Diferència entre revisions de la pàgina «Clement Attlee»

Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
Un dels fets més destacats de la seva política exterior fou la concessió de la independència a algunes de les zones més desenvolupades políticament de l'[[Imperi britànic]], tot i que no era un objectiu original d'Attlee: l'[[Índia]], el [[Pakistan]], [[Birmània]] i [[Ceilan]].
 
Attlee es va implicar profundament en la concessió de la independència a l’Índia i el Pakistan el 1947.Entre 1928 i 1934 havia estat membre de la [[Comissió Estatutària de Índia]], anomenada Comissió Simon. Es va convertir en l'expert en els afers indis del Partit Laborista i el 1934 va defensar la concessió a l'Índia del mateix estatus de domini independent que pocs anys abans se li havia atorgat al Canadà i Austràlia.<ref>{{cite bookref-llibre|authorautor=John Bew|titletítol=Clement Attlee: The Man Who Made Modern Britain|url=https://books.google.com/books?id=g1jODQAAQBAJ&pg=PA187|yearany=2017|publishereditorial=Oxford UP|isbn=978-0-19-020340-5|pagespàgines=186–187}}</ref>
240/5000 Va enfrontar-se a una forta resistència dels conservadors de línia dura imperialista, dirigits per Churchill, que es van oposar tant a la independència com als esforços dirigits pel primer ministre [[Stanley Baldwin]] per establir un sistema d'autogovern limitat.<ref>{{cite bookref-llibre|authorautor=Robert Pearce|titletítol=Attlee's Labour Governments 1945–51|url=https://books.google.com/books?id=U9mHAgAAQBAJ&pg=PT94|yearany=2006|publishereditorial=Routledge|pagespàgines=94–95}}</ref>
 
Un dels afers més urgents de la politica exterior britànica era el futur del [[Mandat de Palestina]]. S'estava tornant en un assumpte massa problemàtic i car pel govern d'Attlee. Les polítiques britàniques van ser percebudes pel moviment sionista i l’Administració Truman com a pro-àrabs i anti-jueves. Davant d'una revolta armada de grups militants jueus i de la violència creixent de la població àrab local, Gran Bretanya es veia incapaç de controlar els esdeveniments. La qüestió era percebuda negativament per l'opinió pública britànica i aquesta va recolzar àmpliament l’evacuació de les tropes britàniques i el posterior traspàs de la qüestió a les [[Nacions Unides]].<ref>Ellen Jenny Ravndal, "Exit Britain: British Withdrawal From the Palestine Mandate in the Early Cold War, 1947–1948." ''Diplomacy & Statecraft'' 21#3 (2010): 416–433.</ref>
429.563

modificacions