[[Almirallat britànic]] el va sotmetre a un consell de guerra per covardia i va ser afusellat— el que va permetre el desembarcament de les tropes franceses al comandament del duc de Richelieu que van ocupar l'illa. Després de la [[Tractat de París (1763)|pau de París]] que va posar fi a la [[Guerra dels Set Anys]], Menorca va tornar a sobirania britànica (González-Arnao). i entre 1782 i 1798 en què va tornar momentàniament a sobirania espanyola. A l'agost de 1781, en nova guerra contra Anglaterra, una flota francoespanyola manada pel duc de Crillon va [[Conquesta de Menorca de 1782|atacar Menorca]] i després de sis mesos de setge va aconseguir que capitulés el 5 de febrer de 1782. Menorca romandria sota sobirania espanyola durant els setze anys següents (González-Arnao).
 
[[Fitxer:James_Stanhope,_1st_Earl_Stanhope_by_Sir_Godfrey_Kneller,_Bt.jpg|thumb|[[James Stanhope]], conqueridor de Menorca i autor de la proposta d'annexió a la [[Regne de Gran Bretanya|Corona britànica]].]]
El mateix [[James Stanhope]], que havia pres Menorca a l'octubre de 1708, va convèncer al seu govern que s'apropiés de l'illa —donat l'innegable valor estratègic que tenia per a la flota britànica que operava en el Mediterrani Occidental no només l'illa sinó el magnífic [[port de Maó|port natural de Maó]]— com a compensació pel suport militar i econòmic prestat per la Gran Bretanya a l'Arxiduc Carles —«''el que demanem és tan natural que el món sencer estima que hauríem de quedar-nos i se sorprendrà de la nostra modèstia si no desitgem una altra cosa''», va escriure—. Així el 18 de maig de 1709 el mateix Stanhope li va escriure a l'Arxiduc argumentant que amb la finalitat de recuperar {{cita|el reemborsament de grans quantitats que han estat prestades a V.M. i gastades en aquesta guerra per col·locar a V.M. sobre el tron d'Espanya, desitja que l'illa de Menorca sigui posada en custòdia entre les mans de S. M. [britànica] fins a la liquidació o abonament d'aquest deute, i perquè aquesta majestat pugui gaudir de la sobirania d'aquesta illa}}
[[Fitxer:Maó.jpg|thumb|250pxminiatura|left|Vista de Maó i del seu [[port de Maó|port natural]], en l'actualitat]]
La resposta negativa no es va fer esperar. El secretari de Despatx Universal, [[Ramon de Vilana-Perles]], entre altres coses li va recordar a Stanhope el «''solemne jurament''» que havia fet Carles III l'Arxiduc «''a [[Principat de Catalunya|Catalunya]], [[Regne d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de València|València]] de no desmembrar per qualsevol motiu o pretext de la [[Corona d'Aragó]] les Illes Balears, doncs quan el vincle del jurament anés dissoluble, necessitaria sempre el consentiment dels Regnes''». Encara que es va arribar a redactar un document de venda de Menorca a la reina [[Anna d'Anglaterra]] per valor de 200.000 doblons que era la xifra del deute que suposadament tenia l'Arxiduc amb la Gran Bretanya, Stanhope no va acceptar els requisits que figuraven en ell que eren gairebé impossibles de complir —com conservar la religió catòlica «sense novetat, ni alteració», o que els ministres fossin catòlics, naturals de l'illa o dels regnes d'Aragó— i va retirar de Barcelona un regiment anglès que estava a punt d'entrar en combat, la qual cosa va merèixer la reprimenda del rei Carles III. Tampoc els holandesos recolzaven la pretensió britànica.
 
999.895

modificacions