Ekranoplà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Referències|col=2 -> Referències
m |thumb|250px -> |miniatura
Línia 1:
[[File: A-90_Orlyonok_4.JPG | thumb | 250px miniatura| A-90 Orlyonok]]
[[File: Wig18.gif | thumb | 250px miniatura|]]
 
Un ''' ekranoplà ''' (en rus: экраноплан) és un [[vehicle]] semblant a un [[avió]], encara que gairebé mai surt de la influència de l'[[efecte terra]] (a pocs metres d'altitud), on vola sobre un matalàs d'aire de manera similar a com ho faria un [[aerolliscador]]. El seu nom és una derivació de la denominació que rep en rus l'efecte sòl: '' ecranniy effect '' (экранный эффект).
Línia 15:
 
== Història ==
[[File: Bartini_VVA-14.jpg | thumb | 250px miniatura| BBA-14, al Museu Central de les Forces Aèries, Монино ([[Moscou]]), 1998.]]
=== Inicis ===
Els ekranoplans soviètics van aparèixer durant la [[Guerra Freda]]. En aquella època, les dues superpotències de l'època, els [[Estats Units]] i l'[[URSS]] intentaven avantatjar l'oponent per tots els mitjans i en tots els aspectes (econòmic, científic, tècnic i fins i tot esportiu). Així, al començament de la dècada de 1950, l'enginyer soviètic [[Rotislav Alexeieva]], que treballava en la millora dels [[hidroales]], imagina un nou tipus d'aparell que resoldrà les limitacions irresolubles d'aquests, només i ni més ni menys que un vaixell capaç de volar i demana finançament per continuar amb la seva recerca. [[Nikita Khrusxov]], llavors màxim dirigent de la Unió Soviètica, li va concedir fons il limitats.
Línia 27:
===Orlyonok===
 
[[File:A-90_Orlyonok_1.JPG|thumb|250pxminiatura|A-90 Orlyonok]]
 
En [[1972]] es crea un nou ekranoplà, l'[[Orlyonok]] o ''Орлёнок'' (que en rus significa "la petita [[àguila]]»). Mesura 58 m de llarg i les seves ales són més fines que les del Monstre del Mar Caspi. Està concebut per a missions d'assalt. El seu desenvolupament va ser recolzat pel [[Mariscal de la Unió Soviètica|mariscal]] [[Dmitri Ustínov]], Ministre de Defensa de l'URSS. Inicialment es va planejar construir al voltant de 120 ekranoplans A-90 Orlyonok que serien destinats a l'Armada Soviètica. Posteriorment es va reduir el seu nombre a menys de trenta vehicles, amb intenció de ser incorporades a les flotes del [[Mar Negre]] i el [[mar Caspi]]. Ustínov moriria a [[1985]] i el nou ministre de Defensa, el Mariscal Sokolov interrompé el finançament del programa. Es van construir únicament 3 o 4 unitats, realitzant el seu últim vol en [[1993]].
Línia 43:
 
 
[[File:Tungus hovercraft.JPG|thumb|250pxminiatura|Tungus]]
Els 3 o 4 únics ekranoplans A-90 Orlyonok construïts (amb un renovat disseny del casc) i l'únic de la classe dl romanen a una base naval a prop de [[Kaspiysk]].