Capella Brancacci: diferència entre les revisions

La '''Capella Brancacci''', situada a l'interior de l'església de [[Santa Maria del Carmine]] de Florència representa un dels exemples més elevats de pintura del [[Renaixement]]. És el fruit de la col·laboració de dos dels més grans artistes de l'època, [[Masaccio]] i [[Masolino da Panicale]], als quals ha d'afegir-se la mà de [[Filippino Lippi]], que va acabar l'obra.

 

 

==Segles XVI al XVIII ==

Durant el {{segle|XVI}} el patronatge de la familia Brancacci decau, però cap família fa servir la capella.

 

== L'estil ==

 

 

Els frescos de Masaccio a la capella són sens dubte ''un dels més emocionants assoliments de la cultura figurativa d'Occident'', gràcies a l'espaïalitat arquitectònica dissenyada d'acord amb les regles de la perspectiva coherent, al realisme sever de les figures imbuïdes de profunditat psicològica i de força moral, a la riquesa plàstica i classiciste, però al mateix temps lliure i expressiva. [[Cristoforo Landino]] ja havia descrit Masaccio com ''òptim imitador de la natura [...] sense pura decoració.'' La restauració ha retornat tots el color de l'artista, podem parlar d'una línia imaginària que passa per [[Fra Angèlico]] i finalment arriba a [[Piero della Francesca]], el millor successor de Masaccio en la síntesi de la llum, de la creació del volum plàstic i del color.